Luis Andrés Edo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLuis Andrés Edo
Biografia
Naixement 9 de setembre de 1925
Casp Aragó
Mort 14 de febrer de 2009(2009-02-14) (als 83 anys)
Barcelona Catalunya
Es coneix per Militant de Defensa Interior i Grupo Primero de Mayo
Activitat
Ocupació Militant de la CNT
Obra
Localització dels arxius
Modifica les dades a Wikidata

Luís Andrés Edo (7 de novembre de 1925 - 14 de febrer de 2009) va ser un historiador i militant del moviment anarcosindicalista espanyol de la CNT.

Primers anys[modifica]

Nascut a Casp, on era fill d'un guàrdia civil i de família tradicional catòlica, es va traslladar aviat per Barcelona i va ser educat a l'Escola Nova Unificada, on va viure l'onada revolucionària contra el cop d'estat del 18 de juliol de Franco i també les privacions i bombardeigs de la Guerra Civil.[1]

Activisme durant la dictadura[modifica]

Edo passar molts anys a la presó o a l'exili durant el franquisme. El seu primer empresonament va ser al castell de Figueres en 1947 després de negar-se a fer el servei militar, va escapar a França i va ser detingut l'any següent en el seu retorn clandestí al país. Va tornar a escapar i es va exiliar.

En la seva creació després de la reunificació congrés de 1961, va formar part de la Defensa Interior de la CNT, creada per practicar la lluita armada contra el règim franquista. El 28 d'octubre de 1966 fou detingut amb quatre militants més del Grupo Primero de Mayo acusats del segrest del cap de les forces armades dels Estats Units a Espanya, Norman C. Gillette, i de planejar e segrest del president argentí exiliat a Espanya Juan Domingo Perón. El 4 de juliol de 1967 fou condemnat a nou anys de presó. Fins al 1974 fou confinat a les presons de Carabanchel, Sòria i Segòvia on va escriure La corriente. En aquell temps va conèixer altres presoners antifranquistes com Stuart Christie[2] Després d'una breu estada a París (1972-1974) va tornar a Espanya, però va ser novament detingut l'1 de maig de 1974, i va romandre a la presó fins a l'amnistia de 1976. Mentre estava a la presó va idear un sistema per mantenir als presoners informats de les notícies i organitzar protestes i accions de solidaritat.

Últims anys[modifica]

Després de la restauració de la democràcia, el 26 de febrer de 1976 es va refundar la CNT a Catalunya amb Edo en el Comitè Regional. Va treballar com a Secretari General i Director del diari Solidaridad Obrera. Posteriorment Edo va treballar en la transmissió de coneixements de la història i els mètodes del moviment llibertari espanyol. Va ser considerat com un vincle vital amb la CNT prefranquista i va morir d'un atac de cor el 14 de febrer del 2009.

Obres publicades[modifica]

  • La Corriente. la Fundació d’Estudis Llibertaris i Anarcolindicalistes. 
  • La CNT en la encrucijada. Aventuras de un heterodoxo, 2006. ISBN 84-96495-14-0. 

Referències[modifica]

  1. Antoni Segura, Luís Andrés Edo, histórico anarquista, El Pais, 15 February 2009 available online
  2. Meltzer, Albert. «IX: The Iberian Liberation Council; How the Thames was Lost». A: I Couldn't Paint Golden Angels. Edinburgh: AK Press, 1996, p. 164. ISBN 1-873176-93-7. 

Fonts[modifica]

Enllaços externs[modifica]