Vés al contingut

Loxigilla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuLoxigilla Modifica el valor a Wikidata

Loxigilla noctis Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaEmberizidae
GènereLoxigilla Modifica el valor a Wikidata
Lesson, 1831

Loxigilla és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels tràupids (Thraupidae).[1][2] Inclou espècies natives de les Petites Antilles.[3] El gènere anteriorment es classificava en la família Emberizidae. Els membres es denominen comunament menjagrà.[4]

Descripció

[modifica]

Les dues espècies d'aquest gènere són tràupids mitjans, mesuren entre 14 i 15,5 cm de longitud, de bec cònic, curt i robust. L'espècie L. noctis presenta dimorfisme sexual: el mascle és predominantment negre amb la gola i llista superciliar vermellosos i la femella de color marró grisenc, mentre l'espècie L. barbadensis, recentment separada com a espècie plena no en presenta, i és gairebé idèntica a la femella de L. noctis.[5]

Ambdues són força comunes en una varietat d'ambients naturals de les illes que habiten.[5]

Taxonomia

[modifica]

El gènere Loxigilla va ser introduït el 1831 pel naturalista francès René Lesson.[6] L'espècie tipus va ser designada posteriorment com Loxigilla noctis per George Robert Gray el 1855.[7][8]

Loxigilla barbadensis fotografiat a Barbados.

Les dades genètiques de Burns et al. (2002, 2003)[9][10]​ van subministrar un fort suport per a un grup monofilètic format per Coereba, Tiaris, i els pinsans de Darwin (Certhidea, Platyspiza, Camarhynchus i Geospiza, i incloent-hi Pinaroloxias), així com també els gèneres caribenys Euneornis, Loxigilla, Loxipasser, Melanospiza i Melopyrrha tots durant dècades col·locats a la família Emberizidae; aquest grup apareixia embotit dins del llinatge dels tràupids. Com a resultat d'aquests estudis, tots els gèneres citats, incloent-hi Loxigilla, van ser transferits a Thraupidae.

Finalment, els estudis de Barker et al. (2013) i Burns et al. (2014) van confirmar la monofília del clade descrit més amunt i van proposar el nom d'una subfamília Coerebinae, per designar-ho.[11][12]

Els amplis estudis filogenètics realitzats per Burns et al. (2014),[12] mostraren que el gènere Loxigilla era polifilètic, amb Loxigilla noctis i L. barbadensis formant un clade fortament suportat, separat en l'arbre filogenètic d'un altre clade ben caracteritzat, format per les llavors denominades Loxigilla portoricensis i L. violacea, i Melopyrrha nigra. Sobre aquesta base, Burns et al. (2014) van recomanar la inclusió de portoricensis i violacea a Melopyrrha, i la retenció de noctis i barbadensis en aquest gènere, cosa que va ser aprovada en la Proposta 2018-C-11 al Comitè de Classificació del Nord i Mesoamèrica (N&MACC).[13]

Després de revisar la literatura taxonòmica, Burns et al. (2016)[14] recomanaren usar el gènere Pyrrhulagra (Bonaparte, 1850) per a L. portoricensis, L. violacea i Melopyrrha nigra, que tindria prioritat sobre Melopyrrha, proposat pel mateix Bonaparte l'any 1853. Aquesta tesi va ser seguida pel Manual dels ocells del món (HBW) i BirdLife International (BLI).[15] En l'anàlisi de la Proposta 2018-C-11 al N&MACC es va destacar que l'espècie tipus designada per Bonaparte per al gènere Pyrrhulagra és Fringilla noctis, el protònim de Loxigilla noctis, fet que converteix Pyrrhulagra en un sinònim posterior de Loxigilla.[16]

El nom genèric Loxigilla és una combinació dels gèneres Loxia, els trencapinyes, i Fringilla, els pinsans, tots dos del Vell Món.[17]

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025)[18] i Clements Checklist/eBird[3] aquest gènere està format per dues espècies:

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Loxigilla R.Lesson, 1831» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 31 gener 2025].
  2. ↑ «Loxigilla (Loxigilla sp.) - Avibase». [Consulta: 31 gener 2025].
  3. 1 2 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 12 febrer 2026].
  4. ↑ «Loxigilla». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2026].(català)
  5. 1 2 Hoyo, Josep del. All the birds of the world. Barcelona: Lynx edicions, 2020, p. 812. ISBN 978-84-16728-37-4.
  6. ↑ Lesson, René-Primevère. Traité d'ornithologie, ou, Tableau méthodique des ordres, sous-ordres, familles, tribus, genres, sous-genres et races d'oiseaux : ouvrage entièrement neuf, formant le catalogue le plus complet des espèces réunies dans les collections publiques de la France / par R. P. Lesson. t.1. Bruxelles: Chez F.G. Levrault, 1831, p. 443.
  7. ↑ Gray, George Robert. Catalogue of the genera and subgenera of birds contained in the British Museum. Londres: Printed by order of the Trustees, 1855, p. 74. (British Museum).
  8. ↑ Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.13. Cambridge: Harvard University Press, 1970, p. 157 [Consulta: 12 febrer 2026].
  9. ↑ Burns, Kevin J.; Hackett, Shannon J.; Klein, Nedra K. «PHYLOGENETIC RELATIONSHIPS AND MORPHOLOGICAL DIVERSITY IN DARWIN'S FINCHES AND THEIR RELATIVES» (en anglès). Evolution, 56, 6, 6-2002, pàg. 1240–1252. DOI: 10.1111/j.0014-3820.2002.tb01435.x. ISSN: 0014-3820.
  10. ↑ J. Burns, Kevin; J. Hackett, Shannon; K. Klein, Nedra «Phylogenetic relationships of Neotropical honeycreepers and the evolution of feeding morphology» (en anglès). Journal of Avian Biology, 34, 4, 12-2003, pàg. 360–370. DOI: 10.1111/j.0908-8857.2003.03171.x. ISSN: 0908-8857.
  11. ↑ Barker, F. Keith; Burns, Kevin J.; Klicka, John; Lanyon, Scott M.; Lovette, Irby J. «Going to Extremes: Contrasting Rates of Diversification in a Recent Radiation of New World Passerine Birds» (en anglès). Systematic Biology, 62, 2, 01-03-2013, pàg. 298–320. DOI: 10.1093/sysbio/sys094. ISSN: 1076-836X.
  12. 1 2 Burns, Kevin J.; Shultz, Allison J.; Title, Pascal O.; Mason, Nicholas A.; Barker, F. Keith «Phylogenetics and diversification of tanagers (Passeriformes: Thraupidae), the largest radiation of Neotropical songbirds» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 75, 6-2014, pàg. 41–77. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.02.006.
  13. ↑ Burns, K.J; Chesser, R.T. «Proposal 2018-C-11: Transfer Loxigilla portoricensis and L. violacea to Melopyrrha». Proposal 2018-C-11» (PDF) p. 594-596. North and Middle American Classification Committee, 2018. [Consulta: 12 febrer 2026].
  14. ↑ Burns, Kevin J.; Unitt, Philip; Mason, Nicholas A. «A genus-level classification of the family Thraupidae (Class Aves: Order Passeriformes)». Zootaxa, 4088, 3, 09-03-2016. DOI: 10.11646/zootaxa.4088.3.2. ISSN: 1175-5334.
  15. ↑ Hoyo, Josep del; Collar, Nigel James. Passerines. Barcelona: Lynx edicions, 2016 (HBW and BirdLife International illustrated checklist of the birds of the world). ISBN 978-84-96553-98-9.
  16. ↑ «Richmond Index – Genera Pachycare - Pythis» (JPG). Division of Birds at the National Museum of Natural History, Washington, D.C.. [Consulta: 12 febrer 2026].
  17. ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 231. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 12 febrer 2026].
  18. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Tanagers and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 12 febrer 2026].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Loxigilla&oldid=36828561»