Los hijos de la noche

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLos hijos de la noche
Fitxa
DireccióBenito Perojo i Aldo Vergano Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticSalvo D'Angelo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióAldo Vergano, Miguel Mihura i Adolfo Torrado Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJesús Guridi Bidaola, José Muñoz Molleda i Juan Mostazo Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soBruno Brunacci (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FotografiaHans Scheib i Hans Scheib Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeCarmen Perojo
ProductoraUlargui Films
Dades i xifres
País d'origenEspanya i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena20 octubre 1939 Modifica el valor a Wikidata
Durada108 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Formatformat acadèmic Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMadrid Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0031424 Filmaffinity: 715710 Letterboxd: los-hijos-de-la-noche TMDB.org: 101558 Modifica el valor a Wikidata

Los hijos de la noche és una pel·lícula hispano-italiana dirigida per Benito Perojo i Aldo Vergano en 1939, gravada als estudis de Cinecittà de Roma. Basada en l'obra de teatre homònima de Leandro Navarro i Adolfo Torrado de 1933.[1][2]

Argument[modifica]

Al Madrid de postguerra, un grup de murris famolencs es disposa a passar al carrer les festes de Nadal, després d'haver intentat sense èxit robar a un desafortunat la quantitat de cent pessetes per a costejar-se el festí de la revetlla de Nadal. Es creua en les seves vides Don Francisco, un ancià milionari i una cosa excèntrica que ha fet la seva fortuna gràcies a l'assignació que la seva germana Irene li transfereix periòdicament per mantenir als seus tres fills. Tres fills que van ser inventats per Don Francisco. Davant la imminent visita de la germana el milionari es fa amb els serveis de tres dels murris, Inglesita, Pirulí i Currinchi per a fer-los passar pels seus plançons. Si bé, en el cas, del tercer per equivocació, el presenta com el professor dels altres dos.

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. Los hijos de la noche, Cervantes Virtual
  2. Los hijos de la noche, abc.es

Enllaços externs[modifica]