Lucian Pintilie

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLucian Pintilie
Biografia
Naixement 9 novembre 1933
Tarutyne (Ucraïna)
Mort 16 maig 2018 (84 anys)
Bucarest (Romania)
Formació Col·legi Nacional de Bucarest Ion Luca Caragiale (–1956)
Activitat
Ocupació Actor, director de cinema i guionista
Família
Cònjuge Clody Bertola
Premis

IMDB: nm0684596 Allocine: 15755 Allmovie: p106556
Modifica les dades a Wikidata

Lucian Pintilie (AFI: [lut͡ʃiˈan pintiˈli.e]) (Tarutino, 9 de novembre de 1933 - Bucarest, 16 de maig de 2018)[1] fou un director de teatre i cinema romanès. Les seves obres provocaren una gran polèmica al país, que l'obligà a emigrar de la República Socialista de Romania durant la seva existència.

Biografia i trajectòria artística[modifica]

Pintilie nasqué el 9 de novembre de 1933 a la localitat de Tarutino, situada a part meridional de la regió històrica de Bessaràbia, en aquell sota administració del Regne de Romania i, actualment, d'Ucraïna. Després de graduar-se a l'Institut del Teatre i Art cinematogràfic de Bucarest, muntà una sèrie d'actuacions al Teatre Bulandra, de les quals es pot enumerar: Copiii soarelui (1961), Proștii sub clar de lună (1962), Cezar și Cleopatra (1963), Biedermann și incendiatorii (1964), Inima mea e pe înălțimi (1964), D'ale carnavalului (1966), Livada cu vișini (1967), Revizorul (1974, espectable prohibit per la censura després de tres representacions), i a continuació dos llargmetratges: Duminica la ora 6 i Reconstituirea.

La segona pel·lícula de la seva carrera, Reconstituirea ("Reconstrucció") narra la història de la reconstrucció d'un incident trivial, una lluita entre dos joves, portat per la policia, que es converteix en un assassinat. La pel·lícula provocà un gran escàndol, i Nicolae Ceaușescu n'ordenà la prohibició. Els actor principals foren Vladimir Găitan i George Mihăiţă. Els crítics consideren que el darrer d'ells hi feu el paper més important de la seva carrera. Després de l'escàndol de la prohibició, Pintilie rebé un passaport i se li permeté abandonar el país.

Representacions a l'estranger[modifica]

La prohibició de treballar a Romania el portà a la seva expatriació l'any 1975.[2] A l'estranger portà endavant una sèrie de representacions teatrals en alguns dels escenaris més importants del món. D'aquestes cal destacar-ne:

  • Théâtre National de Chaillot de París: Turandot (1974);
  • Théâtre de la Ville de París: Pescărușul (1975), Biedermann și incendiatorii (1976), Jacques sau Supunerea i Viitorul e în ouă (1977), Cei din urmă (1978), Trei surori (1979), Rața sălbatică (1981), Azilul de noapte (1983]), Arden din Kent (1984), Astă seară se improvizează (1987), Trebuie să trecem prin nori (1988), Dansul morții (1990);
  • Guthrie Theater de Minneapolis: Pescărușul (1983), Tartuffe (1984), Rața sălbatică (1988);
  • Arena Stage de Washington DC: Tartuffe (1985), Rața sălbatică (1986), Livada cu vișini (1988).

Representacions d'òpera[modifica]

En paral·lel al treball de director de teatre, també dirigí representacions d'òpera:

Llargmetratges[modifica]

El 1973 dirigí a la Televisió iugoslava la pel·lícula Salonul nr. 6, basada en la novel·la homònima d'Anton Txékhov. El 1979 filmà a Romania De ce trag clopotele, Mitică?, basat en un guió propi de l'obra D'ale carnavalului. La pel·lícula fou prohibida durant més de deu anys, fins al 1990.

Després de 1990, es repatrià i inicià una sèrie de pel·lícules a Romania durant els inicis de la dècada de 1990, els quals foren projectes antics que no pogué portar endavant per la intervenció de la censura. Totes foren coproduccions romanesofranceses. El 1998 guanyà el premi del jurat al Festival de Cinema de Venècia per la coproducció francoanglesa Terminus paradis.

Funcions de gestió i activitat social[modifica]

El 1990 fou nomenat director al l'Estudi de Creació Cinematogràfica de la Conselleria de Cultura, una posició des de la qual donà suport a pel·lícules realitzades per joves romanesos, com fou el cas de la pel·lícula de Cristi Puiu, Marfa și banii. Pintilie, tot i que tingué una presència més aviat discreta a les pantalles de TV, estigué activament implicat en aspectes de la societat civil, sent un dels principals membres del Grup pel Diàleg Social. L'únic premi com a director que acceptà a Romania fou el Premi Gopo pentru întreaga operă adjudicat durant els 2007.

Premis[modifica]

Ha estat distingit amb el Mèrit Cultural,per Ordre de grau V-a (1967) «pels destacats èxits en el camp de l'art dramàtic».[3]

Volums publicats[modifica]

Filmografia[modifica]

Com a director[modifica]

Com a guionista[modifica]

  • Prea târziu (1996)
  • Terminus Paradis (1998)
  • După-amiaza unui torționar (2001)
  • Tertium non datur (2006)
  • Colonia penitenciară sobre Franz Kafka, publicat el 1992, no posat en pantall
  • Duelul sobre A.P. Cehov, publicat el 1992, no posat en pantalls
  • Capul de zimbru sobre V. Voiculescu, publical el 2005

Com a actor[modifica]

  • Valurile Dunării (1959)

Referències[modifica]

  1. «Lucian Pintilie obituary» (en anglès). TheGuardian.com, 30-05-2018. [Consulta: 1r juny 2018].
  2. «The Pintilie Retrospective» (en anglès). RomanianCulturalCentre.org.uk. [Consulta: 1r juny 2018].
  3. Decretul nr. 1017 din 6 noiembrie 1967 al Consiliului de Stat al Republicii Socialiste România privind conferirea de ordine și medalii unor actori, regizori, pictori scenografi și tehnicieni de scenă, publicat în Buletinul Oficial nr. 96 din 7 noiembrie 1967.

Enllaços externs[modifica]