Londres

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per veure el centre financer i històric de Londres, vegeu l'article principal La City.
Londres
London
Bandera de Londres Escut de Londres
(bandera) (escut)
Localització
Ubicació de Londres dins del Regne Unit
De baix a dalt: Ciutat de Londres, Tower Bridge i London Eye, Palau de Westminster
De baix a dalt: Ciutat de Londres, Tower Bridge
i London Eye, Palau de Westminster
Estat
• País
Regne Unit
Anglaterra
Superfície 1.570 km²
Altitud 24 msnm
Població (2011)
  • Densitat
8,174,100 hab.
5.206,43 hab/km²
Coordenades 51° 30′ 28″ N, 00° 07′ 41″ O / 51.50778°N,0.12806°O / 51.50778; -0.12806Coord.: 51° 30′ 28″ N, 00° 07′ 41″ O / 51.50778°N,0.12806°O / 51.50778; -0.12806
Formació
Fundació
 
50 aC pels Romans
Dirigents:
• Alcalde:

Sadiq Khan
Subdivisions La ciutat i 32 municipis (boroughs)
Àrea
metropolitana
13.709.000
Web

Londres (en anglès London) és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats d'Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.

Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2,6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.

La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.

Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals,[1] i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals.[2] A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins Botànics Reials de Kew.[3] La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic[4]

Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües.[5] El 2011 la població oficial era de 8.174.100,[6] dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea.[7] i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.

Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom Londres podria derivar del riu Tàmesi.

L'etimologia de Londres és incerta. És un topònim molt antic que apareix en fonts del segle II d.C. Cap al 121 d.C. apareix citada com Londinium, terme que apunta a un origen britanoromà de l'assentament. El primer intent d'aclariment, avui descartat, s'atribueix a Godofreu de Monmouth, qui en la seva Historia Regum Britanniae sostenia que el topònim provenia d'un tal rei Lud que suposadament va prendre la ciutat i la va nomenar Kaerlud.[8]

Des de 1898 es va acceptar comunament que el topònim tenia origen celta i significava lloc pertanyent a un home anomenat Londinos, però aquesta explicació també ha estat rebutjada. El 1998 Richard Coates va proposar l'explicació que el nom prové de l'hidrònim antic europeu (p)lowonida, que significa «riu massa ample per travessar-lo», i va suggerir que era un nom que es donava al tram del riu Tàmesi al seu pas per Londres. D'aquest topònim derivaria la seva forma cèltica, Lowonidonjon,[9] encara que la transformació de la paraula és massa gran. La dificultat és conciliar el nom llatí, Londinium, amb el qual se li dóna en l'idioma gal·lès modern, Llundain. No es pot descartar la possibilitat que aquest nom gal·lès es prengués prestat de l'anglès en temps posteriors i per tant no pugui ser pres com a referència per a la reconstrucció del nom original de la ciutat. Oficialment, fins a l'any 1889 el nom Londres solament es va aplicar a la City, però des de llavors es refereix també al comtat de Londres i al Gran Londres.

Història[modifica | modifica el codi]

Mapa de Londres cap a l'any 1300, quan la ciutat seguia confinada dins de la muralla romana.
El Gran Incendi de Londres va destruir gran part de la City el 1666.
Mapa de Londres el 1806.
Fotografia de Londres el 1865. Al fons, la catedral de Sant Pau.
Carrer de Londres bombardejat durant el Blitz de la Segona Guerra Mundial.

Edat antiga[modifica | modifica el codi]

Originàriament ciutat cèltica dels cantis (cantii), fou fortificada pels invasors romans, que la van anomenar Londinium i la van fer servir com a port sobre el riu Tàmesi. És esmentada per primera vegada en temps de Neró quan la ciutat, per la seva situació, va començar a destacar. Les altres ciutats importants eren Verulamium i Camulodunum. A la darrera es va establir una colònia i a Verulamium se li va donar el privilegi de municipi, però Londinium sense cap distinció les havia avançat en el comerç. En aquest temps la ciutat no tenia muralles. A la revolta dels britons Camulodunum va ser la primera a ser conquerida i van seguir Londinium i Verulamium.

En els següents anys va conservar la seva importància i va rebre el qualificatiu d'Augusta que es donava a les ciutats distingides. Fou la capital provincial. Després de la derrota d'Allectus els romans van entrar a la ciutat que estava essent saquejada pels soldats francs i altres mercenaris del derrotat.

Els romans la van abandonar al començament del segle V, quan les legions van deixar tota l'illa. Queden encara algunes petites restes de la ciutat romana.

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

Durant el segle VII la Londinium romana fou abandonada, però molt a prop d'ella s'hi va construir un assentament saxó anomenat Lundenwic, a l'àrea que ara es coneix com a Aldwych. La ciutat romana va ser ocupada de nou cap a finals del segle IX i a principis del X. En el període medieval va créixer la importància de Londres, ratificada també per la catedral de Westminster. En aquesta abadia, des de l'edat mitjana, és on es coronen tots els reis d'Anglaterra des del primer rei normand, Guillem el Conqueridor. La residència dels reis anglesos des del període normand fou el castell fortalesa situat a la Torre de Londres, on avui encara es guarden les joies de la Corona. Amb el pas dels anys, damunt la Londres romana es va desenvolupar el que avui dia és el barri financer (la City), que més endavant, al segle XVII, es va veure enriquit per la construcció de la catedral de Sant Pau per part de l'arquitecte Christopher Wren, on avui reposen els herois de la nació britànica. Això fou possible arran d'un incendi l'any 1666, que va destruir quasi completament la ciutat.

Edat moderna[modifica | modifica el codi]

Londres es va anar expandint, sobretot durant l'anomenada Era Victoriana que va coincidir amb l'explosió i expansió de la Revolució Industrial i el moment àlgid de la colonització imperialista, i ha englobat camps, boscos, viles i pobles i, des de ja abans del 1940, s'estén en qualsevol direcció. El 1825 Londres esdevingué la ciutat més poblada del món, característica que conservaria durant un segle. Durant la Segona Guerra Mundial la capital britànica va patir intensos bombardeigs coneguts com el blitz per part de les forces de l'Alemanya Nazi.

Avui en dia, l'àrea administrativa del Gran Londres (Greater London) cobreix 1.579 km2 en 32 municipis (boroughs), amb una població segons el cens del 2001 de 7.172.000 habitants dins del terme municipal (anomenats londinencs) i més de 12 milions de persones vivint dins de l'àrea metropolitana, amb la qual cosa és una de les ciutats europees més poblades juntament amb Moscou, Istanbul i París. L'expansió externa de Londres es va veure notablement alentida a partir de la fi de la Segona Guerra Mundial amb l'adopció de diversos plans d'ordenació urbanística, duts a terme per salvaguardar un anell verd entorn de la ciutat (Green Belt). Des dels anys vuitanta, l'arquitectura de la ciutat ha estat objecte de polèmica: entre els principals opositors del nou estil arquitectònic es troba Carles, l'actual Príncep de Gal·les i hereu del tron.

Després d'haver estat centre de l'imperi britànic, la ciutat contribueix avui amb el 17% del PNB d'un país que és la quarta economia més gran del món.

El dia 6 de juliol de 2005 Londres va ser escollida seu dels Jocs Olímpics del 2012. Només un dia més tard, diverses bombes col·locades a la xarxa de transport públic (metro i autobús) per grups islamistes radicals varen esclatar sembrant el terror a la capital britànica amb un balanç de més de 50 morts i prop de 700 ferits. Dues setmanes després, el dia 21, un altre atac fet per terroristes suïcides va sacsejar la ciutat. Aquests dos incidents terroristes dugueren a la policia i forces de seguretat britàniques, i d'altres països, a incrementar la seguretat estatal. La política de disparar a matar seguida per les forces policials a l'hora d'enfrontar-se amb els presumptes autors dels atacs provocaren la mort del ciutadà brasiler Jean Charles de Menezes.

Govern[modifica | modifica el codi]

Govern local[modifica | modifica el codi]

Les subregions administratives definides per l'Autoritat del Gran Londres. Cada una d'aquestes zones es divideix en municipis (borough).
L'Autoritat del Gran Londres, que comprèn l'alcalde de Londres i l'Assemblea de Londres. Es troba al riu Tàmesi, al districte londinenc de Southwark.

El govern de Londres està format per dos nivells, un a escala ciutat, de nivell estratègic i un a nivell local. A tota la ciutat l'administració és coordinada per l'Autoritat del Gran Londres (GLA), mentre que l'administració local es duu a terme per 33 autoritats més petites.[10] La GLA està formada per dos components elegits, l'alcalde de Londres, que té facultats executives, i l'Assemblea de Londres, qui examina les decisions de l'alcalde i pot acceptar o rebutjar les seves propostes de pressupost anual.

La seu de la GLA és el City Hall (Londres) a Southwark; el primer alcalde de la ciutat fou Ken Livingstone, que ocupà el càrrec entre el 4 de maig de 2000 i el 4 de maig de 2008. El va substituir el Conservador Boris Johnson, que n'ocupà el lloc entre el 4 de maig de 2008 i el 6 de maig de 2016. Actualment, l'alcalde londinenc és el laborista Sadiq Khan, primer batlle musulmà de la ciutat i de les principals capitals de l'Europa occidental.[11] La planificació estratègica de l'alcaldia es publica com el Pla de Londres. Les autoritats locals són els consells dels 32 municipis de Londres i la Corporació de la Ciutat de Londres.[12] Són responsables de la majoria dels serveis locals, com ara la planificació local, les escoles, serveis socials, carreteres locals i recollida d'escombraries. Algunes funcions, com ara les autoritats de gestió de residus, es proporcionen a través d'acords conjunts.

La policia de Londres, amb l'excepció de la Ciutat de Londres, és proporcionada per la Metropolitan Police Service, supervisat per la Metropolitan Police Authority. La ciutat de Londres té la seva pròpia força de policia - la City of London Police.[13] El British Transport Police són els responsables dels serveis de policia als serveis del National Rail i del metro de Londres a la capital.[14]

La brigada de bombers de Londres és el servei oficial de bombers i de rescat per al Gran Londres. Està dirigit per l'Autoritat de planificació i emergències de Bombers de Londres i és el tercer servei de bombers més gran del món.[15] Els serveis d'ambulància del National Health Service són proporcionats pel Servei d'Ambulàncies de Londres NHS Trust (LAS).[16]

Govern Nacional[modifica | modifica el codi]

Londres és la seu del Govern del Regne Unit, que es troba al voltant del Palau de Westminster. Molts departaments governamentals es troben a prop d'ell, especialment al llarg de Whitehall, inclosa la residència del Primer Ministre al 10 de Downing Street.[17]

Municipis del Gran Londres[modifica | modifica el codi]

El Gran Londres està dividit en 32 municipis. Els municipis (boroughs en anglès) són els següents:

  • La Ciutat de Londres
  • La Ciutat de Westminster
  • Kensington i Chelsea
  • Hammersmith i Fulham
  • Wandsworth
  • Lambeth
  • Southwarks
  • Tower Hamlets
  • Hackney
  • Islington
  • Camden
  • Brent
  • Ealing
  • Hounslow
  • Richmond
  • Kingston
  • Merton
  • Sutton
  • Croydon
  • Bromley
  • Lewisham
  • Greenwich
  • Bexley
  • Havering
  • Barking i Dagenham
  • Redbridge
  • Newham
  • Waltham Forest
  • Haringey
  • Enfield
  • Barnet
  • Harrow
  • Hillingdon

Clima[modifica | modifica el codi]

Fotografia de satèl·lit de Londres.

Londres té un clima oceànic temperat, similar al de la resta del sud de la Gran Bretanya. Malgrat la seva reputació de ciutat plujosa, Londres rep menys precipitacions en un any que Roma (834 mm) o Bordeus (923 mm). Els hiverns són freds, amb unes dues gelades per setmana en els suburbis entre els mesos de novembre i març. La neu cau rarament, unes quatre o cinc vegades a l'any entre desembre i febrer, mentre que en els mesos de març i abril pot nevar una vegada cada dos o tres anys. Les temperatures hivernals oscil·len entre els −4 °C i els 14 °C, encara que durant l'hivern de 2010 la ciutat va experimentar el seu rècord sota zero: −14 °C a Northolt i la nevada més copiosa de les últimes dues dècades, que va col·lapsar les infraestructures de transport de la ciutat. Les temperatures més extremes registrades en tota l'àrea de Londres van des de més de 38 °C als −16.1 °C que es van registrar a Northolt al gener de 1962. Abans del segle XX pel que sembla es van donar temperatures per sota de −20 °C, però es dubta de la precisió d'aquests mesuraments.

Els estius són generalment temperats encara que ocasionalment es donen episodis de dies molt calorosos. Al centre de la ciutat les temperatures solen ser uns 5 °C més altes que en l'extraradi a causa de l'efecte d'illa de calor que crea l'àrea urbana. La temperatura mitjana dels estius londinencs és de 18.5 °C, encara que al voltant de set dies a l'any solen superar els 30 °C i dos dies els 32 °C. Des de juny a agost l'habitual és registrar totes les setmanes unes temperatures diürnes que oscil·len entre els 18 i 26 °C de màxima.

Malgrat la fama de ciutat molt plujosa el total de precipitació recollida és similar al de Barcelona, la zona més plujosa d'Anglaterra està a l'oest del país. Però clarament els dies amb pluja són molts més que en els climes mediterranis. La neu hi fa acte de presència esporàdicament durant l'hivern però són excepcionals les grans nevades. Els estius són temperats i la màxima absoluta enregistrada és de 38 °C assolida l'estiu de 2003.

Mes gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des
Temp. màx. mitj. / °C 7,2 7,6 10,3 13,0 17,0 20,3 22,3 21,9 19,1 15,2 10,4 8,2
Temp. màx. absoluta / °C 14 16 21 26 30 33 34 38 30 26 19 15
Temp. min. mitj. / °C 2,4 2,5 3,8 5,6 8,7 11,6 13,7 13,4 11,4 8,9 5,1 3,4
Temp. min. absoluta / °C -10 -9 -8 -2 -1 5 7 6 3 -4 -5 -7
Precipitació mitjana / mm 53 36 48 47 51 50 48 54 53 57 57 57
Nombre de dies de pluja 14,8 10,8 13,4 12,7 12,5 10,5 10,1 10,9 10,5 11,6 14,0 13,2
Font : Worldweather.org i BBC Weather

Demografia[modifica | modifica el codi]

Cens del Regne Unit de 2011[18]
País de naixement Població
GBR Regne Unit 5.175.677
IND Índia 262.247
POL Polònia 158.300
IRL Irlanda 129.807
NGA Nigèria 114.718
PAK Pakistan 112.457
BGD Bangladesh 109.948
JAM Jamaica 87.467
Sri Lanka Sri Lanka 84.542

Amb la industrialització la població de Londres va créixer ràpidament als segles XIX i XX, tant que durant gran part del segle XIX i principis del segle XX va ser la ciutat més poblada del món, fins que Nova York la va superar el 1925. El nombre d'habitants de la capital va aconseguir un pic de 8.615.245 el 1939, immediatament abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. En la segona meitat d'aquest segle el nombre total va descendir lleugerament, doncs en el cens de 2001 eren 7.192.091. No obstant això, en la primera dècada del present segle el total d'habitants va tornar a créixer fins als 8.173.941 i, segons les estimacions de l'Autoritat del Gran Londres, basades en els naixements, defuncions i patrons migratoris des del cens de 2011, a principis de 2015 es va superar ja el màxim històric de població registrat el 1939.[19]

Cal tenir en compte que els límits de l'àrea urbana s'estenen més enllà de les fronteres del Gran Londres i aquesta sumava 8.278.251 habitants el 2001, mentre que el total de la seva àrea metropolitana es troba entre els dotze i els catorze milions, depenent del compte. Segons Eurostat, l'oficina estadística de la Unió Europea, Londres és l'àrea metropolitana més poblada de tota la Unió Europea i la segona del continent (la tercera si comptem a Istanbul). Solament en la dècada de 1991 a 2001 van arribar a Londres 726.000 immigrants.[20]

La regió londinenca cobreix una àrea total de 1.579 km² i té una densitat de població de 5.177 habitants per km²,[21] deu vegades més que qualsevol altra regió d'Anglaterra. En termes de població total, Londres ocupa el lloc dinou entre les ciutats més poblades del món i el divuit en la llista d'àrees metropolitanes. També és la quarta ciutat del món en la qual viuen més milmilionaris (en dòlars nord-americans)[22] i una de les ciutats amb el nivell de vida més car, juntament amb Tòquio i Moscou.[23]

Grups ètnics[modifica | modifica el codi]

Ètnies a Londres (2011)[24]
Ètnia Població
Blancs 59.8 %
Asiàtics 18.4 %
Negres 13.3 %
Mulats o Mestissos 5 %
Àrabs 1.3 %
Altres 2.1 %

Segons l'Office for National Statistics britànica, i sobre la base de les estimacions del cens de 2011, el 59,8 % dels 8.173.941 habitants de Londres són de raça blanca, distribuïts així: 44,9 % blancs britànics, 2,2 % blancs irlandesos, 0,1 % gitanos i nòmades irlandesos i 12,1 % classificats com «altres blancs».[25]

El 20,9 % dels londinencs són asiàtics o descendents de parelles mixtes amb asiàtics: el 19,7 % descendeix d'asiàtics plens i l'1,2 % restant de parelles mixtes. Els originaris de l'Índia són el 6,6 % de la població, seguits dels de Bangladesh i Pakistan, que són el 2,7 % cadascun. Els xinesos suposen un 1,5 % i els àrabs l'1,3 %. Un altre 4,9 % es classifica com «altres asiàtics». El 15,6 % dels habitants de la capital britànica són negres o tenen algun avantpassat de raça negra. El 13,3 % són completament negres i el 2,3 % mulats. Els negres africans són un 7,0 %, el 4,2 % negres del Carib i el 2,1 % «altres negres». El 5,0 % dels londinencs són multiracials.

En tot Londres els nens de raça negra i asiàtica superen en nombre als nens blancs britànics en una proporció de sis a quatre a les escoles públiques.[26] No obstant això, els nens blancs representen el 62 % dels 1.498.700 habitants de la ciutat que tenen menys de 15 anys (el 55,7 % blancs britànics, el 0,7 % blancs irlandesos i el 5,7 % blancs d'altres nacions de la UE).[27] Un estudi de la diversitat ètnica i religiosa de Londres realitzat el 2005 afirmava que a la metròpoli es parlaven més de 300 idiomes i que vivien més de cinquanta comunitats foranes amb més de 10.000 membres cadascuna.[28] Les xifres de l'Office for National Statistics mostren que a data de 2010 la població londinenca nascuda a l'estranger era de 2.650.000 (el 33%), enfront del 1.630.000 de l'any 1997.

El cens de 2011 va mostrar que el 36,7 % de la població del Gran Londres havia nascut fora del Regne Unit.[29] La taula de la dreta desgrana els països de naixement de les comunitats foranes més nombroses de la ciutat, a data de 2011, que és el cens més recent realitzat. Una part important de la població londinenca nascuda a Alemanya és probable que siguin britànics fills de membres de les Forces Armades Britàniques que tenen pares servint a Alemanya.[30] Les estimacions elaborades per l'Office for National Statistics indiquen que les cinc comunitats foranes més nombroses de la urbs són les de nascuts a l'Índia, Polònia, Irlanda, Pakistan i Nigèria.[31]

Economia[modifica | modifica el codi]

La City de Londres és un dels centres financers més grans del món.[32][33]
Els tres gratacels més alts de Canary Wharf vistos des de la Cabot Square. On hi tenen la seu empreses com HSBC i Clifford Chance.

Londres és un dels majors centres pels negocis internacionals i el comerç, i és un dels tres "centres de comandament" de l'economia mundial (juntament amb Nova York i Tòquio).[34] Londres és la 6a ciutat amb una economia més gran del món, després de Tòquio, Nova York, Los Angeles, Chicago i París.[35] Com a centre bancari més gran del món, amb un 50% de l'activitat del sector a Europa, i com a segona ciutat en economia, Londres genera cada any el 20% del PIB del Regne Unit.[36] (o $446.000 milions el 2005); mentre que l'economia de tota l'àrea metropolitana (la més gran d'Europa)[37] genera aproximadament un 30% del PIB del Regne Unit (s'estima que uns $669.000 milions el 2005.)[38]

A la City de Londres es troben el Banc d'Anglaterra, la Borsa de Londres i el mercat d'assegurances Lloyd's of London. Al voltant de la meitat de les cent companyies que cotitzen a l'índex borsari FTSE 100 i entorn d'un centenar de les cinc-centes empreses més grans d'Europa tenen la seva seu a Londres. A més, el 70 % de les empreses del FTSE 100 estan localitzades dins de l'àrea metropolitana de la ciutat i el 75% de les empreses de la llista Fortune 500 tenen oficines a Londres.[39]

Londres té cinc grans districtes de negocis: The City, Ciutat de Westminster, Canary Wharf, Camden & Islington i Lambeth & Southwark. Una manera de veure la seva importància relativa és mirar els seus espais d'oficina: el Gran Londres tenia 27 milions de m² d'espai d'oficines el 2001, vuit d'ells solament a la City. D'altra banda, la ciutat té alguns dels preus immobiliaris més alts del món.[40][41]

Londres va evolucionar cap a una economia majorment basada en els serveis més aviat que altres ciutats europees, en particular just després de la Segona Guerra Mundial. L'èxit de Londres en l'economia de serveis i com a centre de negocis s'atribueix a diversos factors, com que l'anglès és la llengua nativa i dominant dels negocis, la seva antiga posició privilegiada com a capital de l'imperi Britànic, una estreta relació amb els EUA i diversos països asiàtics.[42] Altres factors són que la llei anglesa és la més important i la més utilitzada en contractes de negocis internacionals, i la multiculturalitat de la infraestructura.[42]

Polítiques governamentals com la de baixos impostos, especialment a estrangers (els residents no domiciliats a la Gran Bretanya no són gravats en els seus guanys exteriors), un entorn amigable pels negocis, una bona infraestructura de transports, en particular la indústria de l'aviació. I una economia desregulada amb poca intervenció per part del govern han contribuït a fer que l'economia de Londres hagi esdevingut més centrada en els serveis.[42]

Més del 85% (3.2 milions) de la població ocupada del gran Londres treballa en la indústria dels serveis. Un altre mig milió d'empleats residents al gran Londres treballa en la manufactura i la construcció, gairebé dividits equitativament entre ambdós.[43] En les tres últimes dècades hi ha hagut una caiguda significativa en el nombre de gent treballant en les indústries manufactureres de Londres, sobretot com a resultat de la competició amb regions de menor cost, però també com a conseqüència de millores en la tecnologia i els processos.[44] Tot i així, encara hi ha més de 15,000 empleats en negocis manufacturers, com ara el del vestir, impremta, metalls fabricats, mobles i productes fets en fusta, i menjar i beguda.[44] També hi ha un fort creixement en el sector del reciclatge i del medi ambient.[44]

A Londres encara hi prospera una bona base manufacturera a causa de la seva situació geogràfica i de l'accés a mercats molt grans, de la gran base científica i del coneixements, els actius físics, la seva diversitat, i el rol que té com a centre d'indústries creatives i de disseny.[44]

Turisme[modifica | modifica el codi]

El Museu d'Història Natural de Londres és un dels llocs més visitats pels turistes.

Londres és una destinació turística molt popular, per la qual cosa aquesta és una de les seves principals indústries: 350.000 persones treballaven a temps complet en el sector turístic el 2003, un sector que deixa anualment a la ciutat uns quinze mil milions de lliures.[45][46] Tots els anys visiten la capital britànica uns 17 milions de turistes, la qual cosa la converteix en la ciutat europea més visitada.[47] Els llocs de Londres més visitats pels turistes són:[48]

  1. Museu Britànic
  2. National Gallery
  3. Museu d'Història Natural
  4. Tate Modern
  5. London Eye
  6. Museu de ciència
  7. Museu de Victòria i Albert
  8. Torre de Londres
  9. Museus Reials de Greenwich
  10. Museu de Madame Tussaud

Transport[modifica | modifica el codi]

El transport a la ciutat és una de les quatre àrees principals gestionades per l'alcalde de Londres,[49] encara que les seves competències pressupostàries no abasten la xarxa de trens de llarga distància que entra a la ciutat. El 2007 l'alcalde va assumir la responsabilitat d'algunes línies locals de tren, les que ara formen la xarxa London Overground, que així se sumaven a les seves responsabilitats prèvies sobre el metro, els tramvies i els autobusos urbans. La xarxa de transport públic de Londres, que és una de les més extenses del món, és administrada per Transport for London. El desplaçament amb bicicleta és cada vegada més popular a Londres i la London Cycling Campaign intenta millorar aquesta forma de desplaçament per la ciutat.[50]

Les línies que formen el metro de Londres, els tramvies i els autobusos es van convertir en part d'un sistema de transport integrat mitjançant la creació el 1933 de l'organització London Passenger Transport Board. En l'actualitat és Transport for London el cos de govern local responsable de la major part dels aspectes concernents al sistema de transport del Gran Londres i està dirigida per una junta i un comissionat designat pel propi alcalde.[51]

El transport per ferrocarril és gestionat per la National Rail i el transport per terra i per ferrocarril metropolità de Londres és gestionat per la corporació Transport per Londres (en anglès Transport for London), que consisteix en:

Transport ferroviari[modifica | modifica el codi]

Metro[modifica | modifica el codi]

El metro de Londres, conegut com The Tube, és el més antic del món i el segon més extens.

El metro de Londres —conegut col·loquialment com The Tube— és el més antic[52] i el segon més extens del món. Va entrar en funcionament el 1863 i en l'actualitat té 270 estacions.[53] En els seus inicis va ser construït i posat en funcionament per diverses companyies privades i va tenir la primera línia de metro de tracció elèctrica del món, la City & South London Railway.[54] Tots els dies usen el metro londinenc tres milions de passatgers, entorn de mil milions a l'any.[55] Un programa d'inversions està intentant resoldre els seus problemes de congestió i fiabilitat, malgrat la qual cosa Londres ha estat elogiada per ser la ciutat amb el millor transport públic.[56] El sistema de tren lleuger Docklands Light Railway, que va començar a funcionar el 1987, és un segon sistema de metro, més local, que usa trens més petits i lleugers per a trajectes entre London Docklands i Greenwich.

Transport per terra[modifica | modifica el codi]

Un dels famosos taxis de Londres.

Autobusos i tramvies[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Tramvies a Londres
L'autobús Routermaster, vermell i de dos pisos, és un símbol icònic de Londres.

La xarxa d'autobusos de Londres és una de les més grans del món: funciona 24 hores al dia, compta amb 8.000 autobusos, 700 línies i té uns sis milions d'usuaris diaris. El 2003 aquesta xarxa va realitzar un milió i mig de desplaçaments de curta distància, més que el metro.[57] Els seus beneficis anuals són d'uns 850 milions de lliures. La ciutat també posseeix la millor xarxa d'accessibilitat per a cadires de rodes[58] i des de l'any 2007 es va fer més accessible per a persones amb deficiències auditives o visuals gràcies, en part, a la introducció d'avisos audiovisuals. Els distintius autobusos vermells de dos pisos i els taxis negres de disseny antic són, al costat del metro, icones internacionals de Londres.[59][60]

La capital britànica té també una xarxa moderna de tramvies, coneguda com Tramlink i amb seu a Croydon, al sud de la ciutat. Compta amb 39 parades, tres rutes i va transportar a 26,5 milions de persones el 2008. Des d'aquest mateix any Tramlink pertany a Transport for London, organisme que té previst invertir 54 milions de lliures fins a l'any 2015 en el manteniment, renovació i ampliació de la capacitat del servei. Des de l'any 2009 tots els seus tramvies han estat reformats.[61]

Aeroports[modifica | modifica el codi]

Avió de British Airways sortint de Heathrow.

Londres té sis aeroports:

  • Heathrow - El principal per als vols internacionals, a 24 km del centre i dins del Gran Londres, juntament amb l'aeroport de la City. Funciona com a escala d'algunes de les companyies aèries més grans (British Airways,Virgin Atlantic, British Midland, i té 5 terminals, l'última de les quals va ser inaugurada el març de 2008. L'any 2005, prop de 67,9 milions de passatgers[62] han passat per aquest aeroport, posant-lo d'aquesta manera en el primer lloc com a aeroport més utilitzat d'Europa.
  • Gatwick - El segon en importància, és escala de companyies importants i de quasi totes les de baix cost. Està situat a 48 km al sud de Londres i posseeix 2 terminals. L'any 2005, 31,5 milions de passatgers van utilitzar aquest aeroport.
  • Stansted - Està dedicat en particular als vols interns. Es troba a 56 km al nord-est de la ciutat, i també és utilitzat per alguna companyia de baix cost com Ryanair per a vols internacionals. L'any 2005, 20,9 milions de passatgers van utilitzar aquest aeroport.
  • Luton - També està dedicat a vols interns i internacionals de baix cost. Aquest petit aeroport està situat a 56 km al nord de la ciutat, i el 2005 va veure passar 7 milions i mig de passatgers. El govern està tramitant un projecte d'ampliació per tal de quadruplicar el nombre de passatgers vers el 2030.
  • City - Està principalment dedicat als viatges en jet privat, degut a la mida de la seva pista. Aquest petit aeroport està situat a 10 km del centre de la ciutat, dins del Gran Londres, juntament amb el de Heathrow. Prop d'1,9 milions de passatgers van utilitzar aquest aeroport l'any 2005.
  • Southend - És el més petit i allunyat de Londres. Està situat a 64 km a l'est de la ciutat, en un punt proper a la costa. Va ser creat com a aeroport militar, i gestiona pocs vols, alguns dels quals internacionals, però sense arribar ni tan sols a mil passatgers a l'any. Les seves dimensions modestes el permeten ser el més ràpid en temps de check-in. Està previst un projecte d'ampliació que el portaria a ser utilitzat per 2 milions de passatgers a l'any.

Esports[modifica | modifica el codi]

Londres ha organitzat tres Jocs Olímpics d'Estiu, en els anys 1908, 1948 i 2012,[63][64] i és per això la ciutat que més olimpíades ha albergat en l'era moderna. L'any 1934 la capital va organitzar els Jocs de l'Imperi britànic[65] i albergarà el Campionat Mundial d'Atletisme de 2017.[66]

L'esport més popular a Londres és el futbol i la ciutat compta amb catorze equips en la Football League anglesa, set d'ells en la Premier League: Arsenal, Chelsea, Crystal Palace, Queens Park Rangers, Fulham FC, Tottenham Hotspur i West Ham United.[67] Al maig de 2012 el Chelsea es va convertir en el primer club de futbol londinenc a guanyar la Lliga de Campions de la UEFA.

A la capital britànica existeixen cinc equips de rugbi union que competeixen en la màxima competició d'aquest esport a Anglaterra, l'Aviva Premiership: London Irish, Saracens, London Wasps, London Welsh i Harlequins FC, encara que solament els Harlequins i els Saracens juguen a la ciutat, la resta juguen en l'actualitat fora del Gran Londres.[68] L'altre equip de rugbi union professional de la ciutat és el London Scottish FC, que competeix en el RFU Championship i disputa a Londres els partits que juga a casa. A més la ciutat té altres clubs tradicionals de rugbi union com Richmond FC, Rosslyn Park FC, Westcombe Park RFC i Blackheath FC. El rugbi lliga també té representació a Londres amb tres equips: London Broncos, London Skolars i el semi professional Hemel Stags.

El nou Estadi de Wembley, a Londres, té capacitat per 90.000 espectadors i és el més gran del Regne Unit.

Des de 1924 l'Estadi de Wembley de Londres va ser el camp en el qual jugava la Selecció de futbol d'Anglaterra. Va ser també la seu de les finals de la FA Cup de futbol i de la Challenge Cup de rugbi league.[69] El nou estadi de Wembley, que té capacitat per 90.000 persones, compleix exactament el mateix propòsit que l'antic.[70] L'estadi de Twickenham, situat al sud-oest de la ciutat i amb aforament per 84.000 persones, és l'estadi nacional de rugbi union.[71]

El críquet a la capital britànica té dos camps: Lord's, que ha albergat quatre finals de la Copa Mundial de Críquet i és el camp de l'equip Middlesex C.C.,[72] i The Oval, on juga el Surrey County Cricket Club. Una de les competicions esportives anuals més famoses que tenen lloc a Londres és el torneig de tennis de Wimbledon, que se celebra en l'All England Club, al sud-oest de la ciutat en el suburbi de Wimbledon.[73] Altres esdeveniments esportius anuals destacats són la multitudinària marató de Londres, en la qual solen córrer més de 35.000 persones,[74] i la mundialment famosa regata Oxford-Cambridge en el tram del riu Tàmesi que discorre entre Putney i Mortlake.[75] A l'àrea metropolitana de Londres existeixen diversos camps de golf reconeguts internacionalment com el Wentworth Club i el Sunningdale Golf Club.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Tres icones de Londres: el Big Ben, la cabina telefònica de color vermell i l'autobús de dos pisos.

L'arquitectura londinenca és molt heterogènia i per tant no està caracteritzada per cap estil particular, en part a causa de les diverses èpoques al fet que pertanyen els edificis de la ciutat. Moltes grans cases i edificis públics, com la National Gallery, estan construïts amb pedra de Pórtland. Algunes àrees de la ciutat, en particular la que està a l'oest del centre, es caracteritzen per les seves façanes estucades o emblanquinades. Al centre de la ciutat queden molt poques estructures anteriors al Gran Incendi de 1666: una mica de l'època romana, la medieval Torre de Londres i algunes construccions del període Tudor. D'aquesta última època data el palau de Hampton Court, el palau Tudor més antic que sobreviu a Anglaterra i que va ser manat construir pel cardenal Thomas Wolsey cap a 1515.«History – British History in depth: Hampton Court: The Lost Palace». BBC. Arxivat de l'original el 19 de maig de 2011. [Consulta: 5 febrer 2013]. Les esglésies dissenyades per Christopher Wren a finalitats del segle XVII, les institucions financeres dels segles XVIII i XIX com el Royal Exchange i el Banc d'Anglaterra, la cort de justícia Old Bailey d'inicis del XX o l'edifici residencial Barbican Estigues de la dècada de 1960 conformen part d'una variada herència arquitectònica. [[Arxiu:30 St Mary Axe from Leadenhall Street.jpg|thumb|upright|left|El gratacel 30 St Mary Axe, també conegut com el Gherkin.]]

També són interessants la Battersea Power Station, construïda en 1939 al sud-oest al costat del Tàmesi i avui en desús, i algunes estacions de tren de estil victorià com St. Pancras i Paddington. Falta indicar la publicació. El Monument al Gran Incendi de Londres, una columna que s'aixeca en la City prop del lloc en què es va iniciar el foc i que ofereix unes espectaculars vistes de la zona circumdant, el Marble Arch i el Arc de Wellington, situats al nord i al sud de Park Lane respectivament, el Albert Memorial i la Royal Albert Hall, que tenen connexions amb la reialesa, són altres particularitats arquitectòniques de Londres. La Columna de Nelson en Trafalgar Square és una icona de la ciutat i un símbol nacional. D'altra banda, són molt habituals els edificis de maó vist amb tons ataronjats i vermellosos, en algunes ocasions decorats amb motlluras de guix blanc. Falta indicar la publicació.

A les zones més densament poblades s'aixequen edificis de mitjana i gran altura. Els gratacels més alts de la ciutat, com el de 30 St Mary Axe, la torre Broadgate, Tower 42 i One Canada Square, es troben a les zones financeres, la City i Canary Wharf. Les edificacions de gran altura estan restringides en algunes zones per no obstruir la visió d'icones com la catedral de Sant Pablo i altres edificis històrics. Malgrat això, al centre de Londres s'han aixecat alguns edificis de gran altura, com el Shard, que és un dels edificis més alts de tota Europa. Altres construccions notables erigides en els últims temps són l'Ajuntament, situat en Southwark i amb una peculiar forma oval, Falta indicar la publicació. la Biblioteca Britànica o l'antic Millennium Domi, que en l'actualitat funciona com a edifici multiusos amb el nom d'O2 Sorra.

Parcs i jardins[modifica | modifica el codi]

Els tres parcs més grans del centre de Londres són els Parcs Reals: Hyde Park, els propers Jardins de Kensington a l'oest del centre de la ciutat i Regent's Park, cap al nord.«Kensington Gardens». The Royal Parks, 2008. Arxivat de l'original el 19 de maig de 2011. [Consulta: 5 febrer 2013]. Dins d'aquest últim està el Zoològic de Londres, el zoològic científic més antic del món, i no gaire lluny el famós museu de cera Madame Tussauds.«Madame Tussauds — Official website». Madame Tussauds. Arxivat de l'original el 19 de maig de 2011. [Consulta: 5 febrer 2013]. Prop del centre de Londres es troben els més petits parcs reals de Green Park i St. James’s Park.«Green Park». The Royal Parks, 2008. Arxivat de l'original el 1 de febrer de 2010. [Consulta: 5 febrer 2013].

Hyde Park és un lloc popular per practicar esport i de tant en tant alberga concerts a l'aire lliure. Allunyats del centre de la ciutat hi ha diversos parcs més, entre ells Greenwich Park al sud-est,«Greenwich Park». The Royal Parks, 2008. Arxivat de l'original el 19 de maig de 2011. [Consulta: 5 febrer 2013]. Bushy Park i el Parc Richmond (el més gran) al sud-oest«Bushy Park». The Royal Parks, 2008. Arxivat de l'original el 19 de maig de 2011. [Consulta: 5 febrer 2013].«Richmond Park». The Royal Parks, 2008. Arxivat de l'original el 19 de maig de 2011. [Consulta: 5 febrer 2013]. i Victoria Park a l'est. Primrose Hill, al nord de Regent’s Park, és un pujol popular per observar el panorama urbà.

A Londres hi ha a més altres espais oberts seminaturales, cas de Hampstead Heath en el nord de la ciutat,«City of London Corporation Hampstead Heath». City of London Corporation. Arxivat de l'original el 19 de maig de 2011. [Consulta: 5 febrer 2013]. i el bosc de Epping al nord-est, amb una superfície de 2476 hectàreas. Dins de Hampstead Heath està el palau de Kenwood House, un lloc popular pels seus concerts de música clàssica a l'estiu al costat del llac que atreuen a milers de persones tots els caps de setmana per gaudir de la música, el paisatge i els focs artificials.«Kenwood House». English Heritage. Arxivat de l'original el 19 de maig de 2011. [Consulta: 5 febrer 2013]. El bosc de Epping, per la seva banda, és lloc habitual per realitzar activitats esportives com a bicicleta tot terreny, senderisme, muntar a cavall, jugar al golf o pescar.Epping Forest, en City of London.

Llocs d'interès turístic[modifica | modifica el codi]

Les cases del Parlament i la torre del Big Ben.

Palaus[modifica | modifica el codi]

Altres[modifica | modifica el codi]

Museus[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Z/Yen Limited. «The Competitive Position of London as a Global Financial Centre» (PDF). CityOfLondon, novembre 2005. [Consulta: 6 juny 2008].
  2. * Inventory of World Cities, GaWC, Loughborough University Consulta 16 d'agost de 2007;
  3. «Lists: United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland». World Heritage. [Consulta: 6 maig 2008].
  4. «Very British Career Fair - Visit Overseas». Y-axis Overseas Careers. Arxivat de l'original el 23 de gener de 2007. [Consulta: 7 juny 2008].
  5. «Llengües parlades per la població del Regne Unit.». CILT. [Consulta: 6 juny 2008].
  6. «Census result shows increase in population of London as it tops 8 million - ONS».
  7. «Ciutat UE més poblada amb més de 7 milions de residents el 2001». www.statistics.gov.uk. [Consulta: 28 juny 2008].
  8. Ackroyd, Peter «London». New York Times, 02-12-2001 [Consulta: 2 febrer 2013].
  9. Coates, Richard «A new explanation of the name of London». Falta indicar la publicació, 1998. DOI: 10.1111/1467-968X.00027.
  10. «About the Greater London Authority» (en anglès). London Government. [Consulta: 17 febrer 2012].
  11. «El laborista musulmà Sadiq Khan serà, finalment, el nou batlle de Londres». VilaWeb, 07-05-2016.
  12. «Links to London boroughs» (en anglès). London Government. [Consulta: 17 febrer 2012].
  13. «Policing» (en anglès). Greater London Authority. [Consulta: 17 febrer 2012].
  14. «Areas». British Transport Police. [Consulta: 25 agost 2009].
  15. «London Fire Brigade. Who we are» (en anglès). London Fire Brigade. [Consulta: 17 febrer 2012].
  16. «About us». London Ambulance Service NHS Trust. [Consulta: 25 agost 2009].
  17. «10 Downing Street — Official Website» (en anlès). 10 Downing Street. [Consulta: 17 febrer 2012].
  18. títol = A summary of countries of birth in London | publisher = Office for National Statistics | work = Census Update | volume = 2011 | url = http://www.ons.gov.uk/ons/rel/census/2011-census/key-statistics-for-local-authorities-in-england-and-wales/rft-table-qs203ew.xls | page = 1 | date = 11 de desembre de 2012 | accessdate = 12 de desembre de 2011
  19. London population confirmed at record high, Greater London Authority, 2 de febrer de 2015 (en anglès).
  20. url=http://www.timesonline.co.uk/tol/news/uk/article379434.ece%7Ctítol=Immigration rise increases segregation in British cities|last=Leppard|first=David|dati=10 d'abril de 2005 |work=The Times |dataaccés=5 de febrer de 2013| location=London| archiveurl = http://www.webcitation.org/5yo0ypigt | archivedate = 19 de maig de 2011
  21. Metropolis World Association of the Major Metropolises. ISBN 978-0-7306-2020-4. 
  22. url=http://www.forbes.com/2007/03/07/billionaires-worlds-richest_07billionaires_cz_lk_af_0308billie_land.html%7Ctitle=Forbes Magazine list of billionaires.|work=Forbes |dataaccés=5 de febrer de 2013|data=8 de març de 2007| archiveurl = http://www.webcitation.org/5yo0yvjow | archivedate = 19 de maig de 2011
  23. url=http://money.cnn.com/2004/06/11/pf/costofliving/%7Ctitle=CNN Money World's Most Expensive Cities 2004.|publisher=CNN|dataaccés=5 de febrer de 2013| data=11 de juny de 2004| archiveurl = http://www.webcitation.org/5yo0ygzwg | archivedate = 19 de maig de 2011
  24. "2011 Census: Key Statistics for Local Authorities in England and Wales". Office for National Statistics. Consultat el 26 de juny de 2016.
  25. Census 2011 (en anglès)
  26. url=http://www.telegraph.co.uk/news/uknews/1564365/one-fifth-of-children-from-ethnic-minorities.html |title=One fifth of children from ethnic minorities |author=Graeme Paton |data=1 d'octubre de 2007|work=The Daily Telegraph|dataaccés=6 de febrer de 2013| location=London| archiveurl = http://www.webcitation.org/5hyr0tuao | archivedate = 15 de juny de 2009
  27. Neighbourhood Statistics. «Check Browser Settings». Neighbourhood.statistics.gov.uk.
  28. url=http://www.guardian.co.uk/uk/2005/jan/21/britishidentity1%7Ctitle=London: Every race, colour, nation and religion on earth|work=The Guardian |location=UK |dataaccés=6 de febrer de 2013| nom=Leo | cognom=Benedictus | data=21 de gener de 2005| archiveurl = http://www.webcitation.org/5jo0zlxGl | archivedate = 19 de maig de 2011
  29. «Census 2001: London». Office for National Statistics. Arxivat de l'original el 19 de maig de 2011.
  30. Beyond Black and White: Mapping new immigrant communities. Institute for Public Policy Research, 7 de setembre de 2005. ISBN 978-1-86030-284-8. 
  31. cita web|títol=Table 1.4: Estimated population resident in the United Kingdom, by foreign country of birth, July 2009 to June 2010|publicació=Office for National Statistics|url=http://webarchive.nationalarchives.gov.uk/20110506152443/http://www.statistics.gov.uk/downloads/theme_population/population-by-country-of-birth-and-nationality-jul09-jun10.zip
  32. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Mastercard
  33. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta forbes.com
  34. Sassen, Saskia. The Global City: New York, London, Tokyo. 2a ed.. Princeton University Press, 2001. 
  35. PriceWaterhouseCoopers, "UK Economic Outlook, March 2007", page 5. «"Table 1.2 – Top 30 urban agglomeration GDP rankings in 2005 and illustrative projections to 2020 (using UN definitions and population estimates)"» (PDF). [Consulta: 6 juny 2008].
  36. «London's place in the UK economy, 2005–06». City of London. [Consulta: 11 març 2008].
  37. Vegeu: List of metropolitan areas in the European Union by GRP
  38. "The Economic Positioning of Metropolitan Areas in North Western Europe", The Institute for Urban Planning and Development of the Paris Ile-de-France Region, December 2002.
  39. «London Estoc Exchange». London Estoc Exchange plc., 2008. Arxivat de l'original el 19 de maig de 2011.
  40. «Highgate trumps Chelsea as priciest postcode». Falta indicar la publicació.
  41. «O.K.'s Most Expensive Postcodes». Falta indicar la publicació, 12-12-2007.<
  42. 42,0 42,1 42,2 "London's Place in the UK Economy, 2006–07", A report by Oxford Economic Forecasting for the City of London, November 2006
  43. «Greater London Authority.». Greater London Authority. [Consulta: 6 juny 2008].
  44. 44,0 44,1 44,2 44,3 «Where next for London manufacturing?». EEF. [Consulta: 6 juny 2008].
  45. «London is the HR centre of opportunity in the UK». Personneltoday.com. Arxivat de l'original el 19 de maig de 2011.
  46. «The Importance of Tourism in London» (PDF). Arxivat de l'original el 28 de juny de 2007., Visit London.
  47. «Number of International Visitors to London». Oficina nacional d'estadístiques del Regne Unit.
  48. «Top 10 London Attractions».
  49. «Transport for London». Transport for London. Arxivat de l'original el 18 de gener de 2010.
  50. «London Cycling Campaign». Rosanna Downes. Arxivat de l'original el 19 de maig de 2011.
  51. «How do I find out about transport in London?». Greater London Authority. Arxivat de l'original el 19 d'octubre de 2007.
  52. Transport for London. London Underground: History. ISBN 978-0-904711-30-1. 
  53. «Key facts». Falta indicar la publicació [Consulta: 7 febrer 2013].
  54. Schwandl, Robert. London Underground. Urbanrail.net, 2001. ISBN 978-3-936573-01-5. 
  55. «Tube breaks record for passenger numbers». Transport for London – Tfl.gov.uk, 27-12-2007. Arxivat de l'original el 19 de maig de 2011.
  56. «BBC News». Falta indicar la publicació [Consulta: 7 febrer 2013].
  57. Transport for London. London Buses. Transport for London. ISBN 978-0-946265-02-2. 
  58. «London's bus improvements get Parliamentary seal of approval». Transport For London. Arxivat de l'original el 19 de maig de 2011.
  59. «London Black Cabs». London Black Cabs. Arxivat de l'original el 19 de maig de 2011.
  60. «Tube — Transport for London». Transport for London. Arxivat de l'original el 19 de maig de 2011.
  61. «Tramlink Factsheet». Transport for London, Summer 2009. Arxivat de l'original el 11 de març de 2010.
  62. Memòria 2005, AENA
  63. «London 1908». International Olympic Committee. Arxivat de l'original el 19 de maig de 2011.
  64. «London 1948». International Olympic Committee. Arxivat de l'original el 19 de maig de 2011.
  65. «England — Introduction». Commonwealth Games Federation. Arxivat de l'original el 19 de maig de 2011.
  66. Error en arxiuurl o arxiudataLondon Defeats Doha to host 2017 International Athletics Championships». Gamesbids.com.
  67. «Thefa.com — Premier League». The Fa.com. The Football Association. Arxivat de l'original el 27 d'octubre de 2004.
  68. «Premiership Rugbi: Clubs». Premier Rugbi. Arxivat de l'original el 19 de maig de 2011.
  69. «Wembley Stadium History — Official Website». Wembley National Stadium Limited.. Arxivat de l'original el 3 d'abril de 2008.
  70. «Wembley Stadium — Presspack — Facts and Figuris». Falta indicar la publicació [Consulta: 9 febrer 2013].
  71. «RFU apply for two additional concerts at Twickenham Stadium in 2007». Falta indicar la publicació [Consulta: 9 febrer 2013].
  72. «About Lord's—the home of cricket — official website». MCC, 2008. Arxivat de l'original el 19 de maig de 2011.
  73. «Wimbledon — official website». The All England Tennis and Croquet Club (AELTC). Arxivat de l'original el 23 d'abril de 2008.
  74. «Flora London Marathon 2008». London Marathon ltd. Arxivat de l'original el 26 d'abril de 2008.
  75. «The Oxford and Cambridge Boat Race — Official Website». The Oxford and Cambridge Boat Race. Arxivat de l'original el 19 de maig de 2011.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Londres Modifica l'enllaç a Wikidata