Ludvig Mathias Lindeman

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLudvig Mathias Lindeman
Lindeman Ludvig Mathias.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 novembre 1812 Modifica el valor a Wikidata
Trondheim Modifica el valor a Wikidata
Mort11 març 1887 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Christiania Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentVår Frelsers gravlund (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, músic, musicòleg, pedagog musical i folk song collector (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat1846 Modifica el valor a Wikidata –
AlumnesOle Severin Aavatsmark Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue i orgue Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsPeter Brynie Lindeman Modifica el valor a Wikidata
PareOle Andreas Lindeman Modifica el valor a Wikidata
GermansFrederik Christian Lindeman i Jacob Andreas Lindeman Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 2cc6bf8d-412a-4281-b6c5-ba89c2b7741f Discogs: 2919766 IMSLP: Category:Lindeman,_Ludvig_Mathias Modifica els identificadors a Wikidata

Ludvig Mathias Lindeman (Trondheim, 28 de novembre de 1812 Christiania, 11 de març de 1887) fou un compositor, organista i folklorista noruec pertanyent a la Lindeman (nissaga de músics) (tercer fill) d'Ole.

Des de 1839 ocupà el càrrec d'organista en la mateixa església on havia desenvolupat la seva funció els seus germans grans. També fou violoncel·lista del teatre de Cristiania i professor molt apreciat en el seminari teològic. De l'escola fundada el 1894, junt amb el seu fill Peter Brynie, sorgí el 1894 el Conservatori de Música d'Oslo, on tingueren entre els seus nombrosos alumnes a la que més tard seria una reconeguda pianista Agathe Backer-Grøndahl i el compositor Christian Sinding.[1]

Autor de preludis i fugues per a orgue, de Lieder (en els que s'inspiraren, entre d'altres E. Grieg i J. Svendsen), elaborà un nou Koralbog, aprobad el 1877. A més va compondre cantates i cors de notable interès. Desenvolupà alts càrrecs oficials i fou un estimat concertista a la seva pàtria i en d'altres països, com Anglaterra.

Bibliografia[modifica]

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1053/54. (ISBN 84-7291-226-4)