Louis Kahn

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLouis Kahn
Louis Kahn.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Itze-Leib Schmuilowsky
20 de febrer de 1901
Kuressaare
Mort 17 de març de 1974 (73 anys)
Pennsylvania Station
Causa de mort Infart miocardíac
Alma mater Universitat de Pennsilvània
Activitat professional
Ocupació Arquitecte i catedràtic d'universitat
Ocupador Universitat de Yale
Deixebles Bernard Huet
Obra
Obres destacades Museu d'art Kimbell
Dades familiars
Fills Nathaniel Kahn
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Louis Isadore Kahn (Kuressaare, Estònia, 20 de febrer de 1901 - 17 de març de 1974) treballà com arquitecte a Filadèlfia, i hi fou professor així com a la Universitat Yale.[1]

Institut Salk, La Jolla

Kahn nasqué a l'illa estoniana de Saaremaa el 1901. Aquell mateix any la seva família migrà als Estats Units, temerosos que el seu pare fos reclutat per l'exèrcit durant la Guerra russojaponesa. Louis Kahn es crià a Filadèlfia i adquirí la nacionalitat nord-americana el 15 de maig del 1914.

Fou educat en una rigorosa tradició de belles arts, amb èmfasi en el dibuix, a la Universitat de Pennsilvània. Després de graduar-se el 1924, Kahn viatjà per Europa i s'instal·là a la ciutat medieval emmurallada de Carcassona, en comptes de quedar-se al bressol del classicisme o del modernisme. El 1925-1926 Kahn fou dissenyador en cap de l'Exposició que es féu per celebrar els cent cinquanta anys de la Independència. A partir del 1947 ensenyà durant una dècada a la Universitat Yale, en la qual la seva influència era enorme. Posteriorment es traslladà a la Universitat de Pennsilvània. Entre els seus alumnes hi hagué Moshe Safdie i Robert Venturi.

Va morir d'un atac de cor als serveis de l'estació de Pennsylvania de Nova York. Acabava de tornar d'un viatge de feina a l'Índia.

Kahn sempre s'involucrà profundament a tots els seus treballs. Re-interpretà l'estil internacional de manera poc convencional, inspirant-se sovint en l'arquitectura antiga. Els seus treballs reflecteixen el seu interès per la llum i els materials. Isamu Noguchi es referí a ell com a un filòsof entre arquitectes.

Kahn va tenir tres famílies amb tres dones diferents: la seva muller Esther, la seva companya de treball Anne Tyng, i amb Harriet Pattison. El seu fill amb aquesta darrera, Nathaniel Kahn, retratà la vida de l'arquitecte en el documental "El meu arquitecte: el viatge d'un fill", que fou nominat a l'Oscar el 2003. Hi participaren arquitectes de renom com B. V. Doshi, Frank Gehry, Philip Johnson, I. M. Pei, i Robert Stern, però també mostra les seves complexes relacions familiars, així com les inusuals circumstàncies de la seva mort.

No l'unia cap parentesc amb el seu col·lega i compatriota Albert Kahn.

Obres[modifica]

Referències[modifica]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.10. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 2 desembre 2014]. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis Kahn Modifica l'enllaç a Wikidata