Louis Nicolas Vauquelin

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaLouis Nicolas Vauquelin
Louis Nicolas Vauquelin 3.jpg
Nom original (fr) Louis Nicolas Vauquelin
(fr) Louis-Nicolas Vauquelin
Biografia
Naixement 16 maig 1763
Saint-André-d'Hébertot
Mort 14 novembre 1829 (66 anys)
Saint-André-d'Hébertot
Logo de l'Assemblée nationale française.svg  Diputat al Parlament Francès 

17 novembre 1827 – 14 novembre 1829
Circumscripció electoral: Calvados
Educació Universitat de París
Activitat
Director de tesi Antoine François de Fourcroy
Camp de treball Química i farmàcia
Ocupació Químic, polític, farmacèutic i professor
Ocupador Ecole de Médecine de Paris Tradueix (1809–1821)
Collège de France (1801–1804)
École nationale supérieure des mines de Paris
Jardin des plantes
École polytechnique
Professors Antoine François de Fourcroy
Alumnes Friedrich Stromeyer
Obra
Abreviació d'autor en botànica Vauquelin
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Louis Nicolas Vauquelin nascut el 16 de maig de l'any 1763 a Saint-André-d'Hébertot, Calvados, Normandia i traspassat el 14 de novembre de 1829 també a Saint-André-d'Hébertot, fou un farmacèutic i químic francès que destacà pel descobriment del crom, del beril·li i de l'asparagina.

Biografia[modifica]

La seva primera relació amb la química va ser com a ajudant d'un farmacèutic a Rouen des de 1777 fins a 1779. Gràcies a un capellà del seu poble va poder marxar a París, a fer feina amb uns altres apotecaris. Va ser per mor d'aquesta feina que va aconseguir cridar l'atenció d'Antoine François Fourcroy, un reconegut químic col·laborador de Lavoisier, i passà a ser el seu ajudant durant 7 anys (1783-1791). En 1791 va ser nomenat membre de la Académie des sciences i ajudà a editar la publicació científica Annales de Chimie. Hagué de marxar de França per fugir de la Revolució Francesa. Retornà el 1801 i fou nomenat professor de química al Col·legi de França, al Jardí de les Plantes, a l'Escola de Mines, a l'Escola Politècnica i a la facultat de medicina on substituí a Fourcroy el 1809. Fou professor de Mateu Orfila, el fundador de la toxicologia.

Dicromat d'amoni, un compost acolorit amb crom

Obra[modifica]

En 1790 començà a fer publicacions pròpies, entre aquest any i 1829 es té constància de la redacció de 376 documents. Molts d'ells eren registres d'operacions analítiques. Va analitzar moltíssimes substàncies i aconseguí descobrir dos elements químics el crom, Cr, (1797) i el beril·li, Be, (1798).

  • El beril·li (del grec βερυλλoς beril) o glucini (de l'anglès glucinium i aquest del grec γλυκυς, dolç) pel sabor de les seves sals, va ser descobert per Vauquelin en forma d'òxid en el beril i la maragda.
  • El crom el va descobrir en un mineral procedent de Sibèria, un mineral taronja rogenc anomenat crocoita (PbCrO4). El nom de crom el va suggerir Fourcroy, que ve del grec Chroma que significa color, perquè el crom forma composts de colors.
Asparagina, primer aminoàcid descobert

Va ser capaç d'obtenir amoníac en estat líquid a pressió atmosfèrica. El 1806 va aïllar l'asparagina dels espàrrecs i va ser el primer aminoàcid que es va descobrir. També va descobrir la pectina, l'àcid màlic a les pomes, l'àcid camfòric i l'àcid quínic.

Obres[modifica]

  • Instruction sur la combustion de végétaux, 1794
  • Manuel de l'essayeur, Tours, 1799 et 1812
  • Dictionnaire de chimie et de métallurgie, 1815
  • Thèse sur les opérations chimiques et pharmaceutiques, 1820
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis Nicolas Vauquelin Modifica l'enllaç a Wikidata