Llutxent

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaLlutxent
Escut de Llutxent
Collage of Llutxent.jpg
En el sentit d'un rellotge: Senyal d'informació de Llutxent, Ajuntament, Carrer del Mig, Vista de Llutxent des de la Costa del Calvari, Plaça principal durant Moros i Cristians, Avinguda Montsant

Localització
Localització de Llutxent respecte del País Valencià.png
38° 56′ 33″ N, 0° 21′ 23″ O / 38.9425°N,0.35638888888889°O / 38.9425; -0.35638888888889
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaLa Vall d'Albaida
Població
Total 2.367 (2017)
• Densitat 59,18 hab/km²
Gentilici Llutxentí, llutxentina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 40 km²
Altitud 280 m
Limíta amb
Partit judicial Ontinyent
Història
Festa major
Organització política
• Alcalde José Miguel Aranda Orts
Economia
Pressupost 1,600,000€ (2017)
Identificador descriptiu
Codi postal 46838
Codi de municipi INE 46150
Codi ARGOS de municipis 46150
Altres

Lloc web www.llutxent.es
Modifica les dades a Wikidata

Llutxent ([ʎuˈtʃent]) és un municipi valencià situat a la Vall d'Albaida. Té 2.367 habitants (INE 2017).[1]

Etimologia[modifica]

Llutxent és un antropònim llatí, que denota l’existència d’un poblament romà, d’una "villa Luciana" (vil·la de la llum) o d'un "pagu Lucianu" (pagus de la llum).[2]

Geografia[modifica]

Localització i termes limítrofes[modifica]

Llutxent es troba 80 km cap al sud de València, a 20 km a l'oest de Gandia i a 110 km al nord d'Alacant.[3] El terme del poble ocupa la major part de la zona nord-oriental de la comarca de la Vall d'Albaida, en una zona de transició en direcció cap a la conca hidrogràfica de la comarca de la Safor, cap a on es dirigixen la major part de les seues aigües. El seu terme ocupa un territori de 40 km², i l'altitud del poble és variant, la mitjana se situa en els 280 m.[3]

El terme municipal de Llutxent fita amb els municipis següents:

Comarca de la Vall d'Albaida Comarca de la Safor
Quatretonda Pinet Gandia
Quatretonda Rosa dels vents Ròtova
La Pobla del Duc - Castelló de Rugat - Aielo de Rugat Benicolet Almiserà - Ador

Relleu[modifica]

Vista de Llutxent des de la Costa del Calvari

El relleu és constituït per una conca de materials eocènics i miocènica, en forma d'arc obert cap al sud-occident. Per la part del nord i de l'est n'hi ha una successió de plecs muntanyosos ibèrics, que s'orienten de nord-oest cap al sud-est, en els quals predominen els materials calcaris del cretaci.

A la part septentrional es troba una penetració dels últims contraforts de la serra del Buscarró, d'on baixa el riu de Pinet, amb monts com ara l'Escollà (494 m), la Lloma Llarga (463 m) i el Bon Mojal (451 m). A la part oriental s'alça la serra Marxuquera, que té com a el mont més elevat el Puig Agut (593 m).

Rius[modifica]

El riu Vernissa travessa Llutxent durant part del seu recorregut cap a Gandia. Durant l'estiu el cabal sol ser-ne nul.[4] D'altra banda, el riu Pinet és un afluent del riu Vernissa, que desemboca en aquest durant la travessia per Llutxent.[5]

Història[modifica]

Repoblat per Jaume I en 1255 amb famílies catalanes i aragoneses. El fill natural del monarca, Pere Fernández d'Híjar, va exercir la jurisdicció sobre el lloc. En 1276 fou escenari de combats entre les tropes del rei i les dels moriscos sublevats. El 1278, Pere I constituí la baronia de Llutxent, formada pels llocs de Llutxent, Quatretonda, Benicolet i Pinet. A mitjan segle XIV, Pere II vengué Llutxent a Olfo de Pròxita i el 1487 la baronia passà als Maça de Linaça i, posteriorment, als Lladró de Vilanova, barons de Castalla. En 1520 els veïns resistiren l'atac dels agermanats. El 1574 es va fer càrrec de la baronia Pere Maça Lladró, marquès de Terranova i primer duc de Mandas, títols que s'incorporarien al marquesat de Dos Aigües en el qual senyoriu romangué fins a l'abolició, en el segle XIX. A mitjan segle XVII les rendes senyorials descansaven en els censos emfitèutics en diners, regalies i terç delme.

Economia[modifica]

L'economia rau bàsicament en l'agricultura, abans exclusivament de secà, que produeix albercoc, pruna, oliva, ametla, meló d'Alger, maduixa i, més recentment, taronja. La indústria del poble es basa en l'agricultura, la construcció, el transport i la manufactura de palets, a més a més d'un sector servicis d'àmbit per les comarques centrals valencianes.[6]

Administració[modifica]

D'acord amb el resultat de les eleccions municipals de 2015, l'Ajuntament està compost per 6 regidors d'Unitat per Llutxent, 4 del PP i 1 de Gent de Llutxent.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Honorio Estornell Canet PCE 19/04/1979
1983 - 1987 Honorio Estornell Canet IU 28/05/1983
1987 - 1991 Honorio Estornell Canet IU 30/06/1987
1991 - 1995 Jeanette Segarra Sales PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Jeanette Segarra Sales PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 Jeanette Segarra Sales PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 José Miguel Aranda Orts PP 14/06/2003
2007 - 2011 José Miguel Aranda Orts PP 16/06/2007
2011 - 2015 José Miguel Aranda Orts PP 11/06/2011
Des del 2015 Pep Estornell Català Unitat per Llutxent 13/06/2015

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2012
2.435 2.358 2.392 2.377 2.378 2.412 2.456 2.512 2.526 2.571 2.508

Edificis d'interés[modifica]

Quant al patrimoni llutxentí:

  • Castell de Xiu. Islàmic. Abandonat després de l'expulsió dels moriscos, manté encara una majestuosa estampa, però necessita intervenció.
  • Església de l'Assumpció. La seua construcció data de mitjans del segle XIX, quan va substituir a l'antiga església gòtica que es trobava en estat ruïnós. L'església manté els cànons de l'estil clàssic, és de planta de creu llatina amb nau central i dues laterals i cúpula de mitja esfera sobre petxines. L'altar major conté un retaule amb forma de templet amb columnes corínties i la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció al mig. El campanar data de l'any 1925 i fou sufragat pels veïns. L'església va ser parcialment restaurada pels desperfectes que va sofrir en 1936-1939. Conserva peces i elements de gran valor històric i artístic, com la creu processional d'argent del segle XVI, l'arqueta icona de Santa Faç, així com calzes, reliquiaris i altres objectes propis de la litúrgia.
  • El Convent (Monestir de Corpus Christi). Erigit pels dominics el 1422, fou la primera Universitat valenciana (Estudi General en Arts i Teologia). Ha sofert diverses modificacions i afegits, un d'ells el Corpus Christi, del segle XVII en estil gòtic. Hi ha una garrofera de grans dimensions i 200 anys.
  • Castell-palau de Llutxent. Alçat entre els segles XV-XVI pels Pròxita. Després de passar per diversos propietaris particulars, és propietat municipal des del 1994.
  • Ermita de la Consolació. Segle XVIII.
  • La Costa. Camí empedrat realitzat el 1580 que unia el convent amb la parròquia el qual s'utilitzava en romeries.
  • Parc del Llaurador. On hi ha un edifici social utilitzaven les diverses associacions llutxentines.
  • Forns de calç i barraques de pedra escampats per tot el terme. Alguns d'ells formen part de la ruta dels Forns de calç.

Paratges[modifica]

Vista del paratge del Surar

En relació a la natura, Llutxent compta amb diverses zones visitables:

  • El Surar. Reserva de sureres que inclou els punts més alts del terme de Llutxent: l'Alt de la Lletera i els Miradors. També compta amb una reserva d'amfibis anomenada la Bassa del Surar i amb altres punts d'interés com poden ser el Cap de l'Ase, la Barraqueta de Pedra i diversos avencs i coves.
  • Puig-Agut. Un dels punts més alts del terme. Amb vistes a la Safor.
  • Pla dels Arenals. Paratges amb bones vistes i bones sendes.
  • Penya Llarga. Muntanya amb un relleu diagonal amb bones vistes del terme i algunes arbredes.
  • Cuco del Frare. Quan el riu Pinet baixa ple es forma un salt d'aigua que acaba formant un toll natural.
  • Cava de l'Esbarzer. Cava amb aigües cristal·lines i naturals.
  • El Rafal. Font natural d'aigua. Inclou una piscina.

Festes[modifica]

L'última setmana d'abril Llutxent celebra les Festes de Moros i Cristians en honor del Miracle dels Caporals.[7]

Gastronomia[modifica]

La cuina, típicament mediterrània, inclou com a ingredient principal l'arròs: paella, cassola al forn o caldós amb fesols i naps; també hi ha un bon mostrari de dolços: la fabiola, el bescuit, els pastissets d'aiguardent i sagí, bollos, farinetes i miques i les coques de dacsa, les de sant Maties o les de tomaca i pebre de sant Domènec.

Fills il·lustres[modifica]

  • Toni Canet (Llutxent, 1953) és un director, productor i guionista de cinema valencià.

Referències[modifica]

  1. «Institut Nacional d'Estadística, en castellà.» (en es). [Consulta: 10 abril 2018].
  2. «Història del poble» (en ca). Ajuntament de Llutxent, 23-07-2015.
  3. 3,0 3,1 «On estem?» (en ca). Ajuntament de Llutxent, 23-07-2015.
  4. «riu de Vernissa | enciclopèdia.cat» (en ca). [Consulta: 10 abril 2018].
  5. «Localización» (en es). Pinet, 24-12-2010.
  6. «Axesor.es, empreses de Llutxent, en castellà.» (en es). [Consulta: 10 abril 2018].
  7. «Festes» (en ca). Ajuntament de Llutxent, 29-07-2015.

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Llutxent
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llutxent Modifica l'enllaç a Wikidata