Loxosceles rufescens

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuLoxosceles rufescens Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata  
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseArachnida
OrdreAraneae
FamíliaSicariidae
GènereLoxosceles
EspècieLoxosceles rufescens Modifica el valor a Wikidata
Dufour, 1820
Nomenclatura
Sinònims
  • Scytodes rufescens Dufour, 1820
  • Loxosceles citigrada Heineken & Lowe, 1832
  • Scytodes erythrocephala C. L. Koch, 1838
  • Scytodes distincta Lucas, 1846
  • Scytodes pallida Blackwall, 1865
  • Spermophora comoroensis Butler, 1879
  • Loxosceles compactilis Simon, 1881
  • Loxosceles marylandicus Muma, 1944
  • Loxosceles indrabeles Tikader, 1963

Loxosceles rufescens és una espècie d'aranyes aranéomorphes de la família dels sicàrids (Sicariidae).[1][2] Fou descrita per primera vegada l'any 1820 per L. Dufour.[3]

Distribució[modifica]

Aquesta espècie és cosmopolita. És pròpia de la conca mediterrània però a conseqüència de l'activitat humana ha estat introduïda als Estats Units (també a Hawaii),[4][5] a Mèxic,[6] a Canadà,[7] a Austràlia,[8] al Japó, a Corea, a la Xina, a Laos, a Tailàndia, a l'Índia, a Sud-àfrica i a la Macaronèsia.[1]

Descripció[modifica]

Loxosceles rufescens

El mascle descrit per Gertsch i Ennik l'any 1983 fa 7 mm i la femella 7,5 mm.[4] Loxosceles rufescens és de color bru; la majoria d'aquestes aranyes tenen una taca panduriforme sobre la seva closca i una ranura longitudinal. Té sis ulls i pèls clars sobre el cos i les potes.

Com molt sicàrids, construeix teranyines irregulars, en placa. La femella pon entre 30 i 300 ous per cada sac que conserva a la part posterior de la seva teranyina.

Verí[modifica]

El seu verí és relativament tòxic per a l'home i la seva mossegada pot provocar ferida de fins a 10 cm de circumferència La toxicitat del verí és agreujada per les fortes calors i se sospita que pot arribar provocar greus problemes en la reacció d'algunes persones. Les aranyes d'aquest gènere, com les d'altres espècies de la família Sicariidae, produeixen un verí que conté un agent necrosant de la pell (dermonecròtic); és la esfingomielina D, que també es troba en alguns bacteris patògens.[9][10]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 (anglès) World Spider Catalog: Loxosceles rufescens (Dufour, 1820) en la família Sicariidae +base de dades . Accés el 10 de gener de 2019.
  2. France 3 Languedoc-Roussillon, Laurence Creusot, Faut-il avoir peur de l'araignée violon ?, 16 juliol 2015
  3. Dufour, L. (1820c). Descriptions de cinq arachnides nouvelles. Annales Générales des Sciences Physiques 5: 198-209.
  4. 4,0 4,1 Gertsch & Ennik, 1983: The spider genus Loxosceles in North America, Central America, and the West Indies (Araneae, Loxoscelidae). Bulletin of the American Museum of Natural History, vol. 175, p. 264-360 (text íntegre).
  5. Kuwaye, 2006: Case Based Pediatrics for Medical Students and Residents document en ligne
  6. Valdez-Mondragón, Cortez-Roldán, Juárez-Sánchez & Solís-Catalán, 2018 : A new species of Loxosceles Heineken & Lowe (Araneae, Sicariidae), with updated distribution records and biogeographical comments for the species from Mexico, including a new record of Loxosceles rufescens (Dufour). ZooKeys, n. 802, p. 39-66.
  7. [1]
  8. Southcott, 1976 : Spiders of the genus Loxosceles in Australia. Medical Journal of Australia, vol. 1, p. 406–408.
  9. Binford, Greta J.; Wells, Michael A. «The phylogenetic distribution of sphingomyelinase D activity in venoms of Haplogyne spiders». Comparative Biochemistry and Physiology B, 135, 2003, p. 25–33. DOI: 10.1016/S1096-4959(03)00045-9 [Consulta: 19 juliol 2018].
  10. Magalhães, I.L.F.; Brescovit, A.D.; Santos, A.J. «Phylogeny of Sicariidae spiders (Araneae: Haplogynae), with a monograph on Neotropical Sicarius». Zoological Journal of the Linnean Society, 179, 4, 2017, p. 767–864 [Consulta: 20 juliol 2018].