Lucio Battisti

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLucio Battisti
Sanremo 1969 Lucio Battisti.jpg
Biografia
Naixement 5 març 1943
Poggio Bustone Tradueix
Mort 9 setembre 1998 (55 anys)
Milà
Activitat
Ocupació Cantautor, cantant, compositor, productor discogràfic i arreglista
Gènere artístic Pop
Veu Tenor dramàtic
Instrument Guitarra i veu
Discogràfica Ricordi
Família
Cònjuge Grazia Letizia Veronese (1976–1998)

Musicbrainz: c0c0de23-d9c1-4776-97e0-0c2529402622
Modifica les dades a Wikidata

Lucio Battisti (Poggio Bustone, 5 de març de 1943 - Milà, 9 de setembre de 1998) va ser un cantant, compositor i multiinstrumentista italià.

Entre els més grans, influents i innovatius cantants italians de tots els temps, és considerat una de les més grans personalitats de la història de la música lleugera italiana, ja sigui com a compositor i intèrpret de la seva pròpia música, o bé com a compositor per a d'altres artistes.[1][2][3]Al llarg de la seva carrera ha venut més de 25 milions de discos.[4][5][6][7][6]La seva producció va marcar un punt d'inflexió al pop/rock italià: des d'un punt de vista estrictament musical, Lucio Battisti ha personalitzat i innovat en tots els sentits la forma de la cançó tradicional i melòdica.

Gràcies a l'associació artística amb Mogol, Battisti va rellançar temes considerats esgotats o gairebé no renovables, com ara el romanticisme i els petits esdeveniments de la vida quotidiana; va saber explorar temes també totalment nous i inusuals, de vegades polèmics, empenyent-se a si mateix fins al límit de l'experimentació pura en el successiu període de col·laboració amb Pasquale Panella.

Els seus començaments a mitjans dels anys 60 van ser com a autor de cançons per a altres artistes. Dels textos de les cançons s'encarregava el lletrista Mogol. El 1966 va gravar el seu primer senzill, Per una lira. Moltes de les seves cançons van ser gravades reiteradament per innombrables cantants i grups, italians i estrangers, com ara Mina, Paolo Meneguzzi, I Camaleonti, Patty Pravo, Dik Dik, Antonio Zabaleta, Dyango, Fedra, Ricardo Montaner, Laura Pausini, Emmanuel, etc.

Biografia[modifica]

Lucio Battisti nasqué a Poggio Bustone (RI) a les 13.30 del 5 de març de 1943 (un dia després respecte al seu col·lega i homònim Lucio Dalla), a la casa de la via Roma 40,[8] segon fill d'Alfiero, funcionari d'aranzels (1913 - 2008)[9] i Dea Battisti, mestressa de casa (1917 - 1983).[10] La família es completava amb la germana Albarita (1946 - 2003),[11] mentre el primogènit, també anomenat Lucio, havia mort el 1942, amb només dos anys d'edat.[12]

Principis[modifica]

1943-1962: infància i adolescència[modifica]

El 1947 la seva família es va traslladar a la frazione Vasche del comune de Castel Sant'Angelo,[13] sempre a la província de Rieti, i el 1950 a Roma[13]a Piazzale Prenestino 35.[14]Després d'acabar els seus estudis secundaris,[13]Lucio va demanar als seus pares que li regalessin una guitarra. L'interès per l'instrument venia donat per la influència de dos nois que vivien al seu edifici, dels quals havia sentit tocar les primeres cançons estrangeres de rock and roll arribades a Itàlia.[13]Segons les diverses versions de les primeríssimes experiències musicals de Battisti (sovint poc fiables i barrejades amb llegendes), qui li va ensenyar a tocar la guitarra fou l'electricista de Poggio Bustone, Silvio Di Carlo;[15]el que és segur, però, és que l'aproximació principal a l'instrument fou autodidacta.

L'interès en la guitarra, després del període inicial, va anar disminuint gradualment, però hi va haver un considerable retrocés en 1961. Aquesta passió el va portar a descuidar els seus estudis (que segons sembla feia a l'Istituto Tecnico Industriale Galileo Galilei),[16] fet que suscità la ira del seu pare, que, segons la lleganda, arribà a esclafar-li la guitarra al cap. Independentment de la veracitat del fet, el pare amenaçà el fill amb no firmar-li l'exempció de la lleva militar, a la qual Lucio tenia dret com a fill d'un invàlid de guerra, si no es treia el seu diploma; al final, en Lucio s'hi va escarrassar i va aconseguir el seu diploma, amb la condició que el seu pare li firmés l'exempció i li concedís els dos anys llavors previstos pel servei militar per provar a guanyar-se la vida amb la música. El pacte fou acceptat, i el juliol de 1962 Battisti es diplomà com a perit electrotècnic.[17]

1962-1966: els primers passos i la trobada amb Mogol[modifica]

Il periodo di gavetta di Battisti ebbe inizio nell'autunno del 1962, quando cominciò a suonare a Napoli con I Mattatori; la solitudine e la mancanza di soldi, sul finire dell'anno, lo portarono però alla decisione di tornare a casa. Successivamente, fece parte de I Satiri, gruppo romano che accompagnava Enrico Pianori, e che spesso suonava a Roma nel night Cabala.[18] Nello stesso locale, suonavano I Campioni, un gruppo ben più famoso che, dopo l'abbandono di Bruno De Filippi, era alla ricerca di un chitarrista. Una prima offerta fu fatta ad Alberto Radius, che però rifiutò, così il leader della band Roby Matano decise di offrire il ruolo a Battisti, che accettò entusiasticamente. Si trasferisce quindi a Milano, principale zona di attività dei Campioni, e gravita nell'ambiente che ruota attorno al club Santa Tecla, allora tempio del jazz e della nascente musica rock italiana.

Battisti vivrà tutto il resto della sua vita in Lombardia: a Milano (tornando ogni tanto a Rieti) prima nel quartiere popolare del Giambellino, poi nella zona di Città Studi esattamente in una villetta in Largo Rio de Janeiro, per trasferirsi dal 1973 al 1998 (anno della sua morte) in una villa nel residence "Il Dosso di Coroldo" a Molteno (all'epoca in Provincia di Como, ora di Lecco) in Brianza.

All'inizio del 1964, I Campioni partirono per un tour in Germania e nei Paesi Bassi, dove tra l'altro ebbero la possibilità di ascoltare alla radio musica che in Italia non veniva trasmessa.

Fu proprio Matano, che ha più volte rivendicato una sorta di "primogenitura" nella scoperta del talento di Lucio, a spronarlo a scrivere canzoni. Ne nacquero alcuni pezzi, come Se rimani con me, i cui testi erano stati scritti da Matano (ma depositati a nome di Lucio perché l'amico non era iscritto alla SIAE), che rimasero perlopiù o sconosciuti o addirittura mai pubblicati. Tuttavia, alcuni di questi pezzi furono successivamente rimaneggiati da Lucio sulla base di nuovi testi di Mogol, come Non chiederò la carità, che diverrà Mi ritorni in mente.

Il 14 febbraio del 1965, Battisti riesce ad avere un appuntamento con il discografico Franco Crepax: durante il provino, viene notato da Christine Leroux, un'editrice musicale di origine francese, arrivata a Milano negli anni sessanta, contitolare delle edizioni El & Chris. Cacciatrice di talenti per la casa discografica Ricordi, fu lei una delle prime a credere nel talento di Battisti, e fu lei a procurargli il fatidico appuntamento con l'autore Giulio Rapetti, in arte Mogol.

Riguardo a questo primo incontro con Battisti, Mogol ha raccontato di non essere rimasto particolarmente impressionato dalle canzoni che Lucio gli aveva proposto, ma di aver comunque deciso di collaborare con lui per la sua umiltà nell'ammettere i propri limiti e la voglia di fare e di migliorarsi.[19]

Nel 1966, fu lo stesso Mogol a insistere con Battisti, scettico egli stesso circa le proprie doti vocali, perché cantasse in prima persona le sue canzoni, anziché limitarsi ad affidarle ad altri artisti. Mogol dovette superare non poche resistenze presso la Ricordi, la loro casa discografica, ma alla fine, minacciando di dare le dimissioni, l'ebbe vinta.[20]

Lucio esordì come solista nel febbraio 1966 con il brano Adesso sì, portata a Sanremo dall'esordiente Sergio Endrigo e contenuto nella raccolta Sanremo '66 della Dischi Ricordi.[21] Seguì il primo 45 giri Dolce di giorno/Per una lira, con modestissimi risultati di vendite. Le due canzoni vennero poi portate al successo rispettivamente dai Dik Dik e dai I Ribelli capitanati da Demetrio Stratos. Nel circuito degli "addetti ai lavori", Per una lira si fece notare come brano fortemente innovativo nel testo e nella scrittura musicale.

Referències[modifica]

  1. «"Battisti Lucio"». A: Enciclopedia Treccani (en italià). VI appendice. 
  2. «Lucio Battisti, 55, Italian Pop Performer» (en anglès). The New York Times, 24-09-1998 [Consulta: 2 abril 2017].
  3. Reboiras, Ramón F. «Lucio Battisti, cantante italiano» (en castellà). El País, 10-09-1998 [Consulta: 2 abril 2017].
  4. «Lucio Battisti, un innovatore assoluto» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en italià). , gener/febrer 2009 [Consulta: 2 abril 2017].
  5. «Ecco tutti gli inediti di Battisti» (en italià). Corriere della Sera, 30-08-2002 [Consulta: 2 abril 2017].
  6. 6,0 6,1 «Tra album e diritti d'autore reddito di 4 miliardi l'anno» (en italià). Corriere della Sera, 10-09-1998 [Consulta: 2 abril 2017].
  7. Laffranchi, Andrea «Ecco tutti gli inediti di Battisti» (en italià). Corriere della Sera, 30-08-2002 [Consulta: 2 abril 2017].
  8. Certificat de naixement de Battisti, reportat a Tullio Lauro, Leo Turrini, Emozioni. Lucio Battisti vita mito note, Zelig editore, gener del 1995, ISBN 88-86471-05-X
  9. «Morto il padre di Lucio Battisti» (en italià). Il Messaggero, 29-11-2008 [Consulta: 2 abril 2017].
  10. Tomba de Dea Battisti, enquadrada a Emozioni - sulle tracce di Lucio Battisti. Rai 2. 14 de juliol del 2011 (00:06:37)
  11. ««Mio figlio Lucio»». TV Sorrisi e canzoni, 11-09-2003 [Consulta: 2 abril 2017].
  12. Leo Turrini (2008), pagina 5.
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 Cucco, Paolo «L'autobiografia di Lucio Battisti» (en italià). Sogno, 50, 51 i 52, 12, 19 i 26 desembre 1970 [Consulta: 2 abril 2017].
  14. Emozioni: Sulle tracce di Lucio Battisti, Rai 2, 14 de juliol de 2011, (0:12:40)
  15. Lucio Battisti è nato a Poggio Bustone
  16. «Istituto Tecnico Industriale Statale Galileo Galilei» (en italià). [Consulta: 2 abril 2017].
  17. Gianfranco Salvatore, L'arcobaleno. Storia vera di Lucio Battisti vissuta da Mogol e dagli altri che c'erano. Giunti Editore, octubre 2000, ISBN 88-09-01805-2
  18. Me and Lucio Battisti by Enrico Pianori
  19. Gianfranco Salvatore. , 2000, p. 47-48. 
  20. « Gianfranco Salvatore (2000) »
    — pagine 58-60
    (link)
  21. Error en el títol o la url.«».

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lucio Battisti Modifica l'enllaç a Wikidata