Louis Poinsot

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLouis Poinsot
Pointsot2.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 gener 1777 Modifica el valor a Wikidata
Clermont (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 desembre 1859 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCementiri del Père-Lachaise 48° 51′ 43″ N, 2° 23′ 39″ E / 48.861944°N,2.394167°E / 48.861944; 2.394167
Senador del Segon Imperi
1852 –
Parell de França
1852 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formació professionalLiceu Louis-le-Grand
FormacióÉcole des Ponts et Chaussées
Conegut perEspiral de Poinsot
Políedre de Kepler-Poinsot
Activitat
Camp de treballMecànica analítica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióÉcole polytechnique
Bureau des Longitudes
Membre de
AlumnesAuguste Comte Modifica el valor a Wikidata
Premis

Louis Poinsot (1777–1859) va ser un físic i matemàtic francès. Poinsot va ser l'inventor de la mecànica geomètrica, que mostra que la manera com actua un sistema de forces sobre un cos rígid es pot resoldre dins una força simple en un parell mecànic.

El seu cognom apareix inscrit a la Torre Eiffel

Vida[modifica]

Louis nasqué a París el 3 de gener de 1777. Assistí a classes de retòrica al Lycée Louis-le-Grand (1789-1793) i després a l'École Polytechnique (aleshores tenia el nom d'École centrale des travaux publics). L'any 1797 passà a l'École des Ponts et Chaussées on va rebre el premi de mecànica per un projecte d'adobar les pells sota l'aigua. Va obtenir el títol d'enginyer civil i va descobrir que la seva passió era la matemàtica abstracta

Poinsot va ser professor al Lycée Bonaparte de Paris, des de 1804 a 1809. D'allà va passar a ser inspector general de la Universitat Imperial de França. Va compartir aquesta ocupació amb el famós matemàtic Delambre. El 1813, Poinsot va ser elegit membre de l'Académie des Sciences i el 1846 oficial de la Legió d'Honor, el 1858 va ser Fellow de Royal Society of London. Morí a París el 5 de desembre de 1859.

De 1800 a 1803, Poinsot es trobava a París sense un projecte determinat, el consulat feancès va voler canalitzar el riu Ourcq i Poinsot s'ocupà de les recerques sobre la resolució de les equacions algebraiques i d'això va sorgir el seu escrit didàctic Éléments de statique (1803)

Treballs en geometria[modifica]

Gran dodecaedre (sòlid de Poinsot)
Grand icosaedre (sòlid de Poinsot)

Reprenent les observacions d'Adrien-Marie Legendre sobre els poliedres, ell va descriure dos poliedres regulars estelats encara no examinats, i monstrà amb un argument combinatori que no n'hi ha d'altres més (1809).

Treballs d'estàtica i de mecànica[modifica]

Dins el seu esforç per geometritzar la mecànica, Poinsot posà en evidència la noció de moment i la del parell de forces. En la seva Théorie nouvelle de la rotation des Corps (1834), va demostrar que el moviment d'un sòlid es descompon en una rotació instantània al voltant d'un eix i una translació instantània paral·lela a aquest eix (moviment de Poinsot).

El classicisme de Poinsot el portà a la refutació de la teoria matemàtica de l'elasticitat.

Retorn a la política[modifica]

Després dels tres dies gloriosos de 1830, es va afluixar la pressió que hi havia contra els partidaris del Positivisme, com era el cas de Poinsot, i dels liberals en general. Va ser elegit astrònom del Bureau des longitudes el 1839, Poinsot no va recuperar el lloc de Conseller Reial per la Instrucció Pública quan va marxar Siméon Denis Poisson el 1840. Criticat per Auguste Comte per la seva falta de suport en contra de la candidatura de Charles Sturm a l'Escola Politècnica, va haver de redoblar la precaució Per tal de promoure l'ensenyament de les matemàtiques a França, el 1846, va obrir una càtedra de geometria més gran que la de la Sorbonne la qual va confiar a Michel Chasles.

Amb el restabliment de "l'Empire", va ser nomenat senador i fet "Pair de France" (1852).

Obres[modifica]

  • Éléments de statique (1803)
  • Mémoire sur la composition des moments et des aires dans la Mécanique (1804)
  • Mémoire sur la théorie générale de l'équilibre et du mouvement des systèmes (1806)
  • Sur les polygones et les polyèdres (1809)
  • Théorie et détermination de l'équateur du système solaire (1828)
  • Théorie nouvelle de la rotation des corps (1834)
  • Théorie des cônes circulaires roulants (1853)

Referències[modifica]

Fonts[modifica]

  • Bertrand, J. L. F. Discours aux funérailles de Poinsot, Paris, 1860.
  • Bertrand, J. L. F. Notice sur Louis Poinsot, Journal des savants (1872), pp. 405–420.
  • Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.

Enllaços externs[modifica]