Lodewijk Prins

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLodewijk Prins
Lodewijk Prins 1965.jpg
Lodewijk Prins, el 1965. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 gener 1913 Modifica el valor a Wikidata
Amsterdam (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 novembre 1999 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Amsterdam (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatPaïsos Baixos Països Baixos
Activitat
OcupacióJugador i àrbitre d'escacs
Nacionalitat esportivaPaïsos Baixos Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre Internacional (1950)
Àrbitre Internacional (1960)
Gran Mestre honorari (1982)
Campió dels Països Baixos (1965)
Punts Elo (màx.)2.410 (juliol 1972)
Participà en
1968Olimpíada d'escacs de 1968
1966Olimpíada d'escacs de 1966
1964Olimpíada d'escacs de 1964
1962Olimpíada d'escacs de 1962
1960Olimpíada d'escacs de 1960
1958Olimpíada d'escacs de 1958
1956Olimpíada d'escacs de 1956
1954Olimpíada d'escacs de 1954
1952Olimpíada d'escacs de 1952
1950Olimpíada d'escacs de 1950
1939Olimpíada d'escacs de 1939
1937Olimpíada d'escacs de 1937
1936Olimpíada d'escacs de 1936 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMestre Internacional (1950)
Àrbitre Internacional (1960)
Gran Mestre honorari (1982)
Campió dels Països Baixos (1965)

Lodewijk Prins (Amsterdam, 27 de gener de 191311 de novembre de 1999), fou un jugador i àrbitre d'escacs neerlandès. Obtingué el títol de Mestre Internacional el 1950, i el d'Àrbitre Internacional el 1960. El 1982 la FIDE el va fer Gran Mestre honorari.[1]

Resultats destacats en competició[modifica]

Al començament de la segona guerra mundial (1939–1940), va participar en torneigs a Holanda. El 1940, va guanyar conjuntament amb Salo Landau i Nicolaas Cortlever a Leeuwarden, fou 2n, rere Max Euwe, a Amsterdam (VVGA), i empatà als llocs 3r–4t a Amsterdam (VAS, el guanyador fou Hans Kmoch). Després de la invasió nazi dels Països Baixos el maig de 1940, el seu nom ja no apareix en cap torneig celebrat al país ocupat, degut al seu origen jueu.[2] Després de la guerra, guanyà el torneig Hoogovens Beverwijk el 1948 i també el de Madrid de 1951[1] amb 12.5/17, per davant de Herman Steiner, Herman Pilnik, i Ossip Bernstein.[3]

El 1952 participà en l'Interzonal de Saltsjöbaden, on hi fou 21è i últim (el guanyador fou Aleksandr Kótov),[4][5] Fou Campió dels Països Baixos el 1965.[1]

Participació en olimpíades d'escacs[modifica]

Prins representà els Països Baixos dotze cops a les olimpíades d'escacs entre 1937 i 1968. Hi va guanyar dues medalles d'argent individuals (1939, 1950) i una de bronze (1968).[6]

Escriptor d'escacs[modifica]

Prins va escriure conjuntament amb Max Euwe diversos llibres d'escacs, inclosa una biografia de Capablanca (1949) Het Schaakphenomeen Capablanca, i diversos llibres de torneig.

Notes i referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Nota biogràfica de Lodewijk Prins» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 5 març 2014].
  2. Chess: Hitler and Nazi Germany. Chesshistory.com (1938-04-01). Consultat el 2012-11-10.
  3. «Madrid 1951: Classificació i partides» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 5 març 2014].
  4. «Dades estadístiques de l'Interzonal de Saltsjobaden» (en anglès). Chessmetrics. [Consulta: 7 març 2014].
  5. Weeks, Mark. «Interzonal d'Estocolm de 1952: Quadre de resultats» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 7 març 2014].
  6. Men's Chess Olympiads :: Lodewijk Prins. OlimpBase. Consultat el 2012-11-10.

Bibliografia[modifica]

  • Brace, Edward. An Illustrated Dictionary of Chess. Londres: Hamlyn Publishing Group, 1977, p. 227. ISBN 1-55521-394-4. 
  • Gaige, Jeremy. Chess Personalia, A Biobibliography. McFarland & Company, 1987, p. 341. ISBN 0-7864-2353-6. 
  • Keene, Raymond. Golombek's Encyclopedia of Chess. Batsford, 1977, p. 247. ISBN 0-517-53146-1. «Prins, Lodewijk» 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lodewijk Prins


Títols
Precedit per:
Frans Kuijpers
Campió dels Països Baixos
1965
Succeït per:
Hans Ree