Love Affair

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre la pel·lícula del 1994. Si cerqueu la pel·lícula del 1939, vegeu «Cita d'amor».
Infotaula de pel·lículaLove Affair
Loveaffairposter.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Glenn Gordon Caron[1]
Protagonistes
Producció Warren Beatty
Disseny de producció Ferdinando Scarfiotti
Guió Robert Towne
Warren Beatty
Música Ennio Morricone
Fotografia Conrad L. Hall
Muntatge Robert C. Jones
Vestuari Milena Canonero
Distribuïdora Warner Bros.
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 21 octubre 1994
Durada 108 min.
Idioma original anglès
Color en color
Pressupost $60.000.000[2]
Ingressos $18.272.894[2]
Temàtica
Basat en Cita d'amor
Gènere drama, cinema romàntic, comèdia dramàtica i comèdia romàntica
Lloc de la narració Nova York
Premis
Més informació
IMDb Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Love Affair és una pel·lícula de drama romàntic del 1994, i remake de la pel·lícula de 1939 del mateix nom. Va ser dirigida per Glenn Gordon Caron i produïda per Warren Beatty, amb guió de Robert Towne i Beatty, basat en el guió de 1939 Delmer Daves i Donald Ogden Stewart, basada en el conte de Mildred Cram i Leo McCarey. La música fou composta per Ennio Morricone i la cinematografia Conrad L. Hall. La pel·lícula està protagonitzada per Beatty, Annette Bening i Katharine Hepburn en el seu últim paper al cinema, amb Garry Shandling, Chloe Webb, Pierce Brosnan, Kate Capshaw, Paul Mazursky i Brenda Vaccaro.[3]

La pel·lícula és un remake de la pel·lícula de 1939 Cita d'amor amb Charles Boyer i Irene Dunne i de la pel·lícula de 1957 An Affair to Remember amb Cary Grant i Deborah Kerr, ambdues dirigides per Leo McCarey. El nom del personatge de Terry McKay segueix sent el mateix en les tres pel·lícules, mentre que una diferent va ser elegit per a cadascun dels tres principals homes. El rodatge es desenvolupà a la ciutat de Nova York, Los Angeles i en les illes de Tahití i Moorea a la Polinèsia francesa. Love Affair va ser la primera aparició en la pantalla gran de Hepburn en gairebé una dècada (encara que ella havia fet diverses pel·lícules de televisió fins aquell moment) i marcat la seva última aparició al cinema. Inclou l'únic cop que ella mai va dir la paraula "fuck" (follar) a la pantalla. Beatty gestionà personalment Hepburn perquè protagonitzés la pel·lícula. Li llogà una casa a Los Angeles i la va referir a un dermatòleg especial, però no donar una resposta definitiva fins al dia de la filmació. Luise Rainer també va ser considerat per al paper.[4]

El remake no fou ni una crítica ni un èxit comercial a la taquilla. Va recaptar una trista xifra de 18 milions de dòlars a nivell nacional sobre un pressupost de 60 milions [2] i té una qualificació de 31% a Rotten Tomatoes. La pel·lícula va ser nominada a un Razzie Award, al pitjor remake o seqüela.[5]

Notes[modifica]

Enllaços externs[modifica]