Loveringita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralLoveringita
Fórmula química (Ca,Ce,La)(Zr,Fe)(Mg,Fe)2(Ti,Fe,Cr,Al)18O38
Classificació
Categoria òxids
Nickel-Strunz 10a ed. 04.CC.40
Nickel-Strunz 9a ed. 4.CC.40
Nickel-Strunz 8a ed. IV/C.09
Dana 8.5.1.2
Propietats
Sistema cristal·lí hexagonal
Hàbit cristal·lí anèdrica, acicular, inclusions
Estructura cristal·lina a = 10.33 Å, c = 20.67 Å; Z = 3
Simetria trigonal 3
Color negre, blanc en llum reflectida
Exfoliació no en té
Fractura concoidal
Duresa 5
Lluïssor metàl·lica, submetàl·lica
Color de la ratlla negre-gris
Diafanitat opaca
Densitat 4,42 g/cm3
Propietats òptiques uniaxial
Altres característiques metamictza degut a petites traces d'urani
Mineral radioactiu Radioactive.svg
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1977-023
Referències [1][2][3]
Modifica les dades a Wikidata

La loveringita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup crichtonita de minerals.[4] Va ser descoberta l'any 1978 a la intrusió Jimberlana, Norseman, Dundas Shire, Austràlia Oriental, Austràlia. Rep el seu nom de John Francis Lovering (1930-), geoquímic autralià de la Universitat de Melbourne.

Característiques[modifica]

La loveringita és òxid mineral format per diversos elements, com calci, ceri, lantani, zirconi, ferro, magnesi, crom, titani i alumini, amb fórmula (Ca,Ce,La)(Zr,Fe)(Mg,Fe)2(Ti,Fe,Cr,Al)18O38. Cristal·litza en el sistema hexagonal formant cristalls anèdrics o aciculars. També s'hi pot trobar en forma d'inclusions en altres minerals La seva duresa és de 5 a l'escala de Mohs.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la loveringita pertany a "04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran" juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, grossita, clormayenita, yafsoanita, latrappita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiita, megawita, loparita-(Ce), macedonita, tausonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), landauita, lindsleyita, mathiasita, senaita, dessauita-(Y), cleusonita, gramaccioliita-(Y), diaoyudaoita, hawthorneita, hibonita, lindqvistita, magnetoplumbita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeita, zenzenita i mengxianminita.

Formació i jaciments[modifica]

Es tracta d'un mineral que es forma en la darrera etapa del magma residual en el piroxè, en l'olivina-cromita o capes riques en plagioclasa d'intrusions màfiques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, feldespat potàssic, flogopita, enstatita, baddeleyita, apatita, zircó, titanita, rútil, ilmenita, cromita, pseudobrookita, circonolita, espinel·la i pargasita.

Referències[modifica]

  1. «Loveringite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 abril 2015].
  2. «Loveringite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 5 abril 2015].
  3. «Loveringite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 5 abril 2015].
  4. «Crichtonite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 abril 2015].

Enllaços externs[modifica]