Lucio Battisti
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 març 1943 Poggio Bustone (Itàlia) |
| Mort | 9 setembre 1998 (55 anys) Molteno (Itàlia) |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer ) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantautor, productor discogràfic, arranjador, compositor, cantant, músic |
| Activitat | 1966 – |
| Gènere | Pop, pop-rock, soft rock, rhythm and blues, rock progressiu, pop llatí, música disco i synthpop |
| Veu | Tenor dramàtic |
| Instrument | Guitarra i veu |
| Segell discogràfic | Ricordi Columbia Broadcasting System Numero Uno Sony BMG |
| Família | |
| Cònjuge | Grazia Letizia Veronese (1976–1998) |
| Parella | Taryn Power |
         | |
Lucio Battisti (Poggio Bustone, 5 de març de 1943 - Molteno, 9 de setembre de 1998) va ser un cantant, compositor i multiinstrumentista italià.
Entre els més grans, influents i innovatius cantants italians de tots els temps, és considerat una de les més grans personalitats de la història de la música lleugera italiana, ja sigui com a compositor i intèrpret de la seva pròpia música, o bé com a compositor per a d'altres artistes.[1][2][3] Al llarg de la seva carrera ha venut més de 25 milions de discos.[4][5][6][7][6] La seva producció va marcar un punt d'inflexió al pop/rock italià: des d'un punt de vista estrictament musical, Lucio Battisti ha personalitzat i innovat en tots els sentits la forma de la cançó tradicional i melòdica.
Gràcies a l'associació artística amb Mogol, Battisti va rellançar temes considerats esgotats o gairebé no renovables, com ara el romanticisme i els petits esdeveniments de la vida quotidiana; va saber explorar temes també totalment nous i inusuals, de vegades polèmics, empenyent-se a si mateix fins al límit de l'experimentació pura en el successiu període de col·laboració amb Pasquale Panella.
Els seus començaments a mitjans dels anys 60 van ser com a autor de cançons per a altres artistes. Dels textos de les cançons s'encarregava el lletrista Mogol. El 1966 va gravar el seu primer senzill, Per una lira. Moltes de les seves cançons van ser gravades reiteradament per innombrables cantants i grups, italians i estrangers, com ara Mina, Paolo Meneguzzi, I Camaleonti, Patty Pravo, Dik Dik, Antonio Zabaleta, Dyango, Fedra, Ricardo Montaner, Laura Pausini, Emmanuel, etc.
Biografia[modifica]
Lucio Battisti nasqué a Poggio Bustone (RI) a les 13.30 del 5 de març de 1943 (un dia després respecte al seu col·lega i homònim Lucio Dalla), a la casa de la via Roma 40,[8] segon fill d'Alfiero, funcionari d'aranzels (1913 - 2008)[9] i Dea Battisti, mestressa de casa (1917 - 1983).[10] La família es completava amb la germana Albarita (1946 - 2003),[11] mentre el primogènit, també anomenat Lucio, havia mort el 1942, amb només dos anys.[12]
Principis[modifica]
1943-1962: infància i adolescència[modifica]
El 1947 la seva família es va traslladar a la frazione Vasche del comune de Castel Sant'Angelo,[13] sempre a la província de Rieti, i el 1950 a Roma[13] a Piazzale Prenestino 35.[14] Després d'acabar els seus estudis secundaris,[13] Lucio va demanar als seus pares que li regalessin una guitarra. L'interès per l'instrument venia donat per la influència de dos nois que vivien al seu edifici, dels quals havia sentit tocar les primeres cançons estrangeres de rock and roll arribades a Itàlia.[13] Segons les diverses versions de les primeríssimes experiències musicals de Battisti (sovint poc fiables i barrejades amb llegendes), qui li va ensenyar a tocar la guitarra fou l'electricista de Poggio Bustone, Silvio Di Carlo;[15] el que és segur, però, és que l'aproximació principal a l'instrument fou autodidacta.
L'interès en la guitarra, després del període inicial, va anar disminuint gradualment, però hi va haver un considerable retrocés en 1961. Aquesta passió el va portar a descuidar els seus estudis (que segons sembla feia a l'Istituto Tecnico Industriale Galileo Galilei),[16] fet que suscità la ira del seu pare, que, segons la lleganda, arribà a esclafar-li la guitarra al cap. Independentment de la veracitat del fet, el pare amenaçà el fill amb no firmar-li l'exempció de la lleva militar, a la qual Lucio tenia dret com a fill d'un invàlid de guerra, si no es treia el seu diploma; al final, en Lucio s'hi va escarrassar i va aconseguir el seu diploma, amb la condició que el seu pare li firmés l'exempció i li concedís els dos anys llavors previstos pel servei militar per provar de guanyar-se la vida amb la música. El pacte fou acceptat, i el juliol de 1962 Battisti es diplomà com a perit electrotècnic.[17]
Referències[modifica]
- ↑ «"Battisti Lucio"». A: Enciclopedia Treccani (en italià). VI appendice.
- ↑ «Lucio Battisti, 55, Italian Pop Performer» (en anglès). The New York Times, 24-09-1998 [Consulta: 2 abril 2017].
- ↑ Reboiras, Ramón F. «Lucio Battisti, cantante italiano» (en castellà). El País, 10-09-1998 [Consulta: 2 abril 2017].
- ↑ «Lucio Battisti, un innovatore assoluto» (
PDF) (en italià). , gener/febrer 2009, p. 6 [Consulta: 2 abril 2017]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-07-22. [Consulta: 2 abril 2017].
- ↑ «Ecco tutti gli inediti di Battisti» (en italià). Corriere della Sera, 30-08-2002 [Consulta: 2 abril 2017].
- ↑ 6,0 6,1 «Tra album e diritti d'autore reddito di 4 miliardi l'anno» (en italià). Corriere della Sera, 10-09-1998 [Consulta: 2 abril 2017].
- ↑ Laffranchi, Andrea «Ecco tutti gli inediti di Battisti» (en italià). Corriere della Sera, 30-08-2002, pàg. 40 [Consulta: 2 abril 2017].
- ↑ Certificat de naixement de Battisti, reportat a Tullio Lauro, Leo Turrini, Emozioni. Lucio Battisti vita mito note, Zelig editore, gener del 1995, ISBN 88-86471-05-X
- ↑ «Morto il padre di Lucio Battisti» (en italià). Il Messaggero, 29-11-2008. Arxivat de l'original el 5 de desembre 2014 [Consulta: 2 abril 2017].
- ↑ Tomba de Dea Battisti, enquadrada a Emozioni - sulle tracce di Lucio Battisti. Rai 2. 14 de juliol del 2011 (00:06:37)
- ↑ ««Mio figlio Lucio»». TV Sorrisi e canzoni, 11-09-2003 [Consulta: 2 abril 2017].
- ↑ Leo Turrini (2008), pagina 5.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Cucco, Paolo «L'autobiografia di Lucio Battisti» (en italià). Sogno, 50, 51 i 52, 12, 19 i 26 desembre 1970. Arxivat de l'original el 9 d’abril 2013 [Consulta: 2 abril 2017].
- ↑ Emozioni: Sulle tracce di Lucio Battisti, Rai 2, 14 de juliol de 2011, (0:12:40)
- ↑ Lucio Battisti è nato a Poggio Bustone
- ↑ «Istituto Tecnico Industriale Statale Galileo Galilei» (en italià). Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 2 abril 2017].
- ↑ Gianfranco Salvatore, L'arcobaleno. Storia vera di Lucio Battisti vissuta da Mogol e dagli altri che c'erano. Giunti Editore, octubre 2000, ISBN 88-09-01805-2
Bibliografia[modifica]
- Gianfranco Manfredi. Lato Side. Lucio Battisti - Canzoni e spartiti, marzo 1979.Plantilla:NoISBN
- Nadia Arduini. Forte editor. Lucio Battisti, dicembre 1989.Plantilla:NoISBN
- Cesare Rizzi (a cura di). Arcana Editrice. Enciclopedia del Rock italiano, novembre 1993. ISBN 88-7966-022-5.
- Tullio Lauro. Zelig editor. Emozioni. Lucio Battisti vita mito note, gennaio 1995. ISBN 88-86471-05-X.
- Luciano Ceri. edizioni Tarab. Lucio Battisti - Pensieri e parole. Una discografia commentata, maggio 1996. ISBN 88-86675-08-9.
- Gianfranco Salvatore. Castelvecchi editor. Mogol-Battisti, l'alchimia del verso cantato. Arte e linguaggio della canzone moderna, luglio 1997. ISBN 88-86232-85-3.
- Alberto Paleari. Sonzogno editor. I giardini di Lucio. Un cantautor un poeta un uomo. La sua vita, settembre 1998. ISBN 88-454-1627-5.
- Manola Mineo. Antares editor. Lucio Battisti. La vita, i grandi successi, settembre 1998.
- Nino Romano. edizioni Cà bianca. Mi ritorno in mente. La leggenda Lucio Battisti, ottobre 1998. ISBN 88-87446-01-6.
- Francesco Mirenzi. Castelvecchi editor. Battisti talk. La vita attraverso le sue parole: interviste, dichiarazioni, pensieri, ottobre 1998. ISBN 88-8210-087-1.
- Mara Queirolo. Edizioni G.E.S.. Lucio nel cuore, nell'anima. Storia di un mito, ottobre 1998.
- Andrea Mariotti. Bastogi editor. Lucio Battisti. Davanti a me c'è un'altra vita: storia di un'anima di musica, novembre 1998. ISBN 88-8185-179-2.
- Lidia Castellani. Tullio Pironti editor. Lucio Battisti. La leggenda della musica italiana, novembre 1998. ISBN 88-7937-200-9.
- Silvio Sabatini. Gremes editor. Lucio Battisti, ottobre 1998. ISBN 88-7742-335-8.
- Paolo Jachia. Giangiacomo Feltrinelli editor. La canzone d'autor italiana 1958-1997, 1998.
- Giammario Fontana. Sperling & Kupfer. Mogol. Umanamente uomo, agosto 1999. ISBN 88-87018-07-3.
- Amalia Mancini. Luigi Pellegrini editor. Lucio Battisti, l'enigma dell'esilio, maggio 1999. ISBN 88-8101-061-5.
- Alfonso Amodio. Arcana editor. Lucio Battisti. Al di là del mito, novembre 1999. ISBN 88-7966-205-8.
- Filippo Angora. Bastogi editor. Nel cuore, nell'anima. Omaggio a Lucio Battisti, febbraio 2000. ISBN 88-8185-256-X.
- Francesca Bellino. Sottotraccia editor. È ancora vivo! Lucio Battisti risorge attraverso i mezzi di comunicazione, settembre 2000. ISBN 88-86351-17-8.
- Gianfranco Salvatore. Giunti editor. L'arcobaleno. Storia vera di Lucio Battisti vissuta da Mogol e dagli altri che c'erano, ottobre 2000. ISBN 88-09-01805-2.
- Marta Tedeschini Lalli. Istituto dell'Enciclopedia Italiana. Enciclopedia Treccani - VI Appendice, alla voce "Battisti Lucio", 2000.
- Maurizio Bianco. L'autor libri editor. Emozioni. In memoria di Lucio Battisti, 2002. ISBN 88-517-0072-9.
- Francesco Mirenzi. Mare Nero editor. Battisti talk. Tutte le interviste alla stampa, radio e televisione, settembre 2002. ISBN 88-87495-66-1.
- Pino Casamassima. De Ferrari editor. Lucio Battisti. Il mio canto libero, ottobre 2002. ISBN 88-7172-450-X.
- Roberto Matano. Ciliegia bianca editor. A Robè… Lucio Battisti: la nascita di un mito, ottobre 2002. ISBN 88-900180-4-6.
- Roberto Matano. Edizioni Piemme. Battisti - Così è nato il sogno, settembre 2003. ISBN 88-384-7993-3.
- Alfonso Amodio. Editori Riuniti. Lucio Battisti. Innocenti evasioni. Una bio-discografia illustrata, settembre 2003. ISBN 88-359-5431-2.
- Francesca Bellino. Elleu editor. Non sarà un'avventura. Lucio Battisti e il jazz italiano, marzo 2004. ISBN 88-7476-239-9.
- Marco Rossi. Ibiskos editor. Battisti-Mogol - Tradizione spirituale ed esoterismo, marzo 2005. ISBN 88-546-0277-9.
- Igino Domanin. Pequod editor. Gli ultimi giorni di Lucio Battisti, 2005.Plantilla:NoISBN
- Francesco Marchetti. Zona editor. Dieci canzoni per te. Raccontare Lucio Battisti, 2006. ISBN 88-89702-42-7.
- Cesare Montalbetti. Rizzoli editor. Lucio nelle fotografie di Cesare Monti, giugno 2007. ISBN 978-88-17-01604-9.
- Renzo Stefanel. Arcana editor. Ma c'è qualcosa che non scordo. Lucio Battisti - gli anni con Mogol, novembre 2007. ISBN 978-88-7966-370-0.
- Ivano Rebustini. Arcana editor. Specchi opposti. Lucio Battisti - gli anni con Panella, novembre 2007. ISBN 978-88-7966-399-1.
- Autori vari. Arcana editor. Enciclopedia del rock italiano, 2007.
- Francesco Marchetti. Sperling & Kupfer editor. Lucio Battisti. Due ragazzi attraversano l'estate, marzo 2008. ISBN 88-6061-222-5.
- Franz Di Cioccio. Giunti editor. Sulle corde di Lucio, giugno 2008. ISBN 88-09-05841-0.
- Jeff Aliprandi. Fratelli Frilli Editori. Lucio Battisti. La luce dell'estetica, 2008. ISBN 88-7563-378-9.
- Leo Turrini. Mondadori editor. Battisti. La vita, le canzoni, il mistero, 2008. ISBN 978-88-04-58144-4.
- Claudio Sabelli Fioretti. Aliberti editor. Il mio amico Lucio Battisti - Intervista a Mogol, settembre 2008. ISBN 978-88-7424-342-6.
- Umberto Piancatelli. Barbera editor. La vera storia di Lucio Battisti, novembre 2008. ISBN 978-88-7899-257-3.[Enllaç no actiu]
- Luciano Ceri. Coniglio editor. Pensieri e parole. Lucio Battisti: una discografia commentata, novembre 2008. ISBN 978-88-6063-161-9.
- Anna Maria Chiarello. Valentino editor. Lucio Battisti - Emozioni ischitane, dicembre 2008. ISBN 88-87642-26-5.
- Renzo Stefanel. No Reply editor. Anima latina, marzo 2009. ISBN 88-89155-39-6.
- Lisa Tibaldi. Zona editor. La canzone del sole. Una storia di trecce bionde, occhi azzurri e innocenza perduta, maggio 2009. ISBN 978-88-6438-003-2. Arxivat 2011-07-22 a Wayback Machine.
- Francesco Mirenzi. Coniglio editor. Battisti talk. Tutte le interviste alla stampa, radio e televisione, maggio 2009. ISBN 978-88-6063-183-1.
- Enrico Casarini. Coniglio editor. Insieme Mina Battisti. 1972: il duetto a Teatro 10 e la fine del sogno italiano, giugno 2009. ISBN 978-88-6063-200-5.
- Teodoro Forcellini. Scipione editor. Battisti contro De André. Il più grande malinteso della musica italiana, gennaio 2010. ISBN 88-8364-143-4.
- Michele Neri. Coniglio editor. Lucio Battisti - Discografia mondiale. Tutte le canzoni, le produzioni, le collaborazioni, marzo 2010. ISBN 978-88-6063-099-5.
- Donato Zoppo, La canzone progressiva, in Paolo Talanca, Nudi di canzone, Arezzo, Editrice Zona, 2010.
- Giovanni Tangorra. Santeramo musica. Pop, Delta Sound & Classica, giugno 2010.
- Renato Marengo. Coniglio editor. Lucio Battisti: la vera storia dell'intervista esclusiva, novembre 2010. ISBN 978-88-6063-241-8.
- Donato Zoppo. Aereostella. Amore, libertà e censura. Il 1971 di Lucio Battisti, abrile 2011. 9788896212196. ISBN 88-96212-19-7.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lucio Battisti |