Lugal-Zage-Si

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dominis de Lugalzagesi cap al 2350 aC

Lugal-Zage-Si (Lugal-zag-ge4-si) fou un rei d'Umma que va exercir breument l'hegemonia sobre Sumer cap al 2350 aC. La cronologia curta el situa entre 2296 i 2271 aC. És considerat l'únic rei de la tercera dinastia d'Uruk, ja que va arribar a l'hegemonia quan havia conquerit el tron en aquesta ciutat.[1]

El seu pare es deia Babu i era lumah (un càrrec religiós) de la deessa Nisaba, molt venerada a Umma i protectora de la ciutat. Lugalzagesi va ocupar també aquest càrrec i en un moment donat va usurpar el poder reial a la ciutat. Els reis d'Umma, com a altres ciutats, es titulaven "ensi"

Va atacar Lagash i en va destruir els temples, cosa que el rei Urukagina de Lagash esmenta com a crims en una inscripció, i acusa a la deessa Nisaba. Sembla deduir-se de la inscripció que els atacs es van perllongar algun temps fins que Lagash va ser conquerida. Això va establir el poder hegemònic d'Umma, que seguidament va conquerir Uruk. Lugalzagesi es va titular llavors "Rei d'Uruk i del país de Sumer". També hauria conquerit Kish de mans d'Ur-Zababa.

En una inscripció esmenta els títols religiosopolítics de les ciutats que dominava, bé per conquesta bé submissió: així es titula gran sacerdot del déu Ana d'Uruk, ensi del déu Enlil de Nippur, gran visir del déu Su'en (Sin) d'Ur (que és el déu accadià Nanna) i governador del déu Utul de Larsa. Se sap que governava també Adab i Eridu. Va obrir vies comercials amb el Mediterrani i l'ensi Meskigala d'Adab en fa esment en una inscripció quan parla de la importació de fusta des el país muntanyós del cedres, potser el Líban o el Taurus Oriental. Aquesta incursió és considerada poc més que una ràtzia pels moderns historiadors, però en tot cas la inscripció marca per primer cop el que els sumeris consideraven la vora occidental del món.[2] En la inscripció diu que "Enlil" li havia concedit totes les terres entre el mar superior i l'inferior (entre la Mediterrània i el golf Pèrsic).[2] No obstant anteriorment Lugal-Ane-Mundu d'Adab ja havia arribat a la Mediterrània i les muntanyes del Taure o el Líban però això resulta de documents no contemporanis.

La llista de reis sumeris li assigna un període de 25 anys (algunes còpies diuen 34).[3] El poder de Lugalzagesi va acabar després de ser derrotat en 34 batalles per Sargon d'Accad després del 2338 aC. Segons les versions babilònies tardanes, Sargon va fer presoner a Lugalzagesi després de destruir les muralles d'Uruk, i el va portar lligat pel coll al temple de Nippur. Sargon s'hauria titulat "rei legitim" de Kish perquè no considerava legítim per aquest estat a Lugalzagesi.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Middle East & Africa to 1875». Sanderson Beck, 1998-2004. [Consulta: 2006-11-27].
  2. 2,0 2,1 Crawford, Harriet E.W. Sumer and the Sumerians. Cambridge University Press, 2004. ISBN 0521533384. Page 33.
  3. 259ff. (The Electronic Text Corpus of Sumerian Literature).