Lo más sublime

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.pngLo más sublime
Lo mas sublime film mut 1927.jpeg
Fotograma de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Enric Ponsà
Protagonistes Antonio B. de Vila
Mercedes Domènech
Rosita Ponsa
Lina Vivarelli
Antonio Granell
Direcció artística Enric Ponsà
Producció Llorenç Arché Codina
Josep Maria Casals Tarragó
Disseny de producció Josep Maria Casals Tarragó
Guió Enric Ponsà
Fotografia Antonio Burgos
Muntatge Ramón Moore Puigdollers
Josep Navarro
Productora Produccions ELA
Dades i xifres
País Espanya
Data d'estrena 1927
Durada 60 minuts, 1614 metres
Idioma original film mut, intertítols en castellà
Lloc de rodatge Costa Brava i Blanes
Temàtica
Gènere drama
Més informació
IMDB Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Lo más sublime o Respetad a los señores maestros[1] és una pel·lícula muda catalana inèdita produïda l'any 1927 a Barcelona[2] per Produccions E.L.A.[3] i dirigida per Enric Ponsà. Va ser protagonitzada per un grup d'afeccionats emprenedors que la van rodar al llarg de 4 mesos, en caps de setmana, per diferents indrets de la Costa Brava,[4][5][6] principalment Blanes. El film incorpora les preocupacions socials de l'època amb una visió àcrata de la necessitat educativa que patia el país.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

A San Cebrian, un poble de la costa, Rosa esperava la tornada del seu marit pescador Juan, amb la seva filla Nuri i el seu fillol Sardinilla, que el trobaran mort després d'un temporal. Els amics de la família, Antonio i Rosita, juntament amb Sardinilla, decideixen buscar un tresor amb l'ajuda d'un mapa que conservava Rosita. Els seus enemics, Tomás i Andres, intentaran atrapar-lo mitjançant l'engany. Andrés, a més de cobdiciar a Rosita, l'estimada d'Antonio, és víctima de l'avarícia de Tomás i, ferit, Antonio i el Sardinilla el tornaran al bon camí.[7]

Comentari[modifica | modifica el codi]

Els eixos principals de l'argument incorporen els aires moralitzants de l'època que volen identificar el que és bo o és dolent per a l'individu: 1) Matrimoni=fidelitat=lleialtat i 2) Traïció=Hipocresia=Violència=Abús. Destacar addicionalment la focalització de les cares dels actors (primers plans, càmera fixa) i el monocromatisme del film per donar èmfasi a les escenes (gris fosc: personatges dolents, gris clar: personatges bons, vermellós: violència, blavós: tranquil·litat)

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Personatge[8] Actor Pseudònim de
Antonio Antonio B. De Vila Antonio Burgos
Rosa Mercedes Domènech
Ana Maria Rosita Ponsá
Clara Lina Vivarelli
Andrés, el traïdor Antonio Granell
Carlos, el Sardinilla Valeriano Cortés
Juan Jaime Reixach Jaume Ponsà Domènech
Gaspar Julio Paya
Ibó, capità del pailebot Eduard de C. Tarragó Josep Maria Casals Tarragó
Lucas Enrique Filló
Nena Nuri Nuria Burgos

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula va ser realitzada per Produccions E.L.A, una companyia de nova creació i únic film.[3] Llorenç Arché Codina va ser un dels impulsors com a productor, juntament amb Enric Ponsà com a Director, Antonio Burgos com a decorador[9] i Josep Maria Casals Tarragó com a productor executiu i actor.[5]

foto
roca Sa Palomera al fons i, en primer terme, dona de l'escultura Al Sardanista

Va ser filmada a la dècada dels anys vint quan el paisatge de la Costa Brava començava a interessar els cineastes. Juntament amb Lo más sublime, foren rodades també a la mateixa època: Lilian (1921), Entre marinos (1920), El místic (1926), Baixant de la font del gat (1927), etc.[6] Els exteriors van ser rodats a Blanes i a la costa, entre Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar. A l'inici del film es dóna una panoràmica de Sant Cebrià (Blanes) presa des de la roca Sa Palomera, considerada com l'inici de la Costa Brava.[10]

El 20 de setembre de 1927[8] es va fer una projecció en proves per la crítica que va aconsellar retallar intertítols, suprimir alguns altres així com eliminar algunes escenes del film abans de presentar-la al gran públic.[3] Amb aquests canvis s'augurava un gran èxit a Espanya i aspiracions a les pantalles de l'estranger.[11]Lo más sublime va ser estrenada al Teatre Novedades el dilluns 9 de juliol de 1928. El preu de l'entrada de butaca era de 0,75 cèntims i la general de 0,40.[12]

El 1992, una còpia de la pel·lícula, conservada en el suport original de nitrocel·lulosa pels fills del productor executiu, Albert i Josep Maria Casals Martorell, va ser recuperada[13] per la Filmoteca de Catalunya que va transferir el film a un suport que es pogués projectar amb garanties de seguretat. El 31 de gener de 1994 Lo más sublime es va reestrenar[14][5] al Cine Alcázar, amb l'acompanyament al piano de Joan Pineda, coincidint amb la inauguració de l'exposició de material publicitari entre els anys 1925 i 1936 de la Distribuidora catalana Mundial Film.[15]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Porter i Moix, Miquel. Història del cinema a Catalunya (1895-1990). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1992, p. 175. ISBN 978-84-393-2123-1. 
  2. Suárez Guillen, Antonio «¿Se incorpora Barcelona a la industria cinematográfica española?». Popular Film [Barcelona], Any II, nre.46, 16-06-1927, pàg. 5 i 6.
  3. 3,0 3,1 3,2 P. de F. «Una primera producció. La E.L.A. presenta "Lo más sublime"». La Publicitat [Barcelona], Any XLIX, Num. 16.699, 24-09-1927, pàg. 8-9.
  4. «La Costa Brava, escenari de Lo más sublime» (en castellà). Popular Film [Barcelona], Any II, nre.60, 22-09-1927, pàg. 1,27 i 28 [Consulta: 17 novembre 2013].
  5. 5,0 5,1 5,2 De la Riva i Vegas, Pere «Filmoteca de la Generalitat de Catalunya. El fons de l'arxiu. Lo más sublime.». Suplement al programa nº19 [Barcelona], Curs 1993-1994, 31-01-1994.
  6. 6,0 6,1 Molinas i Falgueras, Lluís. Costa Brava, plató de cinema. Girona: Brau Edicions, 2009, p. 15. ISBN 978-84-613-4243-3. 
  7. Portell i del Pozo, Roser. Lo más sublime (1927), d'Enrique Ponsa. Universitat de Girona: Curs de doctorat.Any del bienni 1998-1999, 1998. 
  8. 8,0 8,1 «Producciones "ELA"». Arte y Cinematografía [Barcelona], Any XVIII, nre.317-318, setembre-octubre 1927, pàg. 64.
  9. Santos Cantero, Mateo «La Industria del celuloide en España». Popular Film [Barcelona], Any II, nre.55, 18-08-1927, pàg. 5.
  10. Gómez Martínez, Ferran. Lo más sublime. Universitat de Barcelona: Historia del cinema fins a 1930., 1996. 
  11. Gazel «Projeccions de prova "Lo más sublime"» (en castellà). Popular Film [Barcelona], Any II, nre.61, 29-09-1927, pàg. 7 [Consulta: 17 novembre 2013].
  12. «Espectacles. Teatre Novedades. Dilluns, Estrena: Lo más sublime, pel·lícula dramàtica impressionada a la Costa Brava» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 08-07-1928 [Consulta: 9 desembre 2013].
  13. Riambau, Esteve «La Filmoteca recupera una cinta catalana inèdita dels anys 20 titulada 'Lo más sublime'». Diari AVUI [Barcelona], Any XVIII, nre.5844, 01-02-1994, pàg. 42.
  14. Gimenez i Riba, Anton «Filmoteca de la Generalitat de Catalunya. El fons de l'arxiu. Lo más sublime.». Suplement al programa nº19 [Barcelona], Curs 1993/94, 31-01-1994.
  15. Mercadé, J «Cine Club Sabadell, primera entitat local que exporta una exposició a Barcelona». Diari de Sabadell [Sabadell], Any XVIII, nre.3.669, 02-02-1994, pàg. 4.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Existeixen 2 treballs inèdits sobre la pel·lícula a l'Arxiu de Blanes:

  • Portell i del Pozo, Roser. Lo más sublime (1927), d'Enrique Ponsa. Universitat de Girona: Curs de doctorat.Any del bienni 1998-1999, 1998. 
  • Gómez Martínez, Ferran. Lo más sublime. Universitat de Barcelona: Historia del cinema fins a 1930., 1996. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lo más sublime Modifica l'enllaç a Wikidata