Louis Gabriel Suchet
 | |
| Nom original | (fr) Louis-Gabriel Suchet |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement |
2 de març de 1770 Lió, França |
| Mort |
3 de març de 1826 (als 56 anys) Marsella, França |
| Lloc d'enterrament | cementiri del Père-Lachaise |
.svg){kind=small} Governador general de Catalunya | |
| 1813 – 1814 | |
|
Fi del càrrec → | |
| Capità general d'Aragó | |
| 1808 – 1813 | |
| Activitat | |
| Ocupació | Polític i militar |
| Període d'activitat | 1791–1815 |
| Lleialtat |
 Regne de França .svg){kind=small} Monarquia Constitucional Francesa  Primera República Francesa Primer Imperi Francès .svg){kind=small} Primera Restauració Imperi dels Cent Dies Segona Restauració |
| Branca militar |
Grande Armée |
| Rang militar | Mariscal de l'Imperi |
| Conflicte |
Campanya d'Egipte Campanya d'Itàlia Campanya d'Espanya Batalla d'Austerlitz Batalla de Jena |
| Altres | |
| Títol | Duc |
| Fills | Napoléon Suchet |
| Premis | |
 | |
Louis Gabriel Suchet (Lió, 2 de març del 1770 - Marsella, 3 de gener del 1826) fou mariscal de l'Imperi Francès i primer Duc d'Albufera. És considerat un dels generals més brillants de Napoleó.
L'any 1791 ingressà a la Guàrdia Nacional i l'any següent ho féu a l'exèrcit, primer com a capità de voluntaris a Ardèche. Amb el grau de comandant prengué part en el Setge de Toló (1793), on feu presoner el general anglès O'Hara. Destinat a Itàlia, participà en diferents combats. Fou ferit als combats d'Urca i Neumark.[1] L'any 1799 ascendí a general de divisió lluitant a les batalles de Novi i de Marengo (en aquesta última ajudà decisivament al general André Masséna, del qual era el segon en comandament). En les campanyes de 1805 i 1806 la seva reputació augmentà notablement, distingint-se en les batalles d'Austerlitz, Saalfeld, Jena, Pultusk i Ostrolenka.
L'any 1808 fou nomenat comte i traslladat a Espanya al front del Cinquè cos d'exèrcit, amb el qual intervingué en el setge de Saragossa. Fou nomenat general en cap de l'Exèrcit d'Aragó. Després es dirigí a Barcelona, on derrotà els generals Blake i O'Donnell, conquerí Lleida,[2] Tortosa i Tarragona. Com a premi rebé, el 8 de juliol de 1811, la dignitat de Mariscal de França. El 25 de juliol del 1811 va retre la muntanya de Montserrat, que hom havia fortificat i es permeté el pillatge del patrimoni i l'anorreament dels edificis del Monestir de Montserrat. L'any 1812 entrà a València i rebé el títol de duc de l'Albufera.[3]
Quan Josep I es retirà de Madrid, Suchet abandonà València i es desplaçà a Tarragona, on restà a l'espera d'esdeveniments. Finalment, Suchet es retirà cap al nord, unint-se a l'exèrcit de Soult, amb el que prengué part a la batalla de Tolosa.[1]
Trobant-se als Pirineus, rebé la notícia de l'abdicació de l'emperador. Llavors, oferí els seus serveis a Lluís XVIII, que el recompensà nomenant-lo par de França. Tanmateix, quan Napoleó retornà durant els Cent Dies, es posà novament a les seves ordres, obtenint el comandament de l'Exèrcit de Savoia. Durant la Restauració fou destituït i no tornà a tenir cap comandament important. L'any 1823 va formar part dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, expedició que tenia per objectiu restaurar Ferran VII com a rei absolut a Espanya. Morí al castell de Montredón, prop de Marsella, el 1826.[4]
Una de les sales del Museu Romàntic Can Papiol duu el seu nom, ja que la tradició diu que va dormir en aquella estança durant la Guerra del Francès.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Chisholm, 1911, p. 7.
- ↑ Gates, David. The Spanish Ulcer: A History of the Peninsular War. London: Pimlico, 2002, p. 342. ISBN 0-7126-9730-6.
- ↑ Suchet, 1829, p. 439.
- ↑ Castle of Saint-Joseph on Napoleon & Empire website
Bibliografia[modifica]
- Phipps, Ramsay Weston. The Armies of the First French Republic and the Rise of the Marshals of Napoleon I: The Army of Italy (1796-1797), Paris and the Army of the Interior (1792-1797), The Coup d'Etat of Fructidor (September 1797). 4. Pickle Partners Publishing, 2011. ISBN 978-1-908692-27-6.
- Suchet. Memoirs of the War in Spain, from 1808 to 1814. 2. London: Henry Colburn, 1829, p. 439.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis Gabriel Suchet |
«Louis Gabriel Suchet, Duc d'Albufera». A: Encyclopædia Britannica. 22. 9th, 1887.- Suchet, Louis-Gabriel. St. Cyr-Nogues. Mémoires (en fr). St. Cyr-Nogues, 1829–34.
- Suchet, Louis-Gabriel. Memoirs of the War in Spain. London: Henry Colburn, 2007. ISBN 1-85818-477-0.
