Lorandita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralLorandita
Lorandite-Orpiment-sea81b.jpg
Lorandita sobre orpiment (groc) d'Allchar, Roszdan, Macedònia del Nord
Fórmula química TlAsS2
Epònim Loránd Eötvös
Localitat tipus dipòsit d'Allchar
Classificació
Categoria sulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed. 02.HD.05
Nickel-Strunz 9a ed. 2.HD.05
Nickel-Strunz 8a ed. II/E.13
Dana 3.7.6.1
Heys 5.5.1
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Hàbit cristal·lí prismàtic tabular estriat paral·lel a [001]
Estructura cristal·lina a = 12,28(1) Å; b = 11,30(1) Å; c = 6,101(6) Å; β = 104,6°
Simetria 2/m - prismàtica
Color vermell a vermell carmí, gris plom, de vegades recobert per una pols de color ocre-groc
Exfoliació {100} perfecte, {201} molt bona; {001} bona
Fractura concoidal
Tenacitat flexible, formant làmines d'escissió i fibres
Duresa 2 a 2,5
Lluïssor Submetàl·lica, adamantina
Color de la ratlla vermell cirera
Diafanitat subtransparent
Gravetat específica 5,53
Densitat 5,53 g/cm3 (mesurada); 5,53 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 2,720
Pleocroisme feble; Y = porpra-vermell; Z = taronja-vermell
Dispersió òptica relativament forta
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Any d'aprovació 1894
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La lorandita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1894 a la regió de Roszdan (Macedònia del Nord), sent nomenada així en honor de Loránd Eötvös (1848-1919), físic, matemàtic i polític hongarès.

Característiques[modifica]

Químicament és un complex sulfur-arsenur de tal·li, anhidre, de fórmula TlAsS2. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls prismàtics tabulars estriats paral·lels a [001]. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5. Pot ser extret en mineria com a mena de tal·li. Conté tal·li i arsènic, tots dos tòxics, per la qual cosa s'han de rentar les mans després de la seva manipulació; s'ha d'evitar inhalar la pols quan es fractura i mai ingerir-la.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lorandita pertany a "02.HD: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb Tl" juntament amb els següents minerals: weissbergita, christita, jankovicita, rebulita, imhofita, edenharterita, jentschita, hutchinsonita, bernardita, sicherita i gabrielita.

Formació i jaciments[modifica]

Apareix com a mineral secundari en zones d'alteració hidrotermal, típic de baixa temperatura. Encara que és un mineral rar, és el mineral de tal·li de més àmplia distribució per tot el món. Sol trobar-se associada a altres minerals com: estibina, realgar, orpiment, cinabri, vrbaita, greigita, marcassita, pirita, tetraedrita, esfalerita, arsènic o barita.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lorandita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Lorándite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2015].