Longroiva


 

Plantilla:Infotaula geografia políticaLongroiva
Imatge

Localització
Map
 40° 57′ 50″ N, 7° 12′ 44″ O / 40.9639°N,7.2122°O / 40.9639; -7.2122
EstatPortugal
Districtedistricte de Guarda
MunicipiMêda Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície41,22 km² Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Longroiva és una freguesia portuguesa del municipi de Mêda, amb 41,22 km² d'àrea i 286 habitants (en el cens del 2011). La densitat poblacional n'és de 6,9 hab/km².

Topònim[modifica]

Joâo de Barros apunta com a nom antic Langóbriga:

Longroiva - castell de Lusitània, al marge del riu Douro, a vint llegües de Porto; l'anomenava Ptolemeu Langóbriga, i en aquest lloc sembla que s'assentava.[1]

Altres autors, però, defensen que l'antiga Langóbriga se situava a Fiães (Santa Maria da Feira). Es creu que hi hagué en aquell lloc un poblat lusitanoromà denominat Lancobriga (de vegades Langobriga). Lancobriga s'assenyala com la possible capital dels Turduli Veteres. Al voltant del segle II ae, els romans ocuparen aquesta muntanya, que ja coneixeria un cert desenvolupament al voltant del segle IV ae. L'Itinerari d'Antoní refereix que, en la via romana que unia Olissipo (Lisboa) a Bracara Augusta (Braga) es trobava Lancobriga, al nord de Talabriga, al Baix Vouga, i a 13 milles cap al sud de Calli (Porto/Gaia).[2]

Encara hui es poden besllumar a Ferradal restes de paviment que podrien ser d'aquesta via.

Història[modifica]

Fou seu del municipi entre 1120 i 1836. El constituïen les freguesies de Chãs de Longroiva, Santa Comba, Fonte Longa i Longroiva. Tenia, el 1801, 1.583 habitants. Quan fou extingida, les seues freguesies s'annexaren als municipis de Marialva, Meda i Foz Côa.

Població[modifica]

Població de la freguesia de Longroiva[3]
1864 1878 1890 1900 1911 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2011
589 754 727 964 956 890 968 1 261 1 187 1 030 804 726 557 416 286

Patrimoni[modifica]

  • Castell de Longroiva
  • Església parroquial de Longroiva, d'origen medieval
  • Creu de terme de Longroiva
  • Pont romà de Longroiva

Referències[modifica]

  1. Barros, João de. Libro das antiguidades e cousas notáueis de Antre Douro e Minho, e de outras muitas de España e Portugual., 1549. 
  2. Luís Seabra Lopes, A Estrada Emínio-Talabriga-Cale: Relações com a Geografia e o Povoamento de Entre Douro e Mondego, Conimbriga, vol. 39, Universidade de Coimbra, 2000, p. 191-258.
  3. Instituto Nacional de Estatística (Recenseamentos Gerais da População) - https://www.ine.pt/xportal/xmain?xpid=INE&xpgid=ine_publicacoes.