Loveringita
 Loveringita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Ca,Ce,La)(Zr,Fe)(Mg,Fe)₂(Ti,Fe,Cr,Al)18O38 |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 04.CC.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CC.40 |
| Dana | 8.5.1.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Hàbit cristal·lí | anèdrica, acicular, inclusions |
| Estructura cristal·lina | a = 10.33 Å, c = 20.67 Å; Z = 3 |
| Grup puntual | trigonal 3 |
| Color | negre, blanc en llum reflectida |
| Exfoliació | no en té |
| Fractura | concoidal |
| Duresa (Mohs) | 5 |
| Lluïssor | metàl·lica, submetàl·lica |
| Color de la ratlla | negre-gris |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 4,42 g/cm³ |
| Propietats òptiques | uniaxial |
| Altres característiques | metamictza degut a petites traces d'urani |
Mineral radioactiu  | |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1977-023 |
| Símbol | Lvg |
| Referències | [1][2][3] |
La loveringita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup crichtonita de minerals.[4] Va ser descoberta l'any 1978 a la intrusió Jimberlana, Norseman, Dundas Shire, Austràlia Oriental, Austràlia. Rep el seu nom de John Francis Lovering (1930 - 2023), geoquímic australià de la Universitat de Melbourne.
Característiques
[modifica]La loveringita és òxid mineral format per diversos elements, com calci, ceri, lantani, zirconi, ferro, magnesi, crom, titani i alumini, amb fórmula (Ca,Ce,La)(Zr,Fe)(Mg,Fe)₂(Ti,Fe,Cr,Al)18O38. Cristal·litza en el sistema hexagonal formant cristalls anèdrics o aciculars. També s'hi pot trobar en forma d'inclusions en altres minerals La seva duresa és de 5 a l'escala de Mohs.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la loveringita pertany a «04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, grossita, clormayenita, yafsoanita, latrappita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiita, megawita, loparita-(Ce), macedonita, tausonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), landauita, lindsleyita, mathiasita, senaita, dessauita-(Y), cleusonita, gramaccioliita-(Y), diaoyudaoita, hawthorneita, hibonita, lindqvistita, magnetoplumbita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeita, zenzenita i mengxianminita.
Formació i jaciments
[modifica]Es tracta d'un mineral que es forma en la darrera etapa del magma residual en el piroxè, en l'olivina-cromita o capes riques en plagioclasa d'intrusions màfiques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, feldespat potàssic, flogopita, enstatita, baddeleyita, apatita, zircó, titanita, rútil, ilmenita, cromita, pseudobrookita, circonolita, espinel·la i pargasita.
Referències
[modifica]- ↑ «Loveringite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 abril 2015].
- ↑ «Loveringite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 5 abril 2015].
- ↑ «Loveringite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 5 abril 2015].
- ↑ «Crichtonite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 abril 2015].
Enllaços externs
[modifica]
- Imatges de loveringites (anglès)