Vés al contingut

Lourdes Ciuró i Buldó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHonorable Senyora Modifica el valor a Wikidata
Lourdes Ciuró i Buldó

Retrat oficial de Lourdes Ciuró (2021) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 juny 1971 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Diputada al Parlament de Catalunya
20 juliol 2021 – 30 juliol 2021 (renúncia)
← Damià Calvet i ValeraJosep Riera i Font →

Circumscripció electoral: Barcelona

Consellera de Justícia
26 maig 2021 – 10 octubre 2022
← Ester Capella i FarréGemma Ubasart i González →
Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2021-2025

Regidora de l'Ajuntament de Sabadell
15 juny 2019 –
Diputada al Congrés dels Diputats
12 juliol 2016 – 5 març 2019

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputada al Congrés dels Diputats
12 gener 2016 – 19 juliol 2016

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputada al Congrés dels Diputats
1r desembre 2011 – 27 octubre 2015

Circumscripció electoral: Barcelona

Regidora de l'Ajuntament de Sabadell
2007 – 2011 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaSabadell Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona - dret (–1994) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica (2007–), advocada (1994–2011) Modifica el valor a Wikidata
PartitJunts per Catalunya (2020–)
Partit Demòcrata Europeu Català (2016–2020)
Convergència Democràtica de Catalunya (2003–2016) Modifica el valor a Wikidata

Facebook: lourdes.ciuro Twitter (X): lciuro Instagram: lourdesciuro Modifica el valor a Wikidata

Lourdes Ciuró i Buldó (Reus, 3 de juny del 1971) és una política i advocada sabadellenca que fou consellera de Justícia del Govern de la Generalitat de Catalunya[1] des del 2021 fins al 2022 en representació de Junts per Catalunya. Anteriorment havia estat diputada per Barcelona al Congrés dels Diputats[2] i regidora a l'Ajuntament de Sabadell per Junts per Sabadell. Des de juliol de 2018 forma part de l'executiva nacional del seu partit.[3]

Biografia

[modifica]

Ciuró es llicencià en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 1994, any en el qual començà a exercir l'advocacia.[4] Entre el 2007 i el 2011 va ser regidora de l'Ajuntament de Sabadell per Convergència i Unió, càrrec que deixà en mans de Jordi Font Renom en ser elegida diputada a les eleccions generals del 2011.[5] Al Congrés ha format part de la Comissió d'Igualtat[6] i ha estat portaveu de les comissions de Justícia, Interior, Habitatge i Igualtat.[7] En l'XI Legislatura va impulsar una iniciativa aprovada per unanimitat de tots els grups parlamentaris per a aconseguir el reconeixement definitiu de les víctimes de la talidomida per l'Estat.[8] A les eleccions generals espanyoles de 2015 i 2016 va renovar el seu escó sota les sigles Democràcia i Llibertat.

El 2017 anà a les llistes de Junts per Catalunya per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2017.[9] El febrer del 2018 es feu públic que es presentaria com a candidata a l'alcaldia de Sabadell a les eleccions municipals del 2019.[10] Inicià la precampanya el maig del mateix any, amb un acte en presència d'Elsa Artadi.[11]

El maig de 2021 fou proposada com a consellera de justícia al Govern de Pere Aragonès, càrrec que mantingué fins que Junts va abandonar el Govern, l'octubre de 2022.[12] El 2024 es presenta a les eleccions al Parlament de Catalunya en 21a posició a la llista per Barcelona de Junts per Catalunya.[13]

En la seva vida personal, és aficionada al patinatge.[14]

El 29 de desembre de 2022 s'anuncià que Lourdes Ciuró fitxà pel Col·legi d’Administradors de Finques Barcelona-Lleida com a assessora "amb l’objectiu de consolidar les relacions institucionals amb les administracions públiques catalanes i ampliació l’acció de comunicació amb els ciutadans". Aquest fitxatge fou criticat pel moviment en defensa del dret a l'habitatge digne, ja que Lourdes havia estat consellera de justícia de la Generalitat de Catalunya i per tant responsable de l’avantprojecte de Llei d’arrendaments de Catalunya.[15][16]

Referències

[modifica]
  1. «Govern.cat - Generalitat de Catalunya» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2021].
  2. «Lourdes Ciuró i Buldó - XII Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 2 maig 2021].
  3. «Lourdes Ciuró entra a la direcció executiva del PDECat - Diari de Sabadell». [Consulta: 4 octubre 2018].
  4. «Lourdes Ciuró» (en castellà). Osoigo, 16-07-2014. [Consulta: 28 març 2015].
  5. García, N. «Lourdes Ciuró (CiU): “És un honor haver pogut representar els interessos de la meva ciutat”». Ràdio Sabadell, 21-12-2011. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 28 març 2015].
  6. «Once diputados viajan esta semana a Nueva York para acudir a dos citas con motivo del mismo foro de la ONU» (en castellà). La Voz Libre, 09-03-2015. [Consulta: 28 març 2015].
  7. «Ciuró i Buldó, Lourdes» (en castellà). Congrés dels Diputats, 2014. [Consulta: 28 març 2015].
  8. Corominas, C.; Fernández de Vega, M. «Unanimidad política en la presión a Grünenthal por la talidomida» (en castellà). Redacción Médica, 19-04-2016. [Consulta: 26 abril 2016].
  9. «Junts per Catalunya, la llista del PDECat que liderarà Puigdemont» (en catalan). VilaWeb, 13-11-2017 [Consulta: 13 novembre 2017].
  10. «La diputada Ciuró serà la candidata del PDeCAT a Sabadell | iSabadell». www.isabadell.cat. [Consulta: 7 febrer 2018].
  11. «Ciuró dona el tret de sortida a la precampanya de les municipals». iSabadell, 03-05-2018.
  12. «Junts abandona el Govern i deixa l'executiu independentista en minoria», 07-10-2022. [Consulta: 26 novembre 2023].
  13. «Llista de Junts i Puigdemont per a les eleccions a Catalunya 2024». Vilaweb, 05-04-2024. [Consulta: 6 abril 2024].
  14. «Sin luz ni taquígrafos» (en castellà). RTVE, 30-03-2013. [Consulta: 28 març 2015].
  15. ACN. «Lourdes Ciuró fitxa com a assessora pel Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona-Lleida - 29 des 2022». El Punt Avui, 19-06-2024. [Consulta: 19 juny 2024].
  16. «DECRET LLEI 1/2022, d'11 de gener, pel qual s'estableixen mesures extraordinàries per fer front a l'impacte sanitari, econòmic i social de la COVID-19 en l'àmbit de les juntes de propietaris en les comunitats subjectes al règim de propietat horitzontal». Portal Jurídic de Catalunya, 11-01-2022. [Consulta: 19 juny 2024].