Vés al contingut

Luigi Cremona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLuigi Cremona
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Antonio Luigi Gaudenzio Giuseppe Cremona Modifica el valor a Wikidata
7 desembre 1830 Modifica el valor a Wikidata
Pavia (Regne de Llombardia-Venècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juny 1903 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Roma (Regne d'Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Ministre d'Educació Pública del Regne d'Itàlia
1r juny 1898 – 29 juny 1898
 Nicolò GalloGuido Baccelli 
President Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL
1893 – 1903
 Arcangelo ScacchiStanislao Cannizzaro 
Comissari Biblioteca Nacional Central de Roma
1880 – 1881 – Domenico Gnoli 
Senador del Regne d'Itàlia
1879 – 1903 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Pavia (1849–1853) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiFrancesco Brioschi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeometria algebraica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, catedràtic, polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Roma La Sapienza (1877–1879)
Escola d'Enginyeria de Roma (1873–1877)
Politècnic de Milà (1867–1873)
Universitat de Bolonya (1860–1867) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enEnginyeria civil Modifica el valor a Wikidata
AlumnesDomenico Montesano Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Grau militarsergent Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera guerra d'independència italiana Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralGiuseppe Veronese, Eugenio Bertini i Giovanni Guccia Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeElisa Ferrari
Anna Maner Müller
ParesGaudenzio Cremona i Teresa Andreoli
GermansTranquillo Cremona Modifica el valor a Wikidata
Premis

Luigi Cremona Luigi Cremona (Pavia, 7 de desembre de 1830 - Roma, 10 de juny de 1903) va ser un matemàtic i polític italià.

Vida i obra

[modifica]

La mort del seu pare quan només tenia 11 anys no va impedir que tingués estudis suficients per ingressar a la universitat de Pavia. Però el 1848, l'esclat de la primera guerra d'independència italiana ho va trastocar tot: Cremona, fervent nacionalista, va enrolar-se en el Batalló de la Itàlia Lliure per combatre contra l'exèrcit austríac. Amb el grau de sergent, va estar defensant Venècia fins a la seva caiguda l'estiu de 1849;[1] quan torna a Pavia, rep la notícia de la mort de la seva mare. El seu germà, Tranquillo, va ser un conegut pintor del moviment Scapigliatura.[2]

A partir de 1849 reprèn els seus estudis sota l'ensenyament d'Antonio Bordoni i, sobre tot, de Francesco Brioschi[3] fins que el 1853 obté el seu doctorat amb una tesi de mecànica clàssica.[4] Els primers anys després de la seva graduació van ser difícils perquè els governants austríacs impedien el seu nomenament per a cap càrrec docent important per les seves idees polítiques i va fer de professor a l'ensenyament secundari a diferents poblacions. En aquesta època va conèixer i va fer amistat amb els matemàtics Eugenio Beltrami i Felice Casorati i amb polítics com la família Cairoli, Giosuè Carducci o Gtancesco Magni.[5] També va ser l'època de les seves primeres publicacions en geometria.

Recordatori de Cremona com instaurador i primer director de l'escola d'enginyers de Roma.

El 1856 era professor titular del Institut de Cremona i, a partir de 1859, d'un institut de Milà, on no hi roman gaire temps perquè el 1860 és nomenat per ocupar la nova càtedra de geometria superior de la universitat de Bolonya.[6][7] Probablement, aquest temps a Bolonya sigui el seu període més creatiu.[8] El 1867, Brioschi el crida per ocupar-se del curs de geometria superior del Politecnico de Milà.

Finalment, el 1873 és cridat a Roma per a reorganitzar i dirigir la nova escola d'enginyers de la Universitat de Roma La Sapienza.[9] Aquesta tasca el tindrà ocupat fins al 1879 quan és nomenat senador del Regne d'Itàlia; a partir d'aquesta data s'acaba la seva producció científica perquè es dedica plenament a la política, arribant a ser fins tot Ministre d'Ensenyament Públic (encara que només durant trenta dies degut a la complicada situació política italiana).[10]

El 1880 va ser comissionat per a reorganitzar la Biblioteca Nacional Central de Roma.[11]

Mètode de Cremona

[modifica]

Luigi Cremona fou el creador del mètode que porta el seu nom (a vegades anomenat Mètode de Cremona-Maxwell) per a resoldre de forma gràfica problemes de forces estàtiques, com per exemple en el càlcul de les forces en la construcció de bigues.[12] Tot i així, un treball posterior de Robert Henry Bow, va convertir el mètode en obsolet.[13]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Luigi Cremona» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Greitzer, Samuel. «Hirst, Thomas Archer» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 30 abril 2017].
  • Bottazzini, Ugo; Rossi, Lauro. «Cremona, Luigi» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1984. [Consulta: 30 abril 2017].
  • Brigaglia, Aldo; Di Sieno, Simonetta. «Archivio Luigi Cremona» (en italià). Centro Interuniversitario per la Comunicazione e l'Apprendimento Informale della Matematica. [Consulta: 30 abril 2017].