Lucrècia (Roma)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La violació de Lucrècia segons Ticià

Lucrècia és una figura llegendària en la tradició romana. Segons la versió de Titus Livi sobre l'adveniment de la República, el darrer rei de Roma Luci Tarquini el Superb, que va regnar entre el 535 i el 510 aC, tenia un fill indomable anomenat Tarquini. Després de molts intents infructuosos de seduir-la, Tarquini va violar Lucrècia. Després, Lucrècia va reunir la seva família, els va explicar el que havia passat, i se suïcidà.

Tot mostrant el cos sense vida de Lucrècia, el seu parent Luci Juni Brut va incitar el poble de Roma a revoltar-se. La dinastia dels Tarquins es va veure obligada a fugir a Etrúria i la monarquia que sustentaven fou substituïda per la República Romana.

Representacions[modifica | modifica el codi]

La violació i suïcidi de Lucrècia han estat objecte de múltiples representacions en les arts plàstiques, incloent-hi obres de Ticià, Rembrandt, Dürer, Rafael, o Botticelli.

En la poesia, la història de Lucrècia és narrada al poema de Geoffrey Chaucer The Legend of Good Women (1380). William Shakespeare també publicà un poema el 1594 titulat La violació de Lucrècia, i menciona el personatge a Titus Andrònic.

Sant Agustí utilitzà la figura de Lucrècia a La ciutat de Déu per defensar l'honor de les dones cristianes que havien estat violades al saqueig de Roma i no havien comès suïcidi. I a la Divina Comèdia de Dant, Lucrècia apareix als llimbs entre els virtuosos que visqueren abans de Crist.

Benjamin Britten estrenà el 1946 la seva obra La violació de Lucrècia

En teatre ha conegut diferents versions. Joan Ramis va escriure la seva Lucrècia el 1769. I Magí Sunyer en publicà una versió actualitzada el 2006. En francès destaca l'obra Lucrèce, de Jean Giraudoux (1953).

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lucrècia (Roma)