Lockheed P-3 Orion

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'aeronauLockheed P-3 Orion
US Navy 030129-N-0226M-002 P-3C Orion.jpg
Tipus avió de patrulla marítima, aeronau amb base a terra i Lockheed L-188 Electra Tradueix
Fabricant Lockheed Corporation
Estat Estats Units d'Amèrica
Primer vol novembre 1959
Ús maritime patrol Tradueix i guerra antisubmarina
Propulsor Allison T56 Tradueix
Gestor/operador Argentina
Configuració d'ala monoplà
Modifica les dades a Wikidata

El Lockheed P-3 Orion és un avió de patrulla marítima desenvolupat a la fi dels anys 1950 per la companyia nord-americana Lockheed, usat per armades i forces aèries de diferents països del món principalment per a patrulla marítima, reconeixement, guerra antisuperficie i guerra antisubmarina.

Història i producció[modifica]

El 1958 la Marina estatunidenca va fer una proposta de concurs per tal de produir un avió ASW que pogués entrar en servei ràpidament modificant un model ja existent.Lockheed va treure un primer prototip, el YP3V-1 (P-3A), que va volar el 19 d'agost de 1958 i es va entregar en agost de 1962. Posteriorment van crear el WP-3A, que era una versió de reconeixement meteorològic.[1]

La producció total de P-3A/B va ser de 286 aparells per la US Navy, 5 per la Royal New Zeland Air Force (RNZAF), 10 per la Royal Australian Air Force (RAAF) i 5 més per l'exèrcit noruec.[1]

La versió definitiva, P-3C, va aparèixer en 1969 i se'n van entregar 132 a la US Navy i 10 a la RAAF. Altres versions del Orion van ser l'avió d'intel·ligència electrònica EP-3E,[2] del que es van entregar 6 unitats a la Força Aèria Imperial Iraní i que porta dispositius actius d'interferències per tal de provocar activitat electrònica com a mesura de protecció,[2] i el CP-140 Aurora, per a les Forces Armades Canadenques.[1]

Variants[modifica]

  • P-3A
  • P-3B
  • P-3C
  • EP-3E Sigint
  • WP-3D
  • CP-140 Aurora

Especificacions[modifica]

Dades de La enciclopedia de la aviación[1]

Característiques generals

  • Tripulació: 10
  • Longitud: 35,61 m
  • Envergadura: 30,37 m
  • Alçada: 10,29 m
  • Pes carregat: 61.235 kg
  • Motors: 4× motors turbohèlix Allison T56-A-14 , 3.663 kW cada un

Rendiment

  • Velocitat màxima: 761 km/h
  • Abast: 3.835 km
  • Sostre de servei: 8.625 m

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Jackson, Robert. La enciclopedia de la aviación (en espanyol). Arganda del Rey: Edimat Libros, S.L., 2014, p. 313,314. ISBN 9788497941983. 
  2. 2,0 2,1 El mundo de la aviación (en espanyol). Planeta de Agostini, 1989, p. 78. ISBN 8439510136.