Los santos inocentes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLos santos inocentes
Santosinocentes2.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Mario Camus
Protagonistes
Producció Julián Mateos
Guió Antonio Larreta
Manuel Matji
Mario Camus
Música Antón García Abril
Fotografia Hans Burmann
Distribuïdora Ganesh Producciones Cinematográficas
Dades i xifres
País Espanya
Data d'estrena 1984
Durada 105 min
Idioma original castellà
Temàtica
Gènere Drama
Més informació
IMDb Fitxa 8.3/10 stars
FilmAffinity Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Los santos inocentes és una pel·lícula espanyola dirigida per Mario Camus, estrenada el 1984, basada en la novel·la homònima de Miguel Delibes i ambientada en un cortijo d’Extremadura en la dècada de 1960. Alfredo Landa i Francisco Rabal van aconseguir ex aequo el Premi d'interpretació masculina en el Festival Internacional de Cinema de Canes.

Argument[modifica]

Una família de camperols formada per Paco i Régula i els seus tres fills, Nieves, Quirce i la niña chica viuen en una humil casa al servei dels senyors del cortijo, treballant, obeint i suportant humiliacions sense cap queixa.

La seva única aspiració és que els seus fills estudiïn per abandonar la vida que porten. La seva filla menor, que anomenen la niña chica, és retardada mental i roman sempre en un bressol. A la família aviat s'afegeix Azarías, germà de Régula, en ser acomiadat del seu treball en un altre cortijo proper. Azarías és un innocent amb dificultat d'expressió i retard mental, l'única preocupació del qual és la cria d'una petita gralla (ocell), la seva «milana bonica».

La vida al cortijo segueix la mateixa rutina de sempre, uns manen i d'altres obeeixen; esdeveniments familiars, caceres i festes se succeeixen a la Casa Gran. En una d'aquestes caceres, el senyoret Iván mata amb la seva escopeta a l'ocell d'Azarías, la qual cosa provoca una resposta brutal per part d'aquest.[1][2]

Temes principals de la història: - L'opressió per part dels senyors. - El menyspreu i la falta d'atenció cap als seus criats. - Les humiliacions contínues a què són sotmesos cada dia els servents. - La incultura generalitzada en les classes baixes de la societat de l'època. - La resignació dels membres de les classes baixes en acceptar la seva condició d'inferiors, sent considerats gairebé com a éssers no humans.

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Los santos inocentes» (en francès). Allociné.
  2. «Los santos inocentes» (en anglès). The New York Times.

Enllaços externs[modifica]