Louise d'Épinay

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Quill and ink transparent.svg
Louise d'Épinay
Louise d'Epinay Liotard.jpg
Naixement 11 de març de 1726
Valenciennes
Mort 17 d'abril de 1783 (als 57 anys)
París

Louise-Florence-Pétronille Tardieu d'Esclavelles d'Épinay, més coneguda com a Louise d'Épinay (11 de març del 1726, Valenciennes - 17 d'abril del 1783, París). Es casà l'any 1745 amb el cosí Denis La Live d'Épinay. El seu fracàs amorós la va portar a buscar el consol en els amants, com Claude Dupin de Francueil i Melchior Grimm, i és aquest últim a qui li seria fidel fins a la mort. Com és propi de mitjans del segle XVIII, mantenia tertúlies intel·lectuals amb els racionalistes: Duclos, Saint-Lambert, Diderot i Jean-Jacques Rousseau. El seu cercle d'amistats estava format per personatges com Goldoni, Piccinni i Galiani.[1] Però, el més beneficiat de la protecció de Mme. d'Épinay va ser Jean-Jacques Rousseau, a qui oferí una caseta a l'Ermitage, restaurada per a ell, i que estava a prop del castell de Chevrette. L'any 1756, l'amistat de Jean-Jacques Rousseau i la seva protectora es trenca amb gran expectació. Entre 1757 i 1759, va a viure a Ginebra, que li permet conèixer a Voltaire, amb qui mantingué una gran amistat.[1] Mme. d'Épinay ens deixa testimoni d'aquesta vivesa intel·lectual de l'època en diverses obres, començant per la correspondència, en què es parla de la seva relació amb l'amant etern. També hi ha la col·lecció de cartes mantingudes amb l'abat napolità Ferdinando Galiani, que l'any 1769 es veu obligat a deixar París i tornar a Nàpols. Queda en mans de Mme. d'Épinay d'explicar-li la política, cultura i societat parisenca que tant estimava.[2] Hi ha dues obres de recopilació de les cartes amb Galiani: Madame d'Épinay i l'Abat Galiani i Els últims anys de Mme. d'Épinay, dels anys 1929 i 1933.[2] A més, escriu dues obres pedagògiques anomenades Lettres à mon fils del 1758, i Les conversations d'Émilie, de l'any 1774. I finalment fa una novel·la que seria les seves memòries, anomenada Histoire de Madame de Montbrillant.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 G. Alfieri Todara Faranda. Títol=Épinay, Mme. d'(Louise-Florence-Pétronille Tardieu d'Esclavelles d'Épinay). Pàg. 815. González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario de autores, vol I. Montaner y Simón, S.A. 1963. Nº Registre:M 3843-63. Dipòsit Legal B 20872-63 (I). Barcelona
  2. 2,0 2,1 C. Cordié. Títol=Cartas a Galiani. Pàg. 50. González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario literario, vol. III. Montaner y Simón, S.A. 1959. Dipòsit Legal:B 1.352-1959. Barcelona

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario de autores, vol I. Montaner y Simón, S.A. 1963. Nº Registre:M 3843-63. Dipòsit Legal:B 20872-63 (I).
  • González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario literario, vol. III. Montaner y Simón, S.A. 1959. Dipòsit Legal:B 1.352-1959.