Lope Gisbert y García Tornel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLope Gisbert y García Tornel

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Lope Gisbert y Tornel Modifica el valor a Wikidata
25 setembre 1824 Modifica el valor a Wikidata
Múrcia (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r febrer 1888 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Manila (Filipines) Modifica el valor a Wikidata
  Diputat al Congrés dels Diputats
4 de maig de 1872 – 28 de juny de 1872
CircumscripcióMúrcia
  Diputat al Congrés dels Diputats
18 de febrer de 1876 – 28 d'abril de 1880
CircumscripcióLlorca

24 de maig de 1884 – 8 de març de 1886
CircumscripcióMotril
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perIntentà crear una llengua universal
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Liberal
Partit Conservador
Membre de
Premis

Lope Gisbert y García Tornel (Múrcia, 25 de setembre de 1824Manila, 1 de febrer de 1888)[1] fou un humanista i polític murcià, diputat a les Corts Espanyoles i membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Biografia[modifica]

Va estudiar humanitats al Col·legi de San Fulgencio de Múrcia, es llicencià en dret a la Universitat de Madrid i fou professor de matemàtiques en un institut de segon ensenyament. Fou deixeble de Bonifacio Sotos Ochando, qui havia elaborat una proposta de «llengua universal» anterior a l'esperanto, i el 1861 va fundar una Societat de la Llengua Universal a la que s'hi adheriren el duc de Rivas, Alcalá Galiano, Francisco Martínez de la Rosa, Pascual Madoz, Emilio Castelar i Eugenio Hartzembusch. El 1862 va publicar un Manual de la Lengua Universal.[2] Alhora va dirigir el setmanari La Palma a Múrcia.

Fou elegit diputat a les Corts de 1864, 1865 i 1867 pels districtes de Múrcia i Cartagena. El 1866 es casà en segones noces amb Pilar Fontes Rossique, filla del VIII marquès d'Ordoño, Mariano Fontes Queipo de Llano.[3] La reina el va nomenar comte de Torres Ysabel.

Durant el sexenni revolucionari fou nomenat Director General de Duanes i subsecretari d'Hisenda i Governació, contribuint a la Llei de Navegació de 1868 i a reforma aranzelària de 1869. Fou elegit diputat per Múrcia a les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872.[4] El 1869 fou escollit membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[5]

Durant la restauració borbònica es va integrar en el Partit Conservador i fou elegit diputat pel districte de Llorca a les eleccions generals espanyoles de 1876 i 1879, i pel de Motril a les eleccions generals espanyoles de 1884.[6] En 1876 fou nomenat delegat especial del govern a París per tal d'arranjar el deute extern espanyol. El 1878 també fou nomenat subsecretari del Ministeri de la Governació, director del Banco Hispano Colonial a l'Havana, director general d'Hisenda de l'illa de Cuba i en 1881 fou Comissionat Especial de la Compañía General de Tabacos de Filipinas per a establir-se a l'arxipèlag, on hi va romandre fins a la seva mort.[7] Entre altres condecoracions, va rebre la gran creu de l'Orde d'Alfons XII, de l'Orde de Leopold de Bèlgica, de l'Orde de Francesc Josep d'Àustria i de l'Orde de la Corona d'Itàlia.[8]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Manuel Seijas Lozano
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 3

1869-1888
Succeït per:
Raimundo Fernández Villaverde