Loredana Bertè

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLoredana Bertè
Loredana Bertè.jpg
Biografia
Naixement 20 setembre 1950 (68 anys)
Bagnara Calabra
Activitat
Ocupació Cantant i cantautora
Període d'activitat 1974 –
Gènere artístic Pop
Veu Contralt
Instrument Veu
Discogràfica Columbia Broadcasting System
Família
Cònjuge Björn Borg (1989–1993)
Germans Mia Martini

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: loredanabertepaginaufficiale Twitter: loredanaberte IMDB: nm0077846 Last fm: Loredana+Bertè Musicbrainz: 160d593b-9539-4cdf-b80d-52bfbfef0304 Songkick: 421318
Modifica les dades a Wikidata

Loredana Bertè (Bagnara, Calàbria, 20 de setembre de 1950) és una cantant italiana.[1] Durant la seva llarga carrera ha treballat amb els millors compositors italians com Enrigo Ruggeri, Pino Daniele, Ivano Fosasti, Mario Lavezzi i Mango, entre d'altres. Ha experimentat amb diferents gèneres, des del rock al reggae, passant pel funk i la pop. Bertè va ser una model de nusos al principi de la seva carrera. La seva germana, Mia Martini, també és una reconeguda cantant italiana.

Discografia[modifica]

  • Streaking (1974)
  • Normale o super (1976)
  • TIR (1977)
  • Bandaberté (1979)
  • LoredanaBertE' (1980)
  • Made in Italy (1981)
  • Traslocando (1982)
  • Lorinedita (1983)
  • Jazz (1983)
  • Savoir faire (1984)
  • Carioca (1985)
  • Fotografando... i miei successi (1986)
  • Io (1988)
  • Best (1991)
  • Ufficialmente dispersi (1993)
  • Bertex - Ingresso libero (1994)
  • Ufficialmente ritrovati (1995)
  • Un pettirosso da combattimento (1995)
  • Decisamente Loredana (1998)
  • Dimmi che mi ami (2002)
  • Babyberté (2005)
  • BabyBerté live 2007 (2007)
  • Bertilation (2008)
  • Lola & Angiolina Project (2009)
  • Amici non ne ho... ma amiche si! (2016)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Loredana Bertè Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]

  1. Marinella, Venegoni «Bertè: “La nuova Loredana non urla è rock, ma ha la frangetta bon ton”». La Stampa, 20 abril del 2014.