Luís Gama
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 juny 1830 Salvador (Brasil) |
| Mort | 24 agost 1882 (52 anys) São Paulo (Brasil) |
| Causa de mort | Causes naturals (Diabetis mellitus ) |
| Sepultura | Cementiri de Consolação, rua 12, terreno 17 |
| Dades personals | |
| Formació | autodidacta |
| Activitat | |
| Ocupació | rábula (pt)  , escriptor, poeta, periodista, orador, advocat |
| Nom de ploma | Getulino |
| Família | |
| Mare | Luísa Mahin |
Luís Gonzaga Pinto da Gamma (Salvador, 21 de juny de 1830 - Ib., 24 d'agost de 1882) va ser un advocat, orador, periodista, escriptor i patró de l'abolició de l'esclavitud al Brasil.[1]
Fill de Luísa Mahin, negra lliure, i un fidalgo d'origen portuguès. La seva mare va marxar a Rio quan ell tenia 7 anys per lluitar a la Sabinada, quedant sota custòdia del pare. Aquest, afeccionat al joc, va vendre's el fill per pagar els deutes i Gama va esdevenir un esclau amb 10 anys, sent traslladat a l'estat de São Paulo i restant analfabet fins als 17 anys.[2] Va conquistar judicialment la seva pròpia llibertat als 18 anys, argumentant que la compra de persones lliures i el tràfic d'esclaus havien estat derogats abans de produir-se els fets.[3] Lliure de nou, va passar a actuar en pro dels drets dels esclaus, sent ja als 29 anys un autor consagrat i considerat "el major abolicionista del Brasil".[4]
Fou columnista de diverses publicacions de l'època i va fundar una revista satírica amb el dibuixant Angelo Agostini.[5] Va voler matricular-se en la Facultat de Dret de São Paulo, però no va ser autoritzat per rebuig d'alumnat i professorat. Gama va assistir a les classes com oient i, tot i no rebre el títol d'advocat, va ser autoritzar a exercir la professió pel poder judicial.[a] Amb tot, es calcula que va obtenir l'alliberament de més de cinc-cents esclaus, destacant la seva actuació en el Cas Netto, quan va aconseguir que 217 persones fossin declarades lliures.[7] Els seus discursos eren eloqüents i controvertits, com demostra la frase atribuida al soteropolità «L'esclau que mata el seu senyor, sigui en la circumstància que sigui, mata sempre en legítima defensa».[8]
Malgrat ser considerat un dels exponents del romanticisme, no va ser gaire esmentat en obres com Apresentação da Poesia Brasileira, de Manuel Bandeira.[9][10] Va ser un dels estranys casos d'intel·lectuals negres del Brasil esclavista en el segle xix, l'únic autodidacta i en haver passat per la captivitat. Va dedicar la seva vida a la defensa de la llibertat i de la República, un actiu opositor del sistema monàrquic que va morir sis anys abans de poder veure els resultats de la seva lluita.[11] Va tenir una vida molt dispar i és difícil trobar entre els seus biògrafs a algú que no hagi retratat la seva vida sense excessiva passió o emotivitat. Entre aquests, es troba Boris Fausto, que va descriure la vida de Gama com una «biografia de novel·la».[12][13]
Va morir l'any 1882, a causa d'un quadre greu de diabetis, sis anys abans de la firma de la Llei Àuria que posaria fi definitivament a l'esclavitud al Brasil.[14]
Homenatges[modifica]
L'any 2015, el Col·legi d'Advocats brasiler va concedir a Gama la titulació d'advocat.[15] El 2021 la Universitat de São Paulo va concedir-li el títol pòstum de doctor honoris causa, sent el primer brasiler negre en obtenir tal premi d'aquesta institució.[16]
Luis Gama va ser inscrit el 12 de desembre de 2018 en el Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria, en virtut de la Llei Federal nº 13628/2018.[17]
L'any 2021 es va estrenar la biopic Doutor Gama, que repasa la vida de l'escriptor i abolicionista. Dirigida per Jeferson De i guionitzada per Luiz Antônio, el paper protagonista va ser interpretat per Cesar Mello.[18]
Notes[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «L13629» (en portuguès). www.planalto.gov.br. [Consulta: 29 gener 2018].
- ↑ Benedito, 2006, p. 15-16.
- ↑ Magalhães Pinto, Ana Flávia «Para além da escravidão». Quatro Cinco Um. Folha de S.Paulo, 01-08-2020.
- ↑ Loureiro de Souza, 1949, p. 102.
- ↑ Simas, Daniele. «O periódico Diabo Coxo, de Angelo Agostini» (en portuguès brasiler). Biblioteca Nacional (Brasil), 26-05-2021. [Consulta: 8 setembre 2022].
- ↑ Pareto Junior, Lindener. Pândegos, rábulas, gamelas: os construtores não diplomados entre a engenharia e a arquitetura (1890-1960) (Tesi) (en portuguès). São Paulo: Universidade de São Paulo, 2017-05-22. DOI 10.11606/t.16.2017.tde-19122016-181951.
- ↑ Machado, Leandro. «Luiz Gama: A desconhecida ação judicial com que advogado negro libertou 217 escravizados no século 19» (en portuguès brasiler). BBC, 08-05-2021. Arxivat de l'original el 2022-08-17. [Consulta: 8 setembre 2022].
- ↑ Vannuchi, Camilo. «Todo escravo que mata o senhor age em legítima defesa» (en portuguès brasiler). UOL, 05-08-2021. [Consulta: 8 setembre 2022].
- ↑ Bandeira, 1951.
- ↑ Fonseca Ferreira, 2008.
- ↑ Fonseca Ferreira, 2007.
- ↑ Fausto, 1994, p. 219.
- ↑ Santana, Andreia. «Resenha: As novas biografias de Luiz Gama» (en portuguès), 11-09-2010. [Consulta: 29 gener 2018].
- ↑ Benedito, 2006, p. 57.
- ↑ Veiga, Edison. «Luiz Gama (1830-1882): enfim, advogado» (en portuguès brasiler). O Estado de São Paulo, 30-10-2015. [Consulta: 8 setembre 2022].
- ↑ «USP concede, pela 1ª vez, título de Doutor Honoris Causa a um brasileiro negro; homenageado é o abolicionista Luiz Gama» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 29-06-2021. [Consulta: 8 setembre 2022].
- ↑ «Lista completa dos heróis e heroínas da Pátria inscritos no Livro de Aço do Panteão da Pátria e da Liberdade Tancredo Neves» (PDF) (en portuguès brasiler). Centro Cultural Três Poderes. Secretaria de Estado de Cultura e Economia Criativa do Distrito Federal, 31-12-2018. [Consulta: 30 juliol 2022].
- ↑ «Doutor Gama» (en portuguès brasiler). Adoro Cinema. [Consulta: 8 setembre 2022].
Bibliografia[modifica]
- Loureiro de Souza, Antonio. Bahianos ilustres: 1564-1925 (en portuguès). Salvador: Tip. Beneditina, 1949.
- Bandeira, Manuel. Apresentação da poesia brasileira. Panorama de la poesía brasileña. Acompañado de una breve antología. (en castellà). Traducció: Champourcín, Ernestina de (trad.). México, Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica, 1951.
- Fausto, Boris. Fundação para o Desenvolvimento da Educação. História do Brasil (en portuguès). São Paulo: Edusp, 1994. ISBN 9788531402401. OCLC 32666087.
- Fonseca Ferreira, Ligia. Luiz Gama: um abolicionista leitor de Renan (en portuguès). 21. Scielo, 2007, p. 271–288. DOI 10.1590/S0103-40142007000200021.
- Fonseca Ferreira, Ligia «Luiz Gama por Luiz Gama: carta a Lúcio de Mendonça» (en portuguès brasiler). Teresa, 8-9, 2008, pàg. 300–321. ISSN: 2447-8997.
- Benedito, Mouzar. Luiz Gama, o libertador de escravos e sua mãe libertária, Luíza Mahin. 1a. ed. São Paulo: Editora Expressão Popular, 2006. ISBN 85-7743-004-9.
