Lucrècia Tornabuoni

De Viquipèdia
Infotaula de personaLucrècia Tornabuoni
Ghirlandaio - lucreziatornabuoni.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 juny 1427 Modifica el valor a Wikidata
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 març 1482 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBasílica de San Lorenzo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaTornabuoni (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugePere I de Mèdici Modifica el valor a Wikidata
FillsNannina de MèdiciMaria di Piero de MèdiciJulià de MèdiciLorenzo de MèdiciBlanca de Mèdici Modifica el valor a Wikidata
ParesFrancesco Tornabuoni (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Nanna di Niccolo di Luigi Guicciardini (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansGiovanni Tornabuoni (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Coa fam ITA tornabuoni.jpg Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 5356696 Modifica el valor a Wikidata

Lucrècia Tornabuoni (Florència, República de Florència, 22 de juny de 1425-íd. 25 de març de1482[1]) fou una poeta i noble italiana i una influent assessora política durant el segle xv. Va tenir una influència política important durant el domini del seu marit i després del seu fill, Llorenç el Magnífic.

Orígens familiars[modifica]

Va néixer el 1425 a la ciutat de Florència i fou filla de Francesco Tornabuoni; de ben jove, es relacionà amb personatges de la talla de Luigi Pulci i Agnolo Poliziano.

Connectada per naixement a dues de les famílies italianes més poderoses de l'època, els Tornabuoni i els Guicciardini, es va casar el 3 de juny de 1444 a la ciutat de Florència amb Pere I de Mèdici, fill de Cosme de Mèdici el Vell i Contessina de Bardi, fet que l'emparentà amb una altra de les famílies més poderoses d'Itàlia, cosa que li va fer estendre el seu propi poder i influència.[2] 

D'aquesta unió nasqueren:

Al costat del seu espòs educà els seus fills en l'art humanístic, inculcant-los els ideals de bellesa del Renaixement.[3] Així mateix, buscà l'aliança amb famílies adinerades i ben posicionades, com per exemple la família Orsini, i casà el seu fill Llorenç amb Clarice Orsini.[1]

També va treballar per donar suport a les necessitats dels pobres a la regió, afavorint diverses institucions. Va ser patrona de les arts i autora de poemes i obres de teatre.[2]

Madonna del Magnificat, obra de Sandro Botticelli (Galleria degli Uffizi, Florència). Hi observem Lucrècia Tornabuoni vestida de marededeu i envoltada dels seus fills

Obra escrita[modifica]

Lucrècia va descriure en les seves cartes enviades des de la seva residència de Roma al seu espòs la mentalitat de la gent de l'època, els mèrits i defectes del seu marit, així com una descripció acurada del comerç. Així mateix, també exposà en aquestes cartes la situació de la dona en aquells moments: observà l'àmplia llibertat que tenien les dones florentines de l'època.

Ella va versificar llibres tant de l'Antic com del Nou Testament, i va compondre diverses laudes que es van orientar a la música. En les seves obres més narratives, tracta freqüentment la difícil qüestió de com ser una dona cristiana en un món de comerç i de guerra, no sorprenent per a una dona que va assolir pietat i demostrar un fort contingut empresarial. Així mateix destaca per la seva obra en sonets.[2]

Morí el 25 de març de 1482 a la ciutat de Florència, i fou enterrada a la basílica de Sant Llorenç d'aquesta ciutat.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Tomas, Natalie R. The Medici Women: Gender and Power in Renaissance Florence. Routledge, 2003 (Women and Gender in the Early Modern World). ISBN 0754607771. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Milligan, Gerry. «Lucrezia Tornabuoni». Oxford Bibliographies, 2011. [Consulta: gener 2020].
  3. Pernis, Maria Grazia; Adams, Laurie. Lucrezia Tornabuoni De Medici and the Medici Family in the Fifteenth Century. Nova York: Peter Lang Publishing, Inc., 2006. ISBN 978-0820476452. 

Enllaços externs[modifica]