Lucio del Valle

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:55, 3 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLucio del Valle y Arana
Lucio del Valle.jpg
Retrat de Lucio del Valle, vers el 1860
Biografia
Naixement2 de març de 1815
Madrid
Mort17 de juliol de 1874(1874-07-17) (als 59 anys)
Madrid
Dades personals
FormacióUniversitat Central de Madrid
Activitat
OcupacióEnginyeria
Membre de
Premis

Lucio del Valle y Arana (Madrid, 2 de març de 181517 de juliol de 1874), va ser un enginyer de camins i arquitecte del segle XIX.[1][2]

Va projectar i dirigir importants obres públiques com la Carretera Madrid-València; l'abastament d'aigües a Madrid (Canal d'Isabel II); la gran reforma de la Puerta del Sol (Ensanche de la Puerta del Sol), o els fars metàl·lics del Delta de l'Ebre que van entrar en servei l'l de novembre de 1864.[1]

Tota la seua carrera professional la va fer per a l'Estat. Ocupà el càrrec de Director de l'Escola de Ingenieros de Caminos.[1]

A la Universitat de València realitzen una exposició sobre la seva obra del 7 de desembre de 2015 al 21 de febrer de 2016.[3] En 1859 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals i en 1861 hi va ingressar amb el discurs Influencia de las Ciencias Exactas y Naturales en las Artes de la Construcción y más particularmente en aquéllas en que figura el hierro como principal elemento de trabajo.[4]

Els fars del Delta de l'Ebre

Delta de l'Ebre (Sant Carles de la Ràpita) – J. Martínez Sánchez i J. Laurent; Far metàl·lic de la Banya (1867).

Entre les seves obres més representatives s'han de recordar els tres fars metàl·lics del Delta de l'Ebre: el Far de Buda, el Far del Fangar i el Far de la Banya. Els dos primers van construir-se al litoral del per llavors terme municipal de Tortosa i el darrer al terme de Sant Carles de la Ràpita. El Far de Buda amb els seus 50 metres d’alçada, va convertir-se en el més alt del món en el seu gènere. L'l de novembre de 1864 van entrar tots tres en servei.

Els fars metàl·lics de la costa de l'Ebre van ser adjudicats a John Henderson Porter (1824-1895) de Birmingham (Anglaterra). Des de l'estiu de 1990 el Far de la Banya, reconstruït al Port de Tarragona, va tornar a entrar en funcionament.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Martínez Vázquez de Parga, Rosario. «Biografia Lucio del Valle». [Consulta: 5 maig 2014].
  2. Lucio del Valle 1815-1874, de Mª del Mar Merino, a la revista Ambienta: La revista del Ministerio de Medio Ambiente, ISSN 1577-9491, Nº. 16, 2002, pàg. 71-72 Disponible en línia [1] (consulta 26 gener 2016)
  3. Fotografia y obra pública. Paisajes de la Modernidad. Lucio del Valle, 1815-1874. ISBN 9788437098685
  4. Biografia al web de la RAC

Enllaços externs


Precedit per:
Pedro Miranda Maya
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Sciences.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 12

1859-1874
Succeït per:
Hilario Nava y Caveda