Ludovica Mosca Bencini

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLudovica Mosca Bencini
Biografia
Naixement1953 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: f2124054-e6f0-48d4-902c-297b6cf8ec45 Modifica el valor a Wikidata

Ludovica Mosca Bencini (París, 1953) és una pianista i pedagoga italiana resident a Catalunya.[1] Artista multidisciplinària, també és ballarina, coreògrafa i professora especialitzada en dansa barroca, concertista de castanyoles i pintora.[2][3][4]

Biografia[modifica]

Nascuda a París de pares italians, des de molt petita s'inicià en la música i la dansa. Estudià la carrera de piano al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona amb els professors Guillem Garganta, Pere Vallribera i Enric Casals.[5][6] Becada per la Fundació Agustí Pedro i Pons de Barcelona i pel fons Alex de Vries de Bèlgica, es perfeccionà al Real Conservatori de Música d'Anvers amb Frèdéric Gevers. Continuà els estudis a París amb Alain Motard, assistí a cursos d'especialització amb Jörg Demus, Jos Van Immerseel, Rosalyn Tureck, Jordi Savall, G.Hadjinikus i Sergiu Celibidache. Amplià coneixements sobre Haydn i el classicisme amb el músicòleg H.C.Robins Landon. També estudià guitarra amb Gracià Tarragó i direcció d'orquestra amb Antoni Ros-Marbà.[2]

Sempre ha compaginat els concerts amb la pedagogia. Ha treballat en Conservatoris i Escoles de música.[7][8][9] Imparteix cursos de mestratge i dona conferències a Espanya i a l'estranger que van des de Couperin, Scarlatti, Rameau, Bach i Haydn,[10][11][12] fins a la música del segle XX, improvisació, relaxació corporal i memòria musical.[13]

Ha estrenat a Espanya la Sonata, d'Elliott Carter i For Christian Wolff, de Morton Feldman[14] i a Mèxic la versió original a dos pianos d'Els Planetes, de Gustav Holst, amb Emilio Lluis Puebla.[15] Ha participat en nombrosos enregistraments per a la RNE,[16] la Televisió Belga i TV3 i té una extensa discografia de piano i castanyoles.[2]

Va ser guardonada amb el premi de la Fundació Alex de Vries de Bèlgica per la seva interpretació de la Rapshody in blue de George Gershwin amb l'orquestra filarmònica d'Anvers.[2] Durant més d'una dècada formà el duo de pianos Contrast amb Manuel Camp, fusionant estils tan diferents com el barroc i el jazz. Aquest treball quedà recollit en quatre CD.[17] També ha col·laborat assíduament amb el violoncel·lista Iñaki Etxepare,[18] amb qui va enregistrar la Integral per a piano i violoncel de Gaspar Cassadó i Violoncello castañolero[19][20][21]

Com a pedagoga, és autora de la nova edició Urtex, analitzada i comentada, de les obres de Johann Sebastian Bach per a teclat (edició Boileau),[22] les 25 peces de Mozart i les Sis sonates per a piano del Pare Narcís Casanoves i Bertran.[23]

Coreògrafa, ballarina i concertista de castanyoles,[24][25] participa en espectacles i classes magistrals arreu d'Espanya, Europa, Estats Units i Àsia. Investigadora i promotora de la dansa barroca,[26] el 2014 va presentar a Praga, en col·laboració amb artistes txecs, el projecte Fandango, per a dos clavicèmbals, ball i castanyoles.[27][28]

Com a pintora ha realitzat diverses exposicions individuals i col·lectives d'Aquarel·la i obra gràfica original.[4]

Referències[modifica]

  1. ↑ Ràdio, Catalunya. «Solistes - Conversa amb la pianista Ludovica Mosca». [Consulta: 13 maig 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Ludovica Mosca – Escola Luthier de Música». [Consulta: 22 abril 2022].
  3. ↑ Perez, Léa «Royannais : des rencontres autour de la musique et des danses anciennes» (en francès). Journal Soud Ouest -TV7, 07-03-2021. ISSN: 1760-6454.
  4. ↑ 4,0 4,1 Laran, Pedro «La Pictorica musicalidad de Ludovica Mosca». Diari de Terrassa, 2000.
  5. ↑ Fulquet, Josep Maria. «Pere Vallribera, homenatge al mestre». [Consulta: 22 abril 2022].
  6. ↑ «Ludovica Mosca con P. Vallribera y E. Casals, y en · PDF fileLuthier - Música y Danza, l’escola de músics y Escuela de Música JPC, del Curso de Música Contemporánea de Sitges, - [PDF Document]» (en castellà). [Consulta: 22 abril 2022].
  7. ↑ García Pérez, J. «[Serenates al Barri Gòtic. Ludovica Mosca, un ferm valor i una pianista magnífica]». Diari Avui, 1985.
  8. ↑ «[Ajuntament de Manresa - Acta de la sessió plenària extraordinaria del 6 setembre 1985 Foli n.1918 - Personal docent del Conservatori Municipal de Música de Manresa - Sra. Ludovica Mosca.]». [Consulta: 28 abril 2022].
  9. ↑ Lund, Susan «Mosca performance is brilliant». Montrose Daily Press (Colorado), 08-11-1989, pàg. 7.
  10. ↑ «LUDOVICA MOSCA / CLASE MAGISTRAL BACH “OVERTURE NACH FRANZÖSISCHER ART” – Centro de Estudios Pianísticos» (en anglès americà). [Consulta: 26 abril 2022].
  11. ↑ «Músicos checos se inspiraron en el baile barroco con Ludovica Mosca» (en castellà), 14-05-2014. [Consulta: 26 abril 2022].
  12. ↑ «Ludovica Mosca / Conferencia / Hablemos de Bach. Invenciones y Sinfonías: danzas "ocultas"». [Consulta: 30 abril 2022].
  13. ↑ Palos, Santi «[Cultura y espectáculos. Ludovica Mosca concertista y profesora piano, experta en música contemporánea]». Diari de Terrassa, 17-07-2010, pàg. 19.
  14. ↑ Polanco, Luis «[La trompetilla de palacios. Música y tiempo, ejes de "For Chistian Wolf" de Felman, a cargo del duo Mosca-Zolian]». El Periodico, 1989.
  15. ↑ «Concierto España-México con Ludovica Mosca y Emilio Lluis». [Consulta: 4 maig 2022].
  16. ↑ Soutelo, Rudesindo; Carter, Elliott; Mosca, Ludovica. «Ludovica Mosca», 1992. [Consulta: 13 maig 2022].
  17. ↑ Blaya, Carles «Bach i Jazz es fusionen en el nou CD de Manuel Camp i Ludovica Mosca». Regió 7, 2000.
  18. ↑ Olivo, Demetrio «[Cultura - Conservatorio. Dueto Iñaki Etxepare-Ludovica Mosca, Un "Master" con carisma y también concierto.]». La voz de Michoacan / México, 16-07-2004, pàg. 11.
  19. ↑ «Iñaki Etxepare-Ludovica Mosca: ‘Integral' de Gaspar Cassadó’». [Consulta: 29 abril 2022].
  20. ↑ «Autores - Editorial de Música Boileau» (en castellà). [Consulta: 29 abril 2022].
  21. ↑ «Fusión original» (en espanyol europeu), 30-05-2009. [Consulta: 4 maig 2022].
  22. ↑ «ludovica mosca - Iberlibro» (en castellà). [Consulta: 28 abril 2022].
  23. ↑ Bertran, Narcís Casanoves i; Mosca, Ludovica. 6 sonates per a piano. L'Abadia de Montserrat, 1997. ISBN 978-84-7826-835-1. 
  24. ↑ «Dijous, 31 octubre, 19:30h | MOSCA-CUELLAR DUET – Danses, vestits i costums | Saló d’Art Miquel Llobet Casal Can Travi – BARCELONA | Miquel Llobet». [Consulta: 4 maig 2022].
  25. ↑ «El so de les castonyoles embolcallen l’orgue», 07-09-2017. [Consulta: 13 maig 2022].
  26. ↑ ibiza, L. f A. |. «Popurrí de música clásica, cetrería, baile y malabares» (en castellà), 11-05-2014. [Consulta: 13 maig 2022].
  27. ↑ «Proyecto checo-español Fandango se abre camino en Praga» (en castellà), 07-05-2014. [Consulta: 29 abril 2022].
  28. ↑ «“Muchos bailarines no saben que el ballet viene de la danza barroca”, dice la polifacética Ludovica Mosca | Dos Mundos» (en anglès). [Consulta: 29 abril 2022].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ludovica_Mosca_Bencini&oldid=32481131»