Loïsa Paulin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLoïsa Paulin
Louisa Paulin.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 desembre 1888 Modifica el valor a Wikidata
Reialmont (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 abril 1944 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Reialmont (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptora i poeta Modifica el valor a Wikidata

Loïsa Paulin (Reialmont, Albigès, 1888 - 1944) fou una escriptora occitana contemporània.

Biografia[modifica]

Era filla d'una família de pagesos occitanòfons; va aprendre francès a l'escola i el 1904 fou alumna de l'Escola Normal Primària d'Albi. El 1908 es va maridar i treballà com a mestra a Velhas, Sant Sarnin de la Vaur, Barre i Salvanhac. Durant aquests anys va tenir tres fills, tots morts durant la infantesa. El 1912 va divorciar i fou nomenada professora d'Ensenyament Primari Superior (EPS) a Tula, càrrec que ocupà fins al 1930.

El 1924 va començar a publicar contes i assaigs de caràcter regionalista (en francès) en La Vie limousine. El 1930 fou nomenada professora d'EPS a Albi, però aviat la seva salut es deteriorà. Li fou diagnosticada neuropatia amiloide, una malaltia que progressa lentament vers la ceguesa i paràlisi. Es va retirar de mestressa anticipadament de el 1932 i es va instal·lar al seu poble natal.

Després d'un període d'intensa activitat literària bilingüe decidí estudiar occità (el parlava, però no el sabia escriure)[1] en primer lloc amb Andriu Jacme Boussac,[2] i després, a l'Escola Occitana amb Prospèr Estieu, Antonin Perbòsc i mossèn Josèp Salvat.[3] Va rebre dos premis de l'Acadèmia dels Jocs Florals. A principis de 1940 va publicar els seus primers poemes en occità: Sorgas, Montségur, Variations, Fresca, Violonaire d’inferm. Quan restà gairebé cega, va dictar els seus poemes i les seves lletres als amics que l'anaven a veure (Quelqu'un, el darrer poema va ser dictat a Madame Campan).

Obres[modifica]

  • Fragments d'une symphonie d'automne, Bordeaux, Les Éditions de la renaissance provinciale, 1936
  • Airs villageois, préface de Théophile Briant, Paramé, Ed. du Goéland, 1938
  • Loïza Paulin, Sorgas, Toulouse, Bibliothèque de la Revue du Tarn, 1940
  • Loïza Paulin, La Ronda dels Mòrts, Toulouse, Bibliothèque de la Revue du Tarn, 1941
  • Loïza Paulin, Fresca, Toulouse, Bibliothèque de la Revue du Tarn, 1942
  • Variations, Lavaur, Imprimerie artistique, 1942
  • Cour d'amour, dessins de A. Puel, Lavaur, Imprimerie artistique, 1943
  • Rythmes et cadences, introduction de Louis-Charles Bellet, Albi, Éditions du Languedoc, 1947

Edicions recents[modifica]

Discografia (poemes musicats)[modifica]

  • La Talvera, Cançons del silenci, 1996
  • Hantaoma, La Ronda dels Mòrts, a Malombra, Holy Records, 2005
  • un CD d'audio contenint 6 poemes de Loisa Paulin, dits en occità per Marie-Odile Dumeaux, amb música de François Dumeaux: Cançon novialaLa palombaCançonetaLo cant del galL’aucèl salvatgeLo nis

Referències[modifica]

  1. "Jo només he parlat en occità instintivament fins a l'edat de 7 anys. La llengua occitana és una llengua superba, d'una riquesa i flexibilitat increïbles. És el llenguatge de la poesia"
  2. Albigès, autor de peces de teatre, periodista i majoral del Felibritge
  3. Un des creadors de l'Escola Occitana, maintenidor dels Jocs florals i majoral del Felibritge

Enllaços externs[modifica]