Lou Dalfin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióLou Dalfin
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1982
Activitat
GènereMúsica d'Occitània Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

Lloc webloudalfin.it Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 67061b1f-948a-471f-91fd-309f98832d11 Songkick: 200248 Discogs: 1223650 Modifica el valor a Wikidata

Lou Dalfin és un grup occità i italià de música que nasqué l'any 1982 a les Valadas Occitanas, fundat per Sergio Berardo, amb l'objectiu de ressuscitar la música occitana tradicional.

Història[modifica]

El grup començà amb una gran aposta per l'acústica (acordions, violins, clarinets, flautes…) i amb un repertori històric i popular. Així, al principi editaren dos LP: En franso i ero de grando guero (1982) i L'aze d'alegre (1984).[cal citació]

El 1985 el grup se separa per dedicar-li temps a altres projectes musicals: L'arp, La Ciapa Rusa e Lou Nouvé de l'Argentiera entre d'altres. Lou Dalfin es recompon la tardor de 1990: Sergio és capaç de reunir músics provinents de diferents estils musicals, com ara folk, jazz i rock. En aquesta segona experiència el grup experimentà una transició des de la idea acústica inicial fins a l'actual. A més dels instruments tradicionals, són introduïts el baix, la bateria, la guitarra i altres instruments contemporanis. L'objectiu no és altre que oferir la música occitana a tothom. Per tant el canvi fou important, ja que es passava del folk al rock i al pop.[cal citació]

Els primers concerts es realitzen a les Valades Occitanes, i a poc a poc es van estenent pel territori de l'Occitània francesa. A més participen a diferents aplecs musicals com ara al Mercat de Música Viva de Vic, entre d'altres.[cal citació]

Amb més de 850 concerts a l'esquena, el grup viu actualment la seua etapa de maduresa: la unió dels instruments dels temps antics i els sons moderns es transmet mitjançant un llenguatge rebel, personal i respectuós amb el mateix passat.[cal citació]

L'any 2015 el periodista Paolo Ferrari publicà Vita e miracoli dei contrabbandieri di musica occitana,[1] una biografia des dels inicis del grup fins a l'actualitat.

El 2016 produeixen el primer videoclip de la seva llarga trajectòria, Los Taxis de Barcelona, gravat en part al barri d'Horta de Barcelona.[cal citació]

El 2021 apareix una nova cançó anomenada L'ostal de Bart de la qual en fan el seu segon videclip. La cançó parla de Bartolomeo Vanzetti, anarquista piemòntès que, juntament amb el napolità Nicola Sacco foren executats injustament el 23 d'agost de 1927.[cal citació]

Discografia [cal citació][modifica]

  • En franso i ero de grando guero (1982)
  • L'aze d'alegre (1984)
  • Jan l'Eiretto (1990)
  • Gibus, Bagase e Bandi (1995)
  • Radio Occitana Libra (1997)
  • Lo Viatge (1998)
  • La flor de Lou Dalfin (2001)
  • Sem encar ici (2003)
  • L'Oste del Diau (2004) vegeu Los Conscrits del Lengadòc
  • Al temps de Fèsta en Occitània (2005)
  • I Virasolelhs (2007)
  • Remescla (2009)
  • Cavalier faidit (2011)
  • Musica Endemica (2016)

Components [cal citació][modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]