Lo romiatge de l'ànima
Tipus | poema |
---|---|
Gènere | poema |
Lo romiatge de l'ànima és un poema llarg de Víctor Balaguer i Cirera, publicat el 1891 en l'original català i versió castellana en prosa. Per moltes raons, entre les quals el fragmentarisme i la puresa amorosa, «Los mals d'amors», el poema coincideix amb determinats plantejaments modernistes, i és la seva obra poètica més important. Fou inclòs al recull de Poesies catalanes i reeditat el 1894 i el 1897 (alguna vegada sota el títol de Lo romiatge de mon ànima o La cançó del romiatge de mon ànima).[1]
Consta de vuit fragments o poemes autònoms lligats per un tènue fil argumental, el viatge de l'ànima del poeta per les terres que havia compartit amb l'enamorada, tipificades per Barcelona, Montserrat i el Pirineu, especialment l'occità, pel sentit simbòlic de cada una d'aquestes terres, que reprodueix el lema dels Jocs Florals de Barcelona, i per la unitat i, al mateix temps, per la varietat de les formes: els fragments narratius, en vers blanc, els simbòlics, en diverses combinacions estròfiques i mètriques.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Balaguer, Víctor. Lo romiatge de l'ánima (1897). Còpia digital realitzada per la Biblioteca d'Andalusia.
- ↑ «Lo romiatge de l'ànima». Diccionari de la Literatura Catalana. [Consulta: 17 abril 2020].