Locris

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre el grup humà de l'antiga Grècia. Si cerqueu per a la ciutat de la Magna Grècia, vegeu «Locres Epizefiris».
Infotaula de grup humàLocris
Tipusgrup humà Modifica el valor a Wikidata

Locris (en llatí locris o locrenses, en grec antic Λοκρίς, gentilici Λοκροί) eren un antic poble de Grècia suposadament descendents dels leleges, com creu Aristòtil. El seu nom derivaria de Locros, rei dels leleges, segons Estrabó i Escimne de Quios. Es van barrejar completament amb els hel·lens, ja en un període molt primitiu, i als poemes d'Homer apareixen sempre com a grecs. Fins i tot, en algunes tradicions, es diu que Deucalió, que va repoblar Grècia després del diluvi, va viure a la ciutat lòcrida d'Opunt. El seu país es va dir Lòcrida, i era al centre de Grècia, a l'est d'Etòlia i a l'oest de Beòcia.

En època històrica es van dividir en dues tribus amb costums, vestits i hàbits diferents: els locris orientals (subdividits en opuntis i epicnèmidis, llatí opuntii i epicnemidii) a la costa oriental de Grècia enfront de l'illa d'Eubea; i els locris occidentals (ozolis), a la zona del golf de Corint. El mont Parnassos era la divisòria així com la Dòrida i la Fòcida situades entre ambdues. Homer menciona només els locris orientals, que eren els més antics i els més avançats i suposadament els occidentals van sorgir com a colònia dels primers i no es mencionen abans de la guerra del Peloponès. Tucídides els presenta com un poble semi bàrbar. La hipòtesi més raonable és que ocupaven el país des una punta a l'altra i van quedar separats per l'emigració dels foceus i doris.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). «Locris». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 23 gener 2021].