Ludvig Mathias Lindeman
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 novembre 1812 ![]() Trondheim ![]() |
Mort | 11 març 1887 ![]() Christiania ![]() |
Sepultura | Vår Frelsers gravlund (en) ![]() ![]() |
Activitat | |
Ocupació | Compositor, músic, musicòleg, pedagog musical i folk song collector (en) ![]() ![]() |
Activitat | 1846 ![]() |
Alumnes | Ole Severin Aavatsmark ![]() |
Instrument | Orgue i orgue ![]() |
Família | |
Fills | Peter Brynie Lindeman ![]() |
Pare | Ole Andreas Lindeman ![]() |
Germans | Frederik Christian Lindeman i Jacob Andreas Lindeman ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() |
Ludvig Mathias Lindeman (Trondheim, 28 de novembre de 1812 – Christiania, 11 de març de 1887) fou un compositor, organista i folklorista noruec pertanyent a la Lindeman (nissaga de músics) (tercer fill) d'Ole.
Des de 1839 ocupà el càrrec d'organista en la mateixa església on havia desenvolupat la seva funció els seus germans grans. També fou violoncel·lista del teatre de Cristiania i professor molt apreciat en el seminari teològic. De l'escola fundada el 1894, junt amb el seu fill Peter Brynie, sorgí el 1894 el Conservatori de Música d'Oslo, on tingueren entre els seus nombrosos alumnes a la que més tard seria una reconeguda pianista Agathe Backer-Grøndahl i el compositor Christian Sinding.[1]
Autor de preludis i fugues per a orgue, de Lieder (en els que s'inspiraren, entre d'altres E. Grieg i J. Svendsen), elaborà un nou Koralbog, aprobad el 1877. A més va compondre cantates i cors de notable interès. Desenvolupà alts càrrecs oficials i fou un estimat concertista a la seva pàtria i en d'altres països, com Anglaterra.
Bibliografia[modifica]
- Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 714. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1053/54. (ISBN 84-7291-226-4)