Lou Ye

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLou Ye
Biografia
Naixement1965 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
Shanghai (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia de Cinema de Pequín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball República Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, guionista, productor de cinema Modifica el valor a Wikidata
MovimentSisena generació del cinema xinès Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMa Yingli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareLou Jicheng (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0521601 Allocine: 32427 Allmovie: p203592 TMDB.org: 71056 Modifica el valor a Wikidata

Lou Ye (xinès simplificat: 娄烨) (Xangai 1965) guionista, productor i director de cinema i televisió xinès. S'inclou en el grup de directors de l'anomenada "Sisena Generació".

Biografia[modifica]

Lou Ye va néixer el 15 de març de 1965 a Xangai (Xina). Fill d'actors, Lou es va graduar el 1983 a l'Escola de Belles Arts de Xangai (en animació). El 1983 va participar en la producció de la pel·lícula d'animació "Tanshu Qi Tan" i el 1984, va participar en la producció d'una altra pel·lícula d'animació "Golden Monkey and the Demon".[1]

El 1989 va estudiar a l'Acadèmia de Cinema de Pequín (Departament de Cinema).[2]

El 1993 va rodar el primer llargmetratge 周末情人 (Weekend Lover), que va guanyar el premi "Reiner Werner Fassbinder" al 45è Festival Internacional de Cinema Alemany de Mannheim-Heidelberg.

Problemes amb la censura[modifica]

Durant la seva trajectòria, la censura ha estat sempre present en les seves obres, tant pel contingut polític, com pel tractament de les escenes de sexe.

"Suzhou River" (2000)va tenir problemes amb la censura; durant dos anys va ser prohibida pel fet de deixar que es projectés al Festival Internacional de Cinema de Rotterdam sense el permís de les autoritats xineses. Va guanyar el Golden Tiger Award. Per rodar la pel·lícula. El 1998, encara enfrontat a problemes de producció, va acabar creant la seva pròpia empresa, una de les primeres companyies de producció independents xineses, Dream Factory, amb associació amb Philippe Bober i la seva empresa Essential Films.[3] El 2022 va ser projectada a la secció El Clàssic del El 72è Festival Internacional de Cinema de Berlín,

També va rebre crítiques pel projecte d'una pel·lícula amb el documentalista i escriptor palestí Mazen Saadeh, que volia ser l'adaptació d'una obra de teatre d'aquest autor, que tracta el conflicte entre Israel i Palestina.[4]

Amb els cineastes Wang Chao i Li Yu va fundar la productora "Laurel" amb la que va tenir la possibilitat de rodar la primera pel·lícula produïda a la República Popular de la Xina, que tractava les protestes de la plaça de Tian'anemn de 1989, "Summer Palace " (2006). Lou va rebre la prohibició de rodar durant cinc anys, prohibició de l'estrena de la pel·lícula i confiscació dels ingressos i còpies. Al no tenir distribució a la Xina i va tenir que confiar en el circuit internacional.[5] Una major part de les pel·lícules recents de Lou s'han fet amb coproducció francesa.

Premis[modifica]

Filmografia[modifica]

Any Títol anglès Títol xinès
1994 Don't be young 危情少女
1995 Weekend Lover 周末情人
2000 Suzhu River (El riu Suzhou)[5] 苏州河
2001 "In Shanghai" 在上海
2003 Purple Butterfly 紫蝴蝶
2006 Summer Palace[5] 頤和園
2009 Spring Fever 春风沉醉的夜晚
2011 Love and Bruyises
2012 Mystery[6] 浮城谜事
2014 Blind Massage 推拿
2018 The Shadow Play 风中有朵雨做的云
2019 Saturday Fiction 兰心大剧院

Referències[modifica]

  1. «百度百科_全球领先的中文百科全书». [Consulta: 13 novembre 2021].
  2. «LOU Ye» (en francès). [Consulta: 12 novembre 2021].
  3. «chinesemovies.com.fr». [Consulta: 13 novembre 2021].
  4. agencies, Staff and. «Banned in China, Lou Ye to make film on Israeli-Palestinian conflict» (en anglès), 28-03-2007. [Consulta: 13 novembre 2021].
  5. 5,0 5,1 5,2 Planas Penadés, Ricard. Historia del cine chino. Primera edició: febrer 2019, 2019. ISBN 978-84-17418-45-8. 
  6. Va se programada en el Festival de Cinema de Sitges de 2012