Ludopatia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula malaltiaLudopatia
Home jugant a una màquina escurabutxaques, que pot crear addicció modifica
Tipustrastorn del control d'impulsos, addicció conductual, trastorn lligat a la gestió dels diners i problema social Modifica el valor a Wikidata
Especialitatpsiquiatria i psicologia clínica Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Tractamentpsicoteràpia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10F63.0
CIM-9312.31 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM606349 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus001520 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0030662 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:12399 Modifica el valor a Wikidata

La ludopatia és una alteració progressiva del comportament per la qual un individu sent una incontrolable necessitat de jugar, menyspreant qualsevol conseqüència negativa. Es tracta d'una addicció.

Diagnòstic[modifica]

La ludopatia és un trastorn reconegut per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) en la Classificació internacional de malalties de l'any 1992. No obstant això, aquesta no va ser la primera vegada que, com categoria diagnòstica i amb el nom de Joc Patològic, es va reflectir en els àmbits professionals.

Ja en 1980 apareix en el Manual Diagnòstic i Estadístic (DSM III). Per a detectar casos de Joc Patològic en població normal (normalment amb la finalitat de conèixer la prevalença i incidència del problema) s'utilitzen diversos instruments estadístics com el South Oaks Gambling Screen o l'Escala Breu de Detecció de Joc Patològic.

Per diagnosticar una ludopatia, el subjecte ha de tenir un mínim de cinc comportaments dels següents

  • pensament recurrent sobre el joc
  • augment del temps passat jugant
  • irritació o angoixa si no es juga
  • ús del joc per evadir-se dels problemes de la vida real
  • intent de recuperar els diners perduts tornant a jugar de manera compulsiva
  • mentides a altres sobre el joc
  • actes il·legals per aconseguir diners per jugar
  • afectació en les seves relacions personals
  • demanar diners als propers per jugar o pagar deutes de joc

Conseqüències[modifica]

Tan forta pot ser la dedicació al joc que l'alimentació, sexe o relacions socials passen a constituir una mica secundari. El jugador compulsiu és manejat per un impuls incontrolable per a acceptar riscos, fet que va minant tota la seva vida. En moltes ocasions, el jugador ha de recórrer a activitats il·legals o contra la seva pròpia naturalesa per a obtenir els diners que escapa de les seves mans. També presenta un elevat risc de cometre suïcidi.

Bibliografia[modifica]

  • González Ibáñez, Ángeles. Joc patològic: una nova addicció. Barcelona: Tibidabo Edicions, 1988, p. 156. ISBN 9788486421410.  .

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ludopatia