Vés al contingut

Luis Alberto Lacalle

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLuis Alberto Lacalle Herrera
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 juliol 1941 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
  36è President de l'Uruguai
1 de març de 1990 – 1 de març de 1995
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de la República Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAdvocat i periodista
PartitPartit Nacional
Membre de
Família
CònjugeMaría Julia Pou Brito del Pino
FillsLuis Alberto Lacalle Pou Modifica el valor a Wikidata
ParesCarlos Pedro Lacalle Nuñez Modifica el valor a Wikidata  i María Hortensia de Herrera Uriarte Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Llista

Luis Alberto Lacalle (de) Herrera (Montevideo, 13 de juliol de 1941) és un advocat, periodista i polític uruguaià. Va ser president de la República Oriental de l'Uruguai entre 1990 i 1995. Net del polític uruguaià Luis Alberto de Herrera, està casat amb María Julia Pou Brito del Pino, amb qui té tres fills, Pilar, Juan José i Luis Alberto, actual diputat de la República pel Partit Nacional.

Biografia

[modifica]

Va estudiar dret a la Facultat de Dret i Ciències Socials de la Universitat de la República i des de 1961 va exercir la professió de periodista. El 1971 va ser elegit diputat pel Partit Nacional (Blanc), en el qual militava des dels disset anys. Va ocupar el càrrec fins i tot el cop d'Estat del 27 de juny de 1973. Quan es va restaurar la democràcia el 1984 va ser elegit senador, i vicepresident del Senat el 1987. Va ser elegit president de l'Uruguai el 26 de novembre de 1989, càrrec que va assumir l'1 de març de 1990 per al quinquenni 1990-1995.

Durant el seu govern va implementar el programa del lliure mercat, sent cofundador del Mercosur, junt amb els seus col·legues de Brasil, Paraguai i Argentina, el qual va ser constituït pel tractat d'Asunción el 26 de març de 1991. El 1992 la seva política econòmica va rebre el rebuig popular, en un referèndum en el que no va ser acceptat el seu programa de privatitzacions.

El 1999, després de vèncer en les eleccions internes del Partit Nacional (en castellà, Partido Nacional) a Juan Andrés Ramírez, va repetir la seva candidatura a la presidència, però alguns dirigents blancs (entre ells el mateix Ramírez) el van acusar d'haver tolerat la corrupció durant el seu mandat, quedant en tercer lloc amb el 22,3% dels sufragis. En les eleccions internes de 2004 va resultar derrotat per Jorge Larrañaga, qui es va presentar com a candidat únic del partit. Actualment Lacalle és líder del sector nacionalista denominat "Herrerisme".

Finalment, el 2009 es va presentar novament com a candidat a la presidència, acompanyat, en aquesta oportunitat, per Jorge Larrañaga.

Ministres

[modifica]
MinisteriNomPeríode
InteriorJuan Andrés Ramírez1990-1993
Raúl Iturre1993-1994
Ángel María Gianola1994-1995
Defensa NacionalMariano Brito1990-1993
Daniel Hugo Martins1993-1995
Ricardo Otoneli1995
Relacions ExteriorsHéctor Gross Espiell1990-1993
Sergio Abreu1993-1995
Economia i FinancesEnrique Braga1990-1992
Ignacio de Posadas1992-1995
Daniel Hugo Martins1995
Educació i CulturaGuillermo García Costa1990-1992
Antonio Mercader1992-1995
Salut PúblicaAlfredo Solari1990-1991
Carlos Delpiazzo1991-1992
Guillermo García Costa1992-1995
Treball i Seguretat SocialCarlos Cat1990-1991
Álvaro Carbone1991-1993
Ricardo Reilly1993-1995
Habitatge, Ordenació Territorial

i Medi Ambient

Raúl Lago1990-1992
José María Mieres Muró1992
Manuel Antonio Romay1992-1995
Ramaderia, Agricultura i PescaÁlvaro Ramos1990-1993
Pedro Saravia1993-1994
Gonzalo Cibils1994-1995
Indústria, Energia i MineriaAugusto Montesdeoca1990-1992
Eduardo Ache1992-1994
Miguel Ángel Galán1994-1995
Transport i Obres PúbliquesWilson Elso Goñi1990-1993
Juan Carlos Raffo1993-1994
José Luis Ovalle1994-1995
TurismeJosé Villar1990-1994
Mario Amestoy1994-1995
Secretari de la PresidènciaPablo García Pintos1990-1995
Prosecretari de la PresidènciaAugusto Durán Martínez1990-1995