Lobotomia
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  |
Blau: lòbul frontal
Verd: lòbul temporal
Rosa: lòbul occipital
Groc: lòbul parietal
La lobotomia és la destrucció total o parcial dels lòbuls frontals del cervell sense ablació. Sent així, estaríem parlant de lobectomia. Això s'aconsegueix tallant els nervis que connecten el lòbul frontal amb determinades parts del cervell o del cos, i deixant intactes els vasos sanguinis, que el continuen nodrint al llarg de tota la vida, tot i que el lòbul frontal deixa de funcionar.
Història[modifica]
Les primeres temptatives d'aquesta pràctica en éssers humans començaren a fer-se a partir del 1935, quan el neuròleg Egas Moniz es va unir amb el cirurgià Almeidas Lima a la Universitat de Lisboa per realitzar una sèrie de leucotomies prefrontals, un procés que separava la connexió entre l'escorça prefrontal i la resta del cervell.
Característiques[modifica]
Aquest procediment es refereix popularment a tota classe de cirurgies en els lòbuls frontals; però s'ha de dir pròpiament lobotomia a la destrucció de les vies nervioses sense extirpació, i lobectomia quan hi ha extirpació.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lobotomia |