Logaritme decimal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El gràfic mostra que el logaritme de base deu, en l'eix y s'acosta ràpidament a menys infinit a mesura que x s'aproxima a zero, però augmenta gradualment al valor de dos a mesura que x s'aproxima al cent.
Gràfic del logaritme decimal pels números de 0,1 al 100.

En matemàtiques, el logaritme decimal és el logaritme amb base 10.[1] També es coneix com a logaritme comú, batejat amb el nom de la seva base, o logaritme de Briggs, després d'Henry Briggs, un matemàtic anglès que va ser pioner en el seu ús, així com el logaritme estàndard. Històricament, es coneixia com a logarithmus decimalis[2] o logarithmus decadis.[3] S'indica amb log10(x), o de vegades Log (x) amb la L en majúscula (tanmateix, aquesta notació és ambigua ja que també pot significar la complexa funció multi-valorada logarítmica natural). En les calculadores sol ser "log", però els matemàtics solen significar logaritme natural (logaritme amb base e ≈ 2.71828) en lloc de logaritme comú quan escriuen "log". Per mitigar aquesta ambigüitat, la especificació ISO 80000 recomana escriure log10(x) com lg(x) i loge(x) com ln(x).

Referències[modifica]

  1. Hall, Arthur Graham; Frink, Fred Goodrich. «Chapter IV. Logarithms [23] Common logarithms». A: Trigonometry. Part I: Plane Trigonometry. Nova York: Henry Holt and Company, 1909, p. 31. 
  2. Introductio in Analysin Infinitorum (Part 2) (en llatí). 9. B.G. Teubner, 1945. 
  3. Institutionum Analyticarum Pars Secunda de Calculo Infinitesimali Liber Secundus de Calculo Integrali (en llatí). 2. Joannis Thomæ Nob. De Trattnern, 1772, p. 198.