Lucía Lijtmaer
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1977 (46/47 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, escriptora, traductora |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
| Lloc web | lucialijtmaer.net |
 | |
Lucía Lijtmaer (Buenos Aires, 1977) és una escriptora i periodista d'origen argentí.[1][2]
Ha publicat les cròniques Quiero los secretos del Pentágono (2015),[3] No tenías casi nada que ponerte (2016)[4] i els assaigs Yo también soy una chica lista (2017),[5] Cultura en tensión, conjuntament amb altres autors (2016),[6] i Ofendiditos, la criminalización de la protesta (2019).[7] Escriu habitualment a El País, El Periódico de Catalunya, i col·labora a RAC 1. És comissària del festival de guerrilla i cultura feminista "Princesas y DarthVaders" i codirigeix amb Isa Calderón el late night "Deforme Semanal",[1][2] un programa cultural i polític mensual on analitzen l'actualitat des d'una perspectiva crítica i feminista.[8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Lucía Lijtmaer». Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «Lucía Lijtmaer». Revista Idees. Centre d'Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat de Catalunya, Núm. 47, 2019 [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ Fernández, Laura «"Quiero los secretos del Pentágono". Lucía Lijtmaer se sumerge en el lado oscuro de la red y lo cuenta todo en un 'gonzo' periodístico sin desperdicio editado por Capitán Swing». El Mundo, 12-03-2015 [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ Peirano, Marta «Lucía Lijtmaer: "El desclasamiento 'hacia arriba' exige no mirar atrás". "Casi nada que ponerte" ha sido una de las grandes revelaciones de la Feria del Libro, un libro inaudito, de prosa intoxicante, que mariposea con los géneros, los lugares y la identidad». Eldiario.es, 09-06-2016 [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ Serra, Laura «Lucía Lijtmaer: “No és casual que ‘feminazi’ hagi calat com a insult i és terrorífic”. La periodista ha publicat ‘Yo también soy una chica lista’, un assaig en defensa del feminisme». Diari ARA, 03-06-2017 [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ Lenore, Víctor «Los conflictos invisibles de la cultura: precariedad, nocilla y derrota social Un libro colectivo, "Cultura en tensión", desvela las batallas ocultas de sectores como la música, el periodismo o el activismo antisistema». El Confidencial, 09-02-2016 [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ Gonzales Obando, Diana «“Las amenazas no pueden justificarse desde la libertad de expresión”. En "Ofendiditos" (Anagrama, 2019) Lucía Lijtmaer analiza la criminalización de la protesta en redes sociales y a los personajes acusados de querer promover una “nueva moral”.». El Comercio, 19-01-2020 [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ «Isa Calderón i Lucía Lijtmaer. Primera Persona 2017». Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). [Consulta: 28 juliol 2020].