Lopāmudrā
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Religió | Hinduisme  | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | autora, asceta, filòsofa, princesa | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Agastya | ||
Lopamudra (en sànscrit: लोपामुद्रा), també coneguda com a Kaveri, Kaushitaki i Varaprada, fou una filòsofa índia, segons l'antiga literatura vèdica. Sembla que va viure, juntament amb el marit, l'asceta Agastya, durant el període en què s'escrivia el Rigveda (1950 abans de la nostra era - 1100 ae). Se li han atribuït molts himnes d'aquest Veda.
Considerada una Rishiki per dret propi, també és una eminent asceta (o Brahmavadini).
Hi ha tres versions llegendàries de la seua vida. Una és en els himnes del Rigveda. La segona és en la poesia èpica del Mahabharata; la tercera versió està extreta del Giridhara Ramàiana. També se cita en la tradició tàntrica hindú i en llegendes populars.
En el Rigveda
[modifica]En el Rigveda, els himnes escrits per 27 rishi o rishika dones reflecteixen el seu èxit com a escriptores i intel·lectuals. Aquests himnes es presenten en tres apartats. El primer grup inclou himnes escrits sols per rishi dones, com ara els de Vishwavara i Apale (el primer dedicat a Agni i el segon a Indra).[1]
En el segon grup, alguns s'atribueixen a rishis femenines, en particular a Lopamudra. L'himne de Lopamudra conté sis versos que duen el seu nom i estan dedicats a la dea Rati. Els seus himnes tracten fil per randa la relació entre marit i muller. Per tant, a Lopamudra se li atribueix la composició de l'himne 179 del Rigveda.[1]
El tercer grup d'himnes, malgrat que atribuïts a rishis femenines, no està identificat amb cap autor i tracta sobretot de figures mitològiques.[1]
En el Rigveda, Lopamudra i el seu marit són considerats "mantra drashta" (vidents i descobridors de mantres).[2]
En el Mahabharata
[modifica]La llegenda de Lopamudra, una dona mitològica, és la història d'Agastya i Lopamudra relatada en el Varna Parva (o Llibre del Bosc) del Mahabharata.[3] Sembla que aquesta versió de la llegenda és "la glorificació de la vida domèstica i familiar, i demostra la incompletesa d'una vida basada sols en l'ascetisme".[4]
La creació i el matrimoni de Lopamudra
[modifica]Al Mahabharata, els avantpassats de l'asceta eren condemnats a tortures post mortem i Agastya podia anul·lar aquesta maledicció si es casava, tenia un fill i feia ritus d'oblació als déus.[5] [3]
Agastya començà aleshores a crear una dona de rara bellesa i intel·ligència. Ho va aconseguir combinant les parts més elegants d'algunes criatures, des de "ocells, animals i flors, els ulls de la daina, la gràcia de la pantera, l'esveltesa de les palmeres, la fragància de la flor de magnòlia, la suavitat de la ploma del coll d'un cigne".[7]
Agastya confià la seua creació a un rei, el de Vidarbha. El rei la va criar com a filla seua i va convocar els brahmans per a beneir la xiqueta i donar-li un nom. Els brahmans l'anomenaren Lopamudra.[8] [7] Literalment, aquesta paraula es refereix a la pèrdua (lopa) que van patir els animals i les plantes en donar-los les seues parts més belles (mudras) en el moment en què Agastya creà Lopamudra.
La princesa es va convertir en una jove molt bonica, educada i devota. Quan arribà a la pubertat, el rei la volgué casar i li va demanar consell a Agastya. La proposta de mà de la princesa per part d'Agastya causà ansietat tant al rei com a la reina. Com era possible que la seua filla adoptiva, criada en la comoditat principesca, estigués casada amb un asceta, un habitant del bosc? També temien el poder d'Agastya, creient que els podria maleir si es negaven a donar-li la mà de la seua filla en matrimoni. Tenint en compte l'ansietat dels pares, Lopamudra es va oferir voluntària per casar Agastya i va demanar al pare que fes la cerimònia. Una volta casada i duta al bosc per a viure amb el marit, Lopamudra va desfer-se dels vestits i ornaments reials, i es posà la roba tradicional de l'esposa d'un asceta: draps, pells de cérvol i escorça.[9] [3]
Al bosc
[modifica]Lopamudra serveix el marit amb devoció, respecte, amor i voluntat en les seues pràctiques religioses. El seu ascetisme és tan rigorós com el d'Agystya.[3]
Agastya no es va sentir atret per la bellesa de la seua dona i no trencà el vot de castedat fins que va decidir tenir un fill per tal de complir la promesa que havia fet als seus avantpassats, per a alliberar-los de la maledicció. Lopamudra, però, no hi estava d'acord, i estipulà que només procrearia si obtingués totes les riqueses i les comoditats principesques que gaudia a casa de son pare. Agastya replica que, com a asceta, no pot infringir les lleis de l'ascetisme, ja que altrament perdria tots els mèrits. Però Lopamudra persisteix en la negativa i l'insta a acceptar les seues condicions i a emprendre la recerca de riquesa.[3] [9]
La recerca de la riquesa
[modifica]Seguint el consell de tres reis, l'asceta s'acostà a Ilvala, rei dels Asura o danavans, considerat un rei molt ric. Durant un àpat, frustrà el complot del rei Asura per a matar-lo.[3] [10]
El rei Asura li donà el seu carro daurat i monedes d'or i argent a Agastya, i, enfortit per la nova riquesa, Agastya tornà amb la seua esposa, que estava satisfeta amb el resultat.[3] [11] Agastya preguntà a Lopamudra si li donaria mil fills o només un fill capaç de derrotar-ne mil. Lopamudra li digué que preferia tenir un fill savi en lloc de mil mediocres. Va donar a llum un xiquet, a vegades anomenat Idhmavaha (que significa 'portador de llenya de sacrifici' perquè ajuda el seu pare en els seus ritus de sacrifici, i a vegades a Drdhasyu. El xiquet coneixia molt bé els Vedes i els Upanixads. Agastya realitzà els ritus requerits pels seus avantpassats, que aleshores s'alliberaren de la maledicció i pogueren arribar al paradís.[3] [11] [7]
En el Giridhara Ramayana
[modifica]El Giridhara Ramayana en presenta una història diferent. Agastya s'acosta al rei de Kanauj, que tenia moltes filles, per demanar-li'n la mà d'una. El rei li promet donar-li'n una quan fos major d'edat i li diu que torne uns anys més tard. Quan el savi hi torna, però, el rei ja havia casat totes les filles. El rei tenia tanta por de ser maleït que va vestir el seu fill Lopamudra de xiqueta i el va presentar a Agastya. Miraculosament, Lopamudra es converteix en una dona en el moment del casament.[8]
Altres tradicions
[modifica]
En la tradició tàntrica hindú, el mantra Sri Vidya, dedicat a la dea Devi, té dotze variacions, cadascuna atribuïda a un devot, incloent-hi el Lopamudra. Una versió popular del sud de l'Índia del voltant del segle VI s'anomena el mantra Lopamudra: ja no es practica hui, però també s'associa amb les tradicions de Caixmir.[12]
En el folklore
[modifica]A Karnataka, el riu Kaveri s'anomena Lopamudra.[13] La llegenda diu que Agastya empresonà Lopamudra, amb qui es va casar per la seua bellesa, al seu Kamandalu. Durant una de les seues estades lluny de la seua ermita, en romangué molt de temps separat i visqué amb una altra dona, de la qual s'havia enamorat. En adonar-se'n, Lopamudra es posà a plorar. Aleshores Ganeixa, que passava per allí, va sentir-li els plors i la va alliberar bolcant el recipient on estava empresonada. Llavors va fluir des del Kamandalu en forma del riu Kaveri.[14]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Kapoor, 2002, p. 1153.
- ↑ Josh, 2005, p. 26.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Leslie, 2014, p. 34.
- ↑ Hurteau, 2017.
- ↑ «Hinduism Mahabharata, Section XCVI». Sacredtext.com. [Consulta: 8 décembre 2015].
- ↑ «Pacific Horticulture | Striving for Diversity: Fragrant Champaca» (en anglés). Pacific Horticulture. [Consulta: 18 novembre 2023].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Garg, 1992, p. 200.
- ↑ 8,0 8,1 Pandharipande. «A Possible Vision of Lopamudra!». themotherdivine.com. [Consulta: 8 desembre 2015].
- ↑ 9,0 9,1 «Hinduism Mahabharata: Section XCVII». Sacred Texts.com. [Consulta: 8 desembre 2015].
- ↑ «Hinduism Mahabharata:Section XCVIII». Sacred Texts.com. [Consulta: 8 desembre 2015].
- ↑ 11,0 11,1 «Hinduism Mahabharata: Section XCIX». Sacred Texts.com. [Consulta: 8 desembre 2015].
- ↑ Brooks, 1992, p. 87.
- ↑ Warrier, 2014, p. 199.
- ↑ D'Souza, p. 110.