Luis Eduardo Aute

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLuis Eduardo Aute
Aute recogida premio.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Luis Eduardo Aute Gutiérrez Modifica el valor a Wikidata
13 setembre 1943 Modifica el valor a Wikidata
Manila (Filipines) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 abril 2020 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Camp de treballPintura, literatura, cinema i escultura Modifica el valor a Wikidata
OcupacióCantant, artista i compositor de cançons Modifica el valor a Wikidata
ActivitatDes del 1966
GènerePoesia, trova i pel·lícula d'animació Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu i guitarra Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficSony BMG, Ariola, RCA-Victor, Virgin
Premis

Lloc webluiseduardoaute.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0042574 Allocine: 192588 Allmovie: p307481
Musicbrainz: 35542d25-c761-49fa-a402-f752c5789517 Songkick: 184989 Discogs: 672512 Allmusic: mn0000313356 Modifica els identificadors a Wikidata

Luis Eduardo Aute Gutiérrez-Rapide (Manila, 13 de setembre del 1943 - Madrid, 8 d'abril de 2020),[1][2] fill de Gumersindo Aute i Junquera, nascut al carrer Girona, 97 de Barcelona l'any 1903,[3] català; i d'Amparo Gutierrez-Rapide filipina d'ascendència espanyola, fou un autor i intèrpret de llengua castellana. Començà a escriure cançons i a enregistrar-les l'any 1967, tot i que trigà molts anys a actuar en públic. Va viure a Barcelona i parlava força bé el català. El 1967 publicà un disc amb versions en català de dos dels seus primers èxits: «Aleluya nº 1» i «Roig damunt el negre». Al seu doble disc en directe Entre amigos (1983), cantà en català un fragment de la cançó de Serrat «Paraules d'amor». El 1989 participà en el concert de Pi de la Serra al Palau de la Música Catalana amb la «Cançó mansa», tema del cantant català. Cal afegir que un dels temes del seu doble CD en castellà i anglès del 1998 Aire/Invisible, concretament el titulat «Ché, que mal», dedicat a un amic valencià desaparegut, incorporà diversos fragments cantants en català.[4] El 2009 va participar en el disc de La Marató de TV3 amb una versió en català de «Streets of Philadelphia» de Bruce Springsteen titulada «Els carrers de Filadèlfia».[5] Aquest mateix any Joan Isaac adapta al català amb l´ajut de Miquel Pujadó dotze clàssics de Aute al disc Auteclàssic.[6][7] El 2010 el disc Intemperie conté la cançó «Somnis de la plaça Rovira» escrita íntegrament en català per Aute. La cançó «Atenes en Flames» del mateix disc Intemperie ha estat recentment adaptada i musicada en català per Joan Isaac. El 2014 va publicar amb l´editorial Pigmalion Poesía un cançoner amb totes les cançons escrites per ell (més de quatre-centes) amb algunes modificacions de les lletres originals que titula Claroscuros y otros pentimentos.[8]

El febrer de 2016 el poeta i escriptor gadità Luis Garcia Gil (biogràf de Serrat i de Joan Isaac entre d´altres) analitza rigorosament i cançó per cançó la seva obra en el seu llibre Aute, un lienzo de canciones.[9] En març de 2016 va guanyar el premi de poesia de l´Equador Poeta de Dos Hemisferios i també va publicar el seu poemari editat per Espasa es Poesía El sex(to) animal en un gènere de poesia inventat pel mateix Aute: «els poemigas».[10][11] Té publicats més de deu llibres de poesia. Va ser pintor, escultor, i va dirigir també pel·lícules d'animació com Un perro llamado Dolor, que va optar als Goya l'any 2001. A finals del 2017 va reunir tota la seva poesia en un sol llibre, Toda la poesía, en l'editorial Espasa es Poesía.[12][13]

Discografia[modifica]

  • 1968 - Diálogos de Rodrigo y Gimena
  • 1968 - 24 Canciones Breves
  • 1973 - Rito
  • 1974 - Espuma
  • 1975 - Babel
  • 1976 - Sarcófago
  • 1977 - Forgesound
  • 1978 - Albanta
  • 1979 - De Par en Par
  • 1980 - Alma
  • 1981 - Fuga
  • 1983 - Entre Amigos
  • 1984 - Cuerpo a Cuerpo
  • 1985 - Nudo
  • 1986 - 20 Canciones de Amor y un Poema Desesperado
  • 1987 - Templo
  • 1989 - Segundos Fuera
  • 1991 - Ufff!
  • 1992 - Slowly
  • 1993 - Mano a Mano
  • 1994 - AnimalUno (Disc i llibre)
  • 1995 - Alevosía
  • 1998 - Aire/Invisible
  • 2003 - Alas y Balas
  • 2003 - Auterretratos Vol. 1
  • 2005 - Auterretratos Vol. 2
  • 2006 - Días de Amores'
  • 2007 - "El desenterrador de vivos" (disc i llibre)
  • 2007 - A día de hoy
  • 2007 - Humo y azar ( disc i concert en dvd)
  • 2008 - Auterretratos vol.3
  • 2009 - Auteclàssic (en català)
  • 2010 - Intemperie
  • 2012 - El niño que miraba el mar
  • 2018 - De la luz y la sombra
  • 2018 - Aute canta a Oroza (Disc i llibre)

Poemaris[modifica]

  • La matemática del espejo (Edició Ángel Caffarena, Màlaga, 1975)
  • Canciones y poemas (Demófilo, 1976)
  • La liturgia del desorden (Hiperión, Madrid, 1978)
  • Canciones (Hiperión, Madrid, 1980. Edició revisada, 1988)
  • Templo de carne (1986)
  • Canciones 2 (Hiperión, Madrid, 1991)
  • animaLuno (Editorial El Europeo/Allegro, Madrid, 1994). Disc-llibre.
  • animaLdos (Plaza/Janés, Madrid, 1999). Llibre-vídeo.
  • Cuerpo del delito. Canciones (1966-1999) (Celeste, Madrid, 1999)
  • Volver al agua. Poesía completa (1970-2002) (Sial, Colección Contrapunto, Madrid, 2002)
  • animaLtresD (Siruela, 2005)
  • animaLhada (Siruela, 2005)
  • animaLhito (Siruela, 2007)
  • No hay quinto aniMaLo (Siruela, 2010)
  • Claroscuros y otros pentimentos (Pigmalión, 2014)
  • El sexto animal ( Espasa es Poesía, 2016)
  • Toda la poesía ( Espasa es Poesía, 2017)

Filmografia[modifica]

  • Senses (curtmetratge, 1961)
  • Días de viejo color (1967)
  • Minutos después (curtmetratge, 1970)
  • Chapuza 1 (1971)
  • A flor de piel, (curtmetratge, 1975)
  • El vivo retrato
  • La viuda andaluza (1976), compositor.
  • Los viajes escolares (1976), compositor.
  • Esposa y amante (1977), compositor.
  • In Memoriam (1977), compositor.
  • Mi hija Hildegart (1977), compositor.
  • ¡Arriba Hazaña! (1978), compositor.
  • El hombre de moda (1980), compositor.
  • El muro de las lamentaciones, (curtmetratge, 1986).
  • La pupila del éxtasis (1989)
  • Un perro llamado Dolor (2001), com a director.
  • Delirios de amor (1986), com a director i guionista.
  • El niño y el basilisco (2012)
  • Tras Nazarín, el eco de una tierra en otra tierra (2015), com a actor i compositor.[14]
  • Vincent y el giraluna (2015)

Exposicions de pintura[modifica]

Individuals[modifica]

  • 1960: Galería Alcón, Madrid
  • 1962: Galería Quixote, Madrid
  • 1963: Galería Grin-gho, Madrid
  • 1964: Galería Juárez, Palm beach, Florida. Galería Grin-gho, Madrid
  • 1966: Galería Juárez, Palm Beach, Florida. Galería Juárez, Los Ángeles, California. Galería Syra, Barcelona
  • 1968: Galería Quixote, Madrid
  • 1971: Galería Cultart, Madrid
  • 1972: Diputación provincial de Màlaga
  • 1973: Galería Tupac, Madrid
  • 1974: Galería Internacional de Arte, Madrid. Galería Estiarte, Madrid
  • 1975: Galeria Matisse, Barcelona. Sala d'exposició de La Ciudadela, Pamplona
  • 1980: Galería Faunas, Madrid
  • 1983: Pasión. Galería Kreisler Dos, Madrid. Galería Serrallonga, Barcelona
  • 1984: Galería Joan de Serrallonga, Barcelona
  • 1985: Museo de Albacete
  • 1986: «Templo». Galería Kreisler Dos, Madrid. Museo Municipal de Bellas Artes, Santander
  • 1987: Galería D, Barcelona
  • 1989: Galería El Foro, Pozuelo de Alarcón, Madrid. Casa de Cultura, Majadahonda, Madrid
  • 1991: Can Sisteré, Santa Coloma de Gramanet, Barcelona
  • 1992: Galería Dadá, Granada
  • 1993: Sala d'Art de la Universitat de Màlaga. Sala Garibay, Kutxa, Donostia
  • 1994: Sala d'Art Josep Bages, Torres Muntadas, Barcelona
  • 1995: Galería Moriarty, Madrid. Sala Vinçon, Barcelona
  • 1996: Taller Mayor 28, Madrid. Galeria Viciana, València. Galería Aurora, Múrcia
  • 2004: «Aute. Transfiguraciones». Sala de exposiciones de Santo Domingo, Salamanca
  • 2004: «Fusión. Aute Tránsito 1951-2001». Museo de Huesca.
  • 2005: «Aute-tránsito». Centro Buñuel de Calanda (Terol)
  • 2008: «Transfiguraciones». Museo de Bellas Artes. La Habana, Cuba
  • 2008: «Intercambio de fluidos». Galería Sharon-Art (Lleó)

Col·lectives[modifica]

  • 1960: II Certamen Juvenil de Arte, Madrid (Medalla de Plata)
  • 1965: Bienal de Zaragoza. Les arts en Europe, Brussel·les. Biennale de Paris
  • 1967: Bienal de São Paulo
  • 1973: 25 Artistas Jóvenes. Galería d'art del Vallés, San Cugat, Barcelona
  • 1974: Colectiva de la revista Tropos, Galería Matisse, Barcelona. Colectiva, Galería Kreisler Dos, Madrid. Seleccionat per als Concursos Nacionales de Bellas Artes, Madrid. XXVIII Mostra Internazionale Fondazione Michetti, Francavilla al Mare, Italia (Primer Premio de pintura)
  • 1975: Colectiva, Galería Atienza, Madrid
  • 1982: Colectiva del grupo ABRA, Galería Altex, Madrid. Kermesse Mágica, Galería Altex, Madrid. Kermesse Mágica, Galería Marie Blanchard, Santander
  • 1983: ARCO, Madrid
  • 1984: ARCO, Madrid. Colectiva del grupo ABRA, Galería Weehuis Neumen, Holanda
  • 1985: Poemas autógrafos, Galería Moriarty, Madrid
  • 1996: Referente: Goya, Galería Bat, Madrid
  • 1998: II Salón Refractario, Galería Buades, Madrid
  • 2003: Los colores de la música, Inauguración: Círculo de Bellas Artes, Madrid (Exposición itinerante)

Referències[modifica]

  1. RTVE.es. «Música | Muere Luis Eduardo Aute, referente de la canción de autor española» (en castellà), 04-04-2020. [Consulta: 4 abril 2020].
  2. «S’ha mort el cantautor Luis Eduardo Aute a 76 anys». Vilaweb, 04-04-2020 [Consulta: 4 abril 2020].
  3. «Naixements. Any 1903. Registre 53. Jutjat Universitat.». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 01-01-1903. [Consulta: 4 abril 2020].
  4. Pujadó i García, Miquel: Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Català, plana 95. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-412-0467-5
  5. El disc de la Marató de TV3 - Televisió de Catalunya
  6. Martorell, Núria. «Luis Eduardo Aute: «Hay hallazgos que superan el original».». Cancioneros. [Consulta: 17 setembre 2019].
  7. Martorell, Núria. «Joan Isaac:«Las canciones de Aute son poesía.»». Cancioneros.
  8. Redacción. «[claroscuros y otros pentimentos Luis Eduardo Aute presenta todas sus canciones en «Claroscuros y otros pentimentos»]». Cancioneros. [Consulta: 4 octubre 2019].
  9. Redacción. «[aute un lienzo de canciones «Aute, lienzo de canciones», la obra de Luis Eduardo Aute analizada por Luis García Gil]». Cancioneros. [Consulta: 4 octubre 2019].
  10. Agencias. «Aute publica «El sexto animal», sus «poemigas» o visión mordaz de la realidad». Cancioneros. [Consulta: 4 octubre 2019].
  11. Agencias. «Aute recibe en Ecuador el Premio Poeta de Dos Hemisferios». Cancioneros. [Consulta: 4 octubre 2019].
  12. González Lucini,, Fernando. «Luis Eduardo Aute». Canción con todos SGAE..
  13. Redacción. «Luis Eduardo Aute reúne sus poemas en «Toda la poesía»». Cancioneros. [Consulta: 4 octubre 2019].
  14. SensaCine. «Filmografía Luis Eduardo Aute». [Consulta: 24 gener 2019].

Bibliografia[modifica]

  • Abel, David F. Luis Eduardo Aute. Melodía Poética (en castellà). Valencia: Editorial La Máscara, 1997. 
  • González Lucini, Fernando: Testimonios musicales, Círculo de Lectores, Madrid, 1987.
  • Pardo, José Ramón: Historia del pop español, Rama Lama Music, Madrid, 2005. ISBN 84-934307-0-6.
  • Plaza, José María: Luis Eduardo Aute, Júcar, Colección Los Juglares, Madrid, 1983.
  • Rodríguez Lenin, Jesús: Luis Eduardo Aute, Sociedad General de Autores de España, Madrid, 1993.
  • Shea, David: Aute. De la luz y la sombra: el latido de una canción, Editorial Puentepalo, 2003.
  • Jijena Sánchez, Agustín Elías: «Reino de Albanta», con prólogo de Luis Eduardo Aute, Reino de Albanta Ediciones, 2002.
  • García Gil, Luis. Aute. Lienzo de canciones. Editorial Milenio, 2016.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luis Eduardo Aute