Louis Gabriel Suchet

Louis Gabriel Suchet
Naixement	2 de març de 1770 Lió, França
Mort	3 de març de 1826(1826-03-03) (als 56 anys) Marsella, França
Ocupació	Polític i militar
Període en actiu	1791–1815
Premis	Gran Creu de la Legió d'Honor Mariscal de l'Imperi Comanador del reial i militar orde de sant Lluís cavalièr de l'òrdre del Sant Esperit cavalièr de l'òrdre de Sant Miquèl Mariscal de França Noms inscrits sota l'Arc del Triomf
Lleialtat	Regne de França Monarquia Constitucional Francesa Primera República Francesa Primer Imperi Francès Primera Restauració Imperi dels Cent Dies Segona Restauració
Arma/servei	Grande Armée
Rang	Mariscal de l'Imperi
Batalles/guerres	Campanya d'Egipte Campanya d'Itàlia Campanya d'Espanya Batalla d'Austerlitz Batalla de Jena
Condecoracions	Gran Àliga de la Legió d'Honor Duc d'Albufera Par de França

Louis Gabriel Suchet (Lió, 2 de març del 1770 - Marsella, 3 de gener del 1826) fou mariscal de l'Imperi Francès i primer Duc d'Albufera. És considerat un dels generals més brillants de Napoleó.

L'any 1791 ingressà a la Guàrdia Nacional i l'any següent ho féu a l'exèrcit, primer com a capità de voluntaris a Ardèche. Amb el grau de comandant prengué part en el Setge de Toló (1793), on feu presoner el general anglès O'Hara. Destinat a Itàlia, participà en diferents combats. Fou ferit als combats d'Urca i Neumark. L'any 1799 ascendí a general de divisió lluitant a les batalles de Novi i de Marengo (en aquesta última ajudà decisivament al general André Masséna, del qual era el segon en comandament). En les campanyes de 1805 i 1806 la seva reputació augmentà notablement, distingint-se en les batalles d'Austerlitz, Saalfeld, Jena, Pultusk i Ostrolenka.

L'any 1808 fou nomenat comte i traslladat a Espanya al front del Cinquè cos d'exèrcit, amb el qual intervingué en el setge de Saragossa. Fou nomenat general en cap de l'Exèrcit d'Aragó. Després es dirigí a Barcelona, on derrotà els generals Blake i O'Donnell, conquerí Lleida, Tortosa i Tarragona. Com a premi rebé, el 8 de juliol de 1811, la dignitat de Mariscal de França. El 25 de juliol del 1811 va retre la muntanya de Montserrat, que hom havia fortificat i es permeté el pillatge del patrimoni i l'anorreament dels edificis del Monestir de Montserrat. L'any 1812 entrà a València i rebé el títol de duc de l'Albufera.

Quan Josep I es retirà de Madrid, Suchet abandonà València i es desplaçà a Tarragona, on restà a l'espera d'esdeveniments. Finalment, Suchet es retirà cap al nord, unint-se a l'exèrcit de Soult, amb el que prengué part a la batalla de Tolosa.

Trobant-se als Pirineus, rebé la notícia de l'abdicació de l'emperador. Llavors, oferí els seus serveis a Lluís XVIII, que el recompensà nomenant-lo par de França. Tanmateix, quan Napoleó retornà durant els Cent Dies, es posà novament a les seves ordres, obtenint el comandament de l'Exèrcit de Savoia. Durant la Restauració fou destituït i no tornà a tenir cap comandament important. L'any 1823 va formar part dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, expedició que tenia per objectiu restaurar Ferran VII com a rei absolut a Espanya. Morí al castell de Montredón, prop de Marsella, el 1826.

Una de les sales del Museu Romàntic Can Papiol duu el seu nom, ja que la tradició diu que va dormir en aquella estança durant la Guerra del Francès.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis Gabriel Suchet