Ludwig Andreas Feuerbach

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ludwig Feuerbach)
Infotaula de personaLudwig Andreas Feuerbach

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Ludwig Feuerbach Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 juliol 1804 Modifica el valor a Wikidata
Landshut (Sacre Imperi Romanogermànic) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 setembre 1872 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Nuremberg (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaJohannisfriedhof Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Religiócap valor Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversity of Erlangen (en) Tradueix - filosofia, anatomia (1826–1828)
Universitat Humboldt de Berlín - filosofia (1824–1826)
Universitat de Heidelberg - teologia evangèlica (1823–1824)
Universitat d'Erlangen-Nuremberg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballJoves Hegelians, filosofia de la religió, ètica, epistemologia i antropologia filosòfica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióantropòleg, teòleg, crític de les religions, escriptor, filòsof, professor d'universitat, apicultor Modifica el valor a Wikidata
PeríodeFilosofia del segle XIX Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversity of Erlangen (en) Tradueix, Privatdozent (1829–) Modifica el valor a Wikidata
MovimentAteisme i Idealisme alemany Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeBertha Löw (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParePaul Johann Anselm von Feuerbach Modifica el valor a Wikidata
GermansJoseph Anselm Feuerbach, Karl Wilhelm Feuerbach, Friedrich Feuerbach i Eduard August Feuerbach Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Lloc webludwig-feuerbach.de Modifica el valor a Wikidata
iTunes: 304574726 Goodreads author: 85920 Find a Grave: 20924547 Project Gutenberg: 44096 Modifica el valor a Wikidata

Ludwig Andreas Feuerbach (Landshut, Alemanya, 28 de juliol de 1804–Rechenberg, Alemanya, 13 de setembre de 1872) va ser un filòsof alemany, antropòleg, biòleg i crític de la religió. És considerat el pare intel·lectual de l'humanisme ateu contemporani, també denominat ateisme antropològic. Interpreta que la idea de la immortalitat és una creació humana i constitueix la llavor de l'antropologia de la religió.[1]

Biografia[modifica]

Ludwig Andreas Feuerbach va néixer a Landshut, Baviera, el 1804, fill de Paul Johann Anselm von Feuerbach. Va estudiar teologia a Heidelberg però, decebut amb els seus mestres, es va traslladar a Berlín.[2] En aquesta mateixa ciutat va ser deixeble d'Hegel. Si bé al principi va estar molt influenciat per ell, ràpidament va criticar la ideologia del seu mestre seguint dos eixos que van ser els fonaments del seu pensament: la concepció antropològica de tota religió i la crítica materialista de tot pensament especulatiu. Feuerbach es va presentar públicament com a oponent d'Hegel el 1839, amb el seu article "Per a una crítica de la filosofia hegeliana" publicat en els Anals francoalemanys.

El seu caràcter crític sobre la religió no li va permetre exercir la docència fins a la revolució de 1848, quan, reclamat pels seus alumnes d'Heidelberg, va ensenyar durant un semestre la seva teoria de la religió. Feuerbach es va convertir en el mestre del pensament dels joves hegelians. Sobretot va tenir influència en Marx i Engels, encara que aquests, posteriorment, se separarien del seu materialisme en obres com les Tesis sobre Feuerbach (1845) i La ideologia alemanya (1846).

Entre les obres de Feuerbach destaquen: Pensaments sobre la mort i la immortalitat (1830), on nega l'existència de Déu i d'una altra vida, Crítica de la filosofia d'Hegel (1839), L'essència del cristianisme (1841) i Principis fonamentals de la filosofia del futur (1843).

El 1870 es va afiliar al Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD).

Va morir el 1872 a Rechenberg, prop de Nuremberg (Alemanya).

Crítica a Hegel[modifica]

Feuerbach veu en la filosofia d'Hegel una teologia camuflada. Considera que la teoria hegeliana que la realitat és definida per la Idea, l'Esperit Absolut, etc., només constitueix una expressió de la doctrina teològica segons la qual la natura és creada per Déu. Feuerbach, en canvi, afirma que la teologia s'ha de reduir a antropologia, és a dir, Déu és un pensament de l'ésser humà. L'essència de Déu és l'essència de l'ésser humà.

Teoria de la religió[modifica]

L'any 1841, Feuerbach publica L'essència del cristianisme, obra amb la qual es convertirà en un referent per a l'esquerra hegeliana, representada, entre d'altres, pel teòleg David Friedrich Strauss, qui en la seva obra La vida de Jesús considerava que els evangelis eren relats mítics.

La seva filosofia s'inicia en discussió oberta amb la teologia. A diferència d'Hegel, va entendre que la filosofia és completament independent de la religió i que la seva tasca és criticar la religió i no fonamentar-la. Instal·la l'ésser humà com a eix del seu pensament i, per tant, a l'antropologia.

És hereu de la tradició humanista. Revitalitzant i ampliant el pensament de Xenòfanes de Colofó, sosté que els anhels, les pretensions i les idees religioses són una característica específica de l'ésser humà, per la qual cosa la religió quedaria inscrita en l'antropologia, la qual ha d'explicar-la.

L'evolució del pensament de Feuerbach es posa de manifest en la frase següent:

« El meu primer pensament fou Déu, el segon fou la raó i el tercer i últim, l'home.[3] »

Les seves concepcions fonamentals en termes de crítica a la religió es poden reduir a aquestes fórmules:

« La religió és la reflexió, el reflex de l'essència humana en si mateixa.

(...) Déu és per a l'home el contingut de les seves essències i idees més sublims, és el seu llibre genèric, en el qual escriu els noms dels seus éssers més estimats.[4]

»

Per a Feuerbach, l'ésser humà ha realitzat el mateix camí: primer va crear Déu i més tard va entendre que el seu coneixement no era res més que un esglaó en el propi coneixement de l'ésser humà.

En considerar a Déu una creació humana, nega la seva existència de la manera en la qual ho concep la teologia cristiana. També nega l'idealisme, que pretén reemplaçar l'home real -corporal i sensible- per l'esperit i la raó.

Per a Feuerbach, per tant, no és Déu qui ha creat als éssers humans a la seva imatge sinó, al revés, els éssers humans qui han creat a Déu, projectant en ell la seva imatge idealitzada. Els éssers humans atribueixen a Déu les seves qualitats i reflecteixen en ell els seus desitjos no realitzats. Així, alienant-se, donen origen a la seva divinitat. Però, per què ho fan? L'origen d'aquesta alienació es troba en l'ésser humà mateix. Allò que l'ésser humà necessita i desitja, però que no pot aconseguir immediatament, ho projecta en Déu. La paraula Déu té pes, serietat i sentit immanent en boca de la necessitat, la misèria i la privació.

També diu que contra el que pogués creure's, els déus no han estat inventats pels governants o els sacerdots, que es valen d'ells, sinó pels éssers humans que pateixen. Déu és el ressò del nostre crit de dolor.

Feuerbach qualifica de gir decisiu de la història al fet que l'home reconegui obertament que la consciència de Déu no és més que la consciència de l'espècie. Homo homini deus est (l'home és déu per a l'home).

Creu que com més engrandeix l'ésser humà a Déu, més s'empobreix a si mateix. L'ésser humà projecta en un ésser ideal (irreal) les seves qualitats, negant-les-hi a si mateix. D'aquesta manera, reserva per a si el que en ell hi ha de més baix i no es considera res enfront del Déu que ha creat.

Concepte d'alienació[modifica]

De la seva crítica a la religió es desprèn el concepte d'alienació, potser el més influent de la seva obra. Parteix d'una inversió dels termes: el subjecte pel predicat. Déu no crea a l'ésser humà. És l'ésser humà qui crea a Déu projectant-se i projectant en ell els seus millors atributs. És, llavors, simplement un producte de l'ésser humà. Però aquest producte es torna aliè al seu productor i el domina. Les propietats de l'ésser humà s'alienen en Déu. L'objecte apareix amb vida pròpia i domina al subjecte. Per a Feuerbach, aquesta alienació estava en la consciència humana, i un simple acte de la mateixa podia resoldre-la.

Influència del seu pensament en altres autors[modifica]

El materialisme crític de Feuerbach tindria un efecte profund tant en el pensament de Richard Wagner,[5] Max Stirner i Bakunin com en les teories de Karl Marx i Friedrich Engels i, en general, en tot el denominat materialisme històric. No obstant això, en les Tesis sobre Feuerbach, Marx critica la visió exclusivament teòrica de Feuerbach que fa recaure en l'individu la consciència humana quan aquesta té un component social que inevitablement porta a plantejar-se a què respon i com funciona. Sobre el concepte d'alienació de Feuerbach, Marx el reprèn i l'amplia en els seus Manuscrits econòmics i filosòfics de 1844. Per a Marx, l'alienació humana no es troba solament en el pla de la consciència, sinó en el pla real. Diu que l'ésser humà s'aliena en el treball, i per resoldre aquesta alienació es necessiten accions pràctiques, és a dir, una filosofia de la praxi.

Obres principals[modifica]

Entre les obres de Feuerbach, cal destacar Pensaments sobre la mort i la immortalitat (1830), Crítica de la filosofia de Hegel (1839), L'essència del cristianisme (1841) i Principis fonamentals de la filosofia del futur (1843).

Referències[modifica]

  1. Savater, Fernando, La vida eterna, Ariel, 2007, ISBN 978-84-344-5309-8,p.67
  2. Löwith, Karl. De Hegel a Nietzsche: La quiebra revolucionaria del pensamiento en el siglo XIX. Katz Editores, 2008, p. 102-105. 
  3. Fragmente zur Charakteristik meines philosophichen curriculum vitae en Gesammelte Werke X, Berlín, 1971, p. 178
  4. Feuerbach, Ludwig, La esencia del cristianismo, Capítol VI, http://www.antorcha.net/biblioteca_virtual/filosofia/esencia/6.html Capítol VI en Biblioteca virtual Antorcha]
  5. Rose, Paul Lawrence. Wagner: Race and Revolution. Yale University Press, 1996. 

Bibliografia[modifica]

  • Ludwig Feuerbach: Sämtliche Werke in 10 Bänden. Leipzig: Otto Wigand, 1846–1866. (alemany)
  • Ludwig Feuerbach: Werke in sechs Bänden, hrsg. von Erich Thies. Frankfurt: Suhrkamp, 1975-1976. ISBN 3-518-07418-0, etc. (alemany)
  • Alfred Schmidt: Feuerbach o la sensualidad emancipada. Madrid: Taurus, 1975. ISBN 84-306-1129-0 (castellà)