Vés al contingut

Logos (cristianisme)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Crist
Fill de DéuDéu Fill
LogosEncarnació
Preexistència de Crist
Persona de Crist
Unió hipostàtica
Amor de Crist
Imitació de Crist
Cos místic de Crist
Coneixement de Crist
Intercessió de Crist
Perfecció de Crist
Títols de Crist
Tres funcions de Crist

En el cristianisme, el Logos (grec antic: Λόγος, ‘paraula’, ‘raó’ o ‘concepte’[1]) és un nom o títol de Jesucrist, entès com la segona persona preexistent de la Santíssima Trinitat.[2] En la Bíblia Catalana Interconfessional, el primer vers de l'Evangeli segons Joan diu:

« Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. »
[3]

En el llenguatge corrent se sol traduir Λόγος per ‘Paraula’, però en els àmbits acadèmics i teològics es tendeix a fer servir la simple transcripció del mot grec.

Segons Ireneu de Lió (ca. 130-202), estudiant de Policarp (ca. 69-156), Joan l'Apòstol escrigué aquestes paraules per refutar els ensenyaments de Cerint,[4] que vivia i ensenyava a Efes, la ciutat on Joan s'establí després de tornar del seu exili a Patmos.[5] Així com Cerint afirmava que el món havia estat creat per «un cert Poder ben diferent de […] Déu totpoderós», Joan representava Déu totpoderós com el Creador a través de la seva Paraula. Per altra banda, mentre Cerint traçava una distinció entre Jesús l'home i «el Crist vingut del cel», que hauria davallat sobre Jesús l'home durant el seu baptisme, Joan, segons Ireneu, reivindicava que la Paraula preexistent i Jesucrist eren el mateix.

L'Apocalipsi parla d'una figura que anomena «la paraula de Déu», seguida pels «exèrcits del cel».[6]

Referències

[modifica]