Lo pardal roquer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLo Pardal Roquer
Lo pardal roquer.jpg
Lo Pardal Roquer Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementDavid Esterri i Carrasquer
1970 Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Lleida (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor Modifica el valor a Wikidata
Activitat2006 - present
Gènererockabilly
música contemporània
Segell discogràficDiscMedi blau
CapiCua Produccions

David Esterri i Carrasquer, conegut artísticament com a Lo Pardal Roquer,[1] (Alpicat, Lleida, 1970) és un músic, compositor i pedagog lleidatà, fill del músic «Lo Pardal Vell».[2] És un poliinstrumentista notable: violí, viola, guitarra, contrabaix, tres cubà...[3]

Biografia[modifica]

Es va llicenciar amb el superior de composició conservatori del Liceu de Barcelona i en Geografia i Història per la Universitat de Lleida. Actualment és professor de secundària a l'INS Màrius Torres de Lleida i al conservatori de Lleida.

La seva passió és el rock dels anys cinquanta i el rockabilly en particular.[4] Una de les peces del seu primer disc homònim en solitari, El cant dels pardals (una particular revisió de Pau Casals), fou inclosa en la recopilació Pop-rock de Catalunya, una selecció realitzada per l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) per promoure la música catalana en fires i mercats internacionals.

Ha estat professor de violí de l'Aula de Música Tradicional i té una trajectòria com a compositor amb música de cambra estrenada i editada per l'editorial La mà de Guido de Sabadell, una òpera, una cantata i sardanes, dues d'elles premiades a «XV Certamen Ciutat de Mollet de Sardanes i Música per a Cobla», celebrat l'estiu del 2009, on va guanyar el primer premi per la sardana Aurembiaix[5] i un accèssit per Camins i Rierols. El 2010 va estrenar una obra simfònica sobre el cant de la Sibil·la a la Seu Vella de Lleida, i també és l'autor de l'òpera infantil La gàbia daurada i la cantata Rostres.[2][1]

Amb la cançó Sóc de l'Oest es va popularitzar la carrera de Lo Pardal Roquer, per alguns és un Himne no oficial de les Terres de Ponent,[6] aquesta cançó ha estat versionada per altres grups com: La Pegatina, Obrint Pas, Pastorets Rock, Quatre Vents,[7] i compilat pel crític Jordi Bianciotto al seu llibre 501 cançons catalanes que has d'escoltar abans de morir.[8] És, probablement, la cançó més popular de la Catalunya occidental.

Obra[modifica]

Composicions[9][modifica]

  • El cant de la Sibil·la a la Seu Vella de Lleida, obra simfònica
  • La gàbia daurada, òpera infantil
  • Rostres, cantata
  • Aurembiaix i Camins i rierols, sardanes premiades al concurs de Mollet del Vallès.
  • Insomnis per a piano.
  • Quartet pentatònic amb flauta.
  • Quartet autoexorcisme.
  • Duniazad, poema simfònic dedicat a l orquestra Julià Carbonell de les terres de ponent.
  • Memòria i Oblit. Reflexions musicals per a instruments de corda sobre la memòria històrica de la Guerra Civil (2010), quatre monòlegs i quatre diàlegs per a quatre instruments de corda que reflexiona sobre el remordiment, l'oblit, el record, la memòria i l'amnèsia, obra encarregada per la Universitat de Lleida.[10]

Discografia[modifica]

Lo Pardal Roquer ha gravat més de 40 discos amb artistes com ara Xavier Baró, El Gitano de Balaguer, El Fill del Mestre, Angelot i Carles Juste lo Beethoven. A voltes també col·labora amb el Belda i el conjunt Badabadoc i, juntament amb la cantautora Meritxell Gené, també va participar en el disc Musiquetes per la Bressola.[11]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «El músic lleidatà David Esterri estrena a la UdL una obra sobre la memòria històrica». El Punt Avui, 23-02-2010.
  2. 2,0 2,1 «Entrevista David Esterri» (pdf). Lectura Diari Segre, 620, 11 abril del 2010.
  3. «"Lo pardal roquer", un músic transversal» (àudio). Catalunya Ràdio - Nydia, 06-06-2010.
  4. «Lo Pardal Roquer, primer disc de rockabilly en català». Enderrock, 21 maig del 2006.
  5. «El Ciutat de Mollet de Sardanes premia una peça del lleidatà David Esterri». Diari Contra Punt, 12 juliol del 2008 [Consulta: 26 desembre 2015].
  6. Sáez, Anna «El lleidatanisme a debat». El Punt Avui, 13 desembre del 2015, pàg. 26. «Tot això va fer que durant molts anys el lleidatanisme es tingués per una cosa passada de moda. Però els autors de Lo diccionari lleidatà i, després el Postureig de Lleida, l'han convertit en un autèntic fenomen de masses fins i tot amb himne: Sóc de l'oest de Lo Pardal Roquer.»
  7. «Sóc de l'Oest». Lo Carranquer. [Consulta: 26 desembre 2015].
  8. Bianciotto, Jordi. 501 cançons catalanes que has d'escoltar abans de morir. Barcelona: Ara Llibres, 2014, p. 375. ISBN 9788415642930. 
  9. Per a la llista completa de les obres publicades vegeu: «David Esterri (1970)». La mà de guido. [Consulta: 6 gener 2016].
  10. ACN «El músic lleidatà David Esterri estrena a la UdL una obra sobre la memòria històrica». El Punt, 23 febrer del 2010.
  11. «Musica per a la Bressola». Espai Bressola. [Consulta: 26 desembre 2015].

Enllaços externs[modifica]