Lucrècia Maria d'Este
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 16 desembre 1535  Ferrara (Itàlia) | ||
| Mort | 1598 (62/63 anys) Ferrara (Itàlia) | ||
| Sepultura | Corpus Domini Monastery (en)  Tomb of Lucrezia d'Este, Duchess of Urbino (en) Sala del Coro (en) | ||
| Religió | Catolicisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | aristòcrata | ||
| Altres | |||
| Títol | Duquessa | ||
| Família | Este | ||
| Cònjuge | Francesco Maria della, II Rovere | ||
| Pares | Hèrcules II d'Este i Renata de França | ||
| Germans | Anna d'Este Eleonora d'Este Lluís d'Este Alfons II d'Este | ||
 | |||
Lucrècia Maria d'Este (italià: Lucrezia d'Este) (Ferrara, 16 de desembre de 1535 - Ferrara, 1598) fou una membre de la Casa d'Este, princesa de Mòdena i Ferrara, que va esdevenir duquessa consort d'Urbino.
Biografia
[modifica]Va néixer el 16 de desembre de 1535 a la ciutat de Ferrara,[1] capital del ducat del mateix nom, sent la quarta filla del duc Hèrcules II d'Este i Renata de França. Era neta per línia paterna d'Alfons I d'Este i Lucrècia Borja, i per línia materna del rei Lluís XII de França i Anna de Bretanya. Així mateix fou germana gran del duc Alfons II d'Este i d'Anna d'Este. Lucrezia va rebre el nom de la seva àvia paterna.[2][3]
Núpcies i descendents
[modifica]Lucrècia va romandre soltera durant molt de temps. A 35 anys, va acceptar casar-se amb, va acceptar casar-se amb Francesco Maria della Rovere, príncep hereu d'Urbino, de vint anys. La decisió de la princesa de casar-se era pels interessos de la seva família. L'objectiu principal del matrimoni continuava sent evitar l'absència d'un hereu masculí dins de la branca principal de la Casa d'Este; aquesta absència requeriria la devolució dels seus dominis als Estats Pontificis. El duc Alfons II, germà de Lucrècia, no va tenir descendència tot i haver-se casat dues vegades. L'únic agnat proper que podia succeir-lo era el seu cosí Cèsar d'Este, marquès de Montecchio, l'únic fill legítim d'Alfons d'Este, al seu torn fill il·legítim (però més tard legitimat) del duc Alfons I. Així, se suposava que la unió matrimonial entre les cases d'Este i Della Rovere havia de testificar el suport mutu entre les dues dinasties si calia.[4][5]
El 18 de febrer de 1570 va tenir lloc la cerimònia del casament a Ferrara, després de la qual la parella va partir cap a Pesaro. Com a dot, Lucrezia va rebre la quantitat de 150.000 ducats. La relació de la recentment coronada princesa d'Urbino amb el seu sogre era bona. El duc Guidobaldo II della Rovere no va interferir en les aficions de la seva nora per la poesia, la música i les representacions teatrals. Quan, després de la mort del seu pare el 28 de setembre de 1574, Francesco Maria II della Rovere es va convertir en el nou duc d'Urbino, Lucrezia es va convertir en la duquessa consort d'Urbino. La seva relació amb el seu jove marit sempre va ser difícil: sense dubtar-ho, el duc va assenyalar que el fet de no tenir fills era culpa de Lucrezia a causa de la seva vellesa, tot i que ell mateix l'havia infectat amb sífilis.[4][5]
D'aquesta unió no tingueren fills i per la infelicitat de la parella es concedí el divorci i anul·lació el 1576, adduint la gran diferència d'edat entre els dos esposos.[5]
A la seva separació retornà a Ferrara. En els darrers anys de la seva vida, Lucrezia va patir problemes de salut. Va morir a Ferrara el 12 de febrer de 1598 a seixanta-dos anys. Va ser enterrada a la necròpolis d'Este, al monestir de Corpus Domini, juntament amb els seus germans, pares i avis.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Carpinello, 1988, p. 12.
- ↑ «Èste, Lucrezia d'» (en italià). Enciclopedia on line. www.treccani.it. [Consulta: 3 setembre 2020].
- ↑ Williams, 2004, p. 65.
- 1 2 Accorsi, Sara. «Le grandi donne L'altra "metà" degli Estensi» (en italià). La Nuova Ferrara: giornale, 31-12-2007. Arxivat de l'original el 27 July 2020. [Consulta: 3 setembre 2020].
- 1 2 3 Minelli, Marina. 101 storie di regine e principesse che non ti hanno mai raccontato — XXV. Lucrezia d'Este (1534—1598). La disgraziata duchessa di Urbino (en italià). LXIV. Roma: Newton Compton Editori, 2012 (Saggistica). ISBN 978-8-85-414409-5.
- ↑ Carpinello, 1988, p. 285.
Bibliografia
[modifica]- Apparuti, Giorgio. Paolo Vasco Ferrari. Ducato di Modena et Reggio 1598—1859: lo Stato, la corte, le arti (en italià). Modena: Artioli, 2007. ISBN 978-8-87-792109-3.
- Capponi, Gaetano. Sulla causa finora ignota delle sventure di Torquato Tasso (en italià). Firenze: Pezzati, 1846.
- Carpinello, Mariella. Lucrezia d'Este: duchessa di Urbino (en italià). Milano: Rusconi, 1988. ISBN 978-8-81-823019-2.
- Chiappini, Luciano. Gli Estensi: mille anni di storia (en italià). Ferrara: Corbo, 2001. ISBN 978-8-88-269029-8.
- Scifoni, Felice. Dizionario biographie universelle (en italià). Firenze: D. Passigli, 1842.
- Tonelli, Luigi. Tasso. Torino: Paravia, 1935.
- Williams, George L. Papal Genealogy: The Families and Descendants of the Popes. Jefferson, N.C.: McFarland, 2004. ISBN 978-0-78-642071-1.
