Louis Lefébure de Fourcy

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLouis Lefébure de Fourcy
Louis Lefébure de Fourcy.jpg
Biografia
Naixement 25 d'agost de 1787
Port-au-Prince, Saint-Domingue, actual Haití
Mort 12 de març de 1869(1869-03-12) (als 81 anys)
París, França
Lloc d'enterrament Cementiri de Montparnasse[1] 48° 50′ 17″ N, 2° 19′ 37″ E / 48.83806°N,2.32694°E / 48.83806; 2.32694
Educació École Polytechnique
Es coneix per Llibres de text
Activitat
Tesi doctoral Équations générales du mouvement des fluides et application de ces équations à la théorie du son (1811)
Director de tesi Sylvestre François Lacroix
Ocupació Matemàtiques
Organització Liceu Louis-le-Grand
École Polytechnique
Universitat de París
Alumnes Victor Hugo
Família
Cònjuge Marie Françoise Victoire Peyron
Fills Michel-Eugene Lefébure de Fourcy
Charles Lefébure de Fourcy
Premis
Oficial de la Legió d'Honor
Modifica les dades a Wikidata

Louis Lefébure de Fourcy (Port-au-Prince, 25 d'agost de 1787 - París, 12 de març de 1869) fou un matemàtic francès, conegut pels seus llibres de text.

Vida i Obra[modifica]

Nascut al actual Haití (abans colònia francesa), marxa amb la seva mare a Nantes quan tenia dos o tres anys. El seu pare, arruïnat, morirà a Haití el 1794, sense haver tornat a veure la seva família. Estudia de becari al Col·legi de la Marina i les Colònies, fins que el 1803 ingressa a l'École Polytechnique. En graduar-se, entra a l'Escola d'Artilleria de Metz, però ho deixa aviat, ja que no té intenció de seguir la carrera militar.[2]

El 1807 comença la seva col·laboració com a professor ajudant a l'École Polytechnique que ja no deixarà fins a la seva jubilació, passant per diversos càrrecs docents.[3] També ho compagina amb classes de matemàtiques al Liceu Louis-le-Grand (on serà professor dels germans Eugene i Victor Hugo) i a la Facultat de Ciències de la universitat de París (a partir de 1825 com suplent de Lacroix i com a titular a partir de la mort d'aquest el 1843).[4]

A partir de 1827 escriu una sèrie de manuals que es convertiran en estàndards surant tot el segle XIX: Leçons de géométrie analytique,[5] Traité de géométrie descriptive, Leçons d’algèbre,[6] Éléments de trigonométrie, Théories du plus grand commun diviseur algébrique et de l’élimination entre deux équations à deux inconnues.

El 1861 li concedeixen una jubilació no sol·licitada de l'École Polytecnique i el 1863 es jubila voluntàriament de la Facultat de Ciències. La seva dona, amb qui havia tingut dos fills, Michel-Eugene i Charles (que també seran destacats científics), mor l'any següent.[7]

Lefébure de Fourcy va morir el 1869, el seu elogi fúnebre al cementiri de Montparnasse el llegeix J.A. Serret.

Referències[modifica]

  1. L'any 1998 les seves despulles van ser traslladades al ossari del Cementiri del Père-Lachaise.
  2. Brasseur, pàgina 1.
  3. Grattan-Guinness, pàgines 235-236.
  4. Brasseur, pàgina 2.
  5. 4a edició de 1840; Gilain, pàgina 63.
  6. 2a edició de 1835; Gilain, pàgina 63.
  7. Brasseur, pàgina 3.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Louis Lefébure de Fourcy» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)