Loxocèmids
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Loxocemus bicolor  | |
|---|---|
 Loxocemus bicolor | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 169678 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Squamata |
| Família | Loxocemidae |
| Gènere | Loxocemus |
| Espècie | Loxocemus bicolor Cope, 1861 |
Els loxocèmids (Loxocemidae) són una família de serps de mida mitjana, de cap cònic no diferent del coll; cos cilíndric bastant gruixut, una mica aixafat dorsoventralment a la regió posterior; cua curta i cònica. Els ulls són petits, les escates són amples i llises, totes semblants, amb excepció d'una filera ventral lleugerament engrandida. Tenen vestigis de cintura pelviana i una estructura en forma d'urpa com en els Boidae. Són excavadores, però no tan especialitzades, només són trobades en zones molt particulars de les selves tropicals.
Loxocemus bicolor[modifica]
Aquesta família només té una espècie classificada que és Loxocemus bicolor i cap subespècie. Mesura de 77 cm a 1 m de longitud, de cua curta, forma del cos robusta i escates llises; cap clarament triangular, amb escates engrandides i la punta del musell aguda amb l'escata rostral engrandida i doblegada cap al dors. La seva coloració al dors és marró violeta, amb taques de color blanc groguenc a la regió lateroventral. Les escates labials i inferiors són de color blanc groguenc.
Distribució, hàbitat i hàbits[modifica]
Té una àmplia distribució en els llocs humits de les costes del Pacífic, des de Mèxic fins a l'Amèrica central, habitant en la selva baixa o mitjana caducifòlia i en matolls espinosos, és d'hàbits nocturns, terrestres i crepusculars, trobant-se al vespre assoleiant-se en llocs oberts en substrats que retenen la calor per més temps del normal com roques, troncs secs i paviment de les carreteres. S'alimenten de petits mamífers i sargantanes, encara que també d'ous d'iguana. Es reprodueixen de forma ovípara.
